Aquest
estiu, quan la calor aconsellava romandre a recer de qualsevol ombra les hores
de ple migdia, l'he dedicat a llegir. He llegit molt. I de passada en algunes
lectures he viatjat, i, en altres he tafanejat que és el que té de bo llegir,
que es pot triar.
Un dels
llibres que he llegit, que m'ha sorprès molt, és el que acaba de publicar Isabel Canet Ferrer, I tu, sols tu. Un títol
que parla per si sol, si esteu a l'última del panorama musical del nostre país,
lamentablement no és el meu cas, tot i que ho intente, per això m'ha sorprès
més, i m'ha corprès, mai no m'havia trobat amb uns relats tant insòlits. De seguida
us haureu assabentat que és el títol d'una de les cançons del grup El Diluvi,
amb el qual Isabel, l'autora, ens vol convidar a endinsar-nos en les seues
pàgines.
Es
tracta d'un conjunt de relats, relacionats tots ells amb cançons de cantants o
grups del país que pertanyen al nostre entorn més proper, entre els quals hi ha
grups com Obrint Pas, Novembre Elèctric, Gener, Pupil·les, Zoo, Tardor, i
cantants com Feliu Ventura, Pau Alabajos, Carles Pastor, Liuard, Ona Nua.
Realment
les històries que es relaten no tenen el mateix fil conductor que un es pot
imaginar escoltant les cançons. Sorprèn com l'autora ha sabut trenar unes històries
commovedores, creant una atmosfera de realitat quotidiana, a partir de detalls que
et deixen sorprès i donen compte de la persona observadora que és l'autora.
I com
escriu al pròleg Flora Sempere, cantant del grup El Diluvi, I tu, sols tu, és "Escoltar música amb els ulls".