Bossa on em van posar els llibres que vaig comprar l'estiu de 2012 a les Cèvennes. Ja es veu que el títol que he posat a l'entrada no és meu, sinó dels llibreters francesos. |
Estic contenta,
l'estiu ja fa algunes setmanes que ha començat, això diu el
calendari, però l'estiu d'enguany va i ve sense massa estabilitat,
ara fa calor, demà diuen que baixen les temperatures. L'oratge és
amo i senyor de la situació sense que els humans puguem intervenir.
Sincerament la calor no m'agrada gens, no sols pel desfici que dóna
eixir al carrer sota el sol abrusador, sinó perquè en aquest clima
nostre la natura, d'un dia per l'altre, es socarrima de forma
estrepitosa, només ens salvem amb les sobtades pluges que, de tant
en tant, ens visiten i que arriben a ser ben destructores. Amb tot,
les calors primerenques del mes d'abril preveien un estiu espantós,
ho han sigut pels camps de sembra que han deixat poca palla
i menys gra. Però aquesta natura també és generosa i amable i
deixa moments deliciosos com el d'aquestos dies en què el pericó ha
tornat a florir després de les diverses pluges que han deixat, vora
trenta litres d'aigua, que són d'agrair, també el raïmet de pastor
que s'enlaira ufanós i tendre per obrir les seues flors de forma
estrellada ha reviscolat amb els aiguats. La floració d'aquesta
planta la vaig descobrir fa uns quants anys gràcies als articles que
Martí Domínguez anava publicant setmana rere setmana al setmanari
El Temps, dels quals guarde un bon record i un grapat de coneixença.
Articles, molts dels quals van aparèixer publicats en el recull
titulat Bestiari que he anat a buscar i rellegir. El cas és
que, buscant per Internet la paraula raïmet de pastor m'he trobat en
els primers llocs del rànquing una entrada titulada L'empenta suau i frescal del raïm de pastor, tan sols llegint el títol
n'hi hagut prou perquè se'm posen els pels de gallina, i molt
especialment llegint la paraula frescal, la qual associe amb
el parlar d'una persona, Joan Pellicer i Bataller, qui, com va fer
saber Maria Josep Escrivà, fa uns dies haguera complit 67anys. Estic
segura i sé amb certesa que no se n'ha anat, que continua entre
nosaltres.
Pericò |
Raïment de Pastor acabat de fotografiar amb el mòbil |
En això que
acabe de rebre un missatge de la llibretera que diu, ja tinc tots els
llibres que em vares demanar, ja pots passar a recollir-los. Quina
alegria m'ha donat perquè amb tantes coses com porte al cap ho havia
mig oblidat. Tant si tinc comandes per recollir com si tinc ganes de
comprar o regirar llibres, sempre aprofite els dissabtes per anar-hi
a la llibreria, així que, fins dissabte li he contestat. Crec que
els llibreters fan un bon paper en les llibreries, tot i que van
perdent la seua funció a causa de la venta agressiva de llibres per
Internet, o en centres comercials, cadascú pren el que vol de les
estanteries sense demanar opinió als dependents. M'agrada anar a la
llibreria i trobar-me el llibreter/a al darrere del mostrador. Haig
de dir que des de la jubilació del Carles Jorro de la Llibreria 3i4
que vaig estar una temporada perduda, òrfena de llibreter, tot i que
al cap de poc vaig conèixer a Pepa, de la llibreria Ambra de Gandia,
va durar poc, perquè també es va retirar, quina tristor per Déu,
darrerament, però puc dir que he trobat la substituta i estic, però
que molt contenta, li diuen Maria i és la nova llibretera de la
llibreria Ambra de Gandia.
Potser pensareu
quins són aquestos llibres que he comprat. Hi ha de tot un poc, un
tast per passar l'estiu. Bé, jo dic que són per passar l'estiu,
però em duraran el que vulguen durar, fins que els acabe. En primer
lloc, tres de poesia, un de Joan Elies Adell, profe meu de Teoria
literària, d'això ja fa uns quant anys, que acaba d'editar
Escandall a l'editorial Meteora; l'altre de l'amic Toni Espí,
El grum i la morca de la
mateixa editorial, i el darrer, Eròtiques i despentinades,
un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona,
prologat i seleccionat per Encarna Sant-Celoni, això per una banda.
Per un altre cantó, dos dietaris, l'un Dins el camp d'herba
(dietari 2009-2012) de Ramon Ramon que amb tanta passió
encoratja els lectors a llegir l'editor d'Afers, Vicent Olmos;
també el del gandienc Rafa Gomar, Bé, perdona'm, però estan
esperat-me; i finalment Emma una traducció al català de
la novel·la de Jane Austen.
Bé, això és
el que m'espera en la llibreria, altra cosa és que primer de tot
tinc un llibre que porta quasi un any esperant tanda per llegir, fa
uns quants mesos que em xiula cada vegada que el mire, perquè el
tinc ben la vista, mentre li dic que espere que ja falta poc,
es tracta d'El tramvia groc de Joan Francesc Mira, el
darrer llibre que em queda per llegir de Mira. Ja veus és un
escriptor que m'agrada, li ho he llegit quasi que tot, diria que
omple una lleixa sencera de l'estanteria, i cadascun conté a més
del relat de l'autor, un trosset de la meua vida, segons el moment en
què el vaig llegir.
Ai, oblidava dir
que també hi ha el llibre de Vicent Sanxis, Dellà lo riu Xùquer
que no vull perdre'm, sobretot després del passeig a la recerca del
seu poble, Rafelguaraf el dia de la presentació. Una visita que paga
la pena.