dilluns, 21 de maig del 2012

Presentació del poemari-ENVERS


Foto:Mercè Lloret


Foto:Mercè LLoret
Fa temps que no em trobava en una presentació tant plena, de gom a gom, com la de divendres 18 de maig a la Biblioteca sant Josep d'Ontinyent en què l'amic Josep Antoni Alfonso havia convocat els amics, familiars i coneguts. La veritat és que pense que pocs van faltar a la cita, però el que més em va satisfer i sorprendre va ser la cara de felicitat del Pep, i això és el que més em va alegrar  perquè reconec que Pep i la poesia són parella des de fa un grapat anys, i ja toca que tot no siga ni verbal, ni virtual, i que puguem veure una cosa tangible i presencial com és un llibre. I està bé perquè en l'era de la virtualitat encara ens estimem tindre un llibre a les mans i poder acaronar-lo, obrir-lo i llegir-lo allà on ens vinga de gust. Tot això acompanyat per la breu elocució de les dues persones que el van presentar, una per la part de la l'editorial Germania, que ha editat el poemari Envers, Manel Alonso, dins la colecció Mil poetes i un país, i per l'altre Ximo Urenya com a amic i glossador de l'obra i de la persona que presentava.  
  
Foto:Mercè LLoret
Ara només em queda anar llegint el poemari, a poc a poc, com m'agrada fer-ho en tots els llibres de poesia, i com m'imagine que haurà fet Ximo per donar-nos, als assistents, tantes proves dels poemes del Pep. Però mentrestant llegim uns versos per fer un tastet.


Tertùlia

Fem tertúlia
per a parlar, com no, de paraula.
Escampades o arreglades
entre silenci i silenci,
fumant-se una copa i bevent-se un puro,
l'ordre del vers no altera les paraules.
[...]



dissabte, 12 de maig del 2012

Fuster, cinquanta anys després, ens continua fent reflexionar


Joan Fuster
(Foto de Vilaweb.cat)



#Nosaltres. els valencias, un llibre que cinquanta anys després encara em continua fent reflexionar. Perquè la paraula és vida i la vida s’ha de viure amb plenitud i amb coinciencia de qui som. Som país i som gent, des del nord fins al sud, des de l'est fins a l'oest.

Senija_Març de 2012
(Foto:Mercè Lloret)


arc de sant pasqual_Aiora
 (foto:Mercè Lloret)


Ademús
(foto:Mercè Lloret)

Quatre de juliol de 2007
Salses (Catalunya Nord)
(Foto:MercèLloret)

dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA'm



El dia 9 de maig és la data de cloenda de les commemoracions del centenari  que la SeccióFilològica de l'Institut d'Estudis Catalans, ha dedicat a l'Any de la ParaulaViva. Una paraula viva que l’any 1903, Joan Maragall exaltava en el discurs inaugural en ser nomenat president de l’Ateneu que portava per títol Elògi de la paraula.

I de tot el que va dir destacaria aquest paràgraf aparentment tan simple i que emana tanta força, 

«Doncs jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món perquè en ella s’abracen i es confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la Naturalesa.

Sembla que la terra esmerci totes les seves forces en arribar a produir l’home com a més alt sentit de si mateixa; i que l’home esmerci tota la força del seu ésser en produir la paraula.»

Apadrine la paraula «Xaragall», la vaig trobar en algun dels llibres que he anat llegint, que ara mateix no recorde, però puc assegurar que me'n vaig enamorar perquè reflecteix exactament els paisatges que m’envolten i que he fet meus. 

Al DCBV diu del xaragall que és un còrrec, regueró que forma l’aigua de pluja en escampar-se per un terreny inclinat i excavant la terra.

Em sembla que per les comarques meridionals aquesta paraula es poc utilitzada en comparació amb els seus sinònims, vaig intentar substituir-la per altres com regueró, aragall, esvoranc, aiguall, mullador, xòrrec, xorregall, però res, no em feia el pes, només volia aquesta paraula, finalment vaig decidir que jo me l'estimava i havia de ser meua, així que la escriuré on i quan em vinga bé.