Ja fa unes setmanes que vaig
llegir Pedro Páramo, la novel·la de
Juan Rulfo, la vaig comprar farà cosa d'un any que, regirant llibres, la vaig descobrir
en una de les prestatgeries de Fan Set, un apartat on de tant en tant es poden
trobar títols que han deixat de ser novetats, però que no per això continuen
editant-se sense parar. Com que vaig veure que era una novel·la curta no la
vaig guardar massa amb la intenció de llegir-me-la el més prompte possible i
comprovar de primera mà el que diu la crítica. Me la vaig llegir en un obrir i
tancar d'ulls, tot i que quan vaig arribar a la darrera paraula, en compte de
tancar el llibre i tornar-lo a la prestatgeria, no m'ho vaig pensar gens ni
miqueta, el vaig tornar a obrir altra vegada per la primera pàgina. Potser algú
es pot preguntar el per què? Doncs, és que pel camí se m'havia despistat Juan
Preciado, el fill que anava a buscar el pare, segons diu aquest personatge
només començar la novel·la. En quin moment l'havia perdut? Em semblava haver-lo
vist per darrera vegada conversant dins d'una tomba en companyia de Dorotea i altres
morts. A partir d'eixe moment he cregut que el tornaria a trobar, però no. La
novel·la s'ha acabat i resulta que Juan Preciado no m'ha aparegut. I és que la
novel·la de Rulfo tot i l'aparent brevetat demana una lectura atenta, i jo en
algun moment, no en vaig estar prou. També potser que estiguera més pendent de
la trama que ens estan narrant? Per això he decidit tornar a llegir-la i anar
marcant-me cadascuna de les històries que s'entrecreuen dins de la novel·la. I,
sí, ara ja l'he retrobat. Aquesta segona vegada he gaudit molt més d'aquesta
xicoteta, però condensadíssima novel·la, una de les millors novel·les mai
escrites, o almenys això diuen escriptors com Jorge Luís Borges, Gabriel García
Márquez. A banda del que hagen o deixat de dir, no diré que passat un poc de
temps me la torne a llegir, perquè trobe que encara no li he tret tot el suc
que conté.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada