Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festa sant Antoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festa sant Antoni. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de gener del 2024

Sant Antoni enceta la primera festa de l'any

 


 

Lloat siau sant Antoni,

patró de gossos i gats,

conills, ases i gallines,

de raberes i ramats.

 

Primer de res, bona festa

vos volíem desitjar,

que estigueu bo de salut

i ple de felicitat.

 

Ací mos teniu, com sempre,

amb el llapis en la mà,

a explicar-vos les misèries

d’esta vida terrenal.

 

Molt més mos agradaria,

cantar  gràcies i bondats,

però no ho posa gens fàcil,

la  tossuda realitat.

 

Putin mata a Ucraïna,

a Israel, mata Hamàs,

Netanyahu, a Palestina,

bombardeja els hospitals.

 

Amb la boca xicoteta,

alguns gosen remugar,

no mane Déu mos marmolen

els germans americans.

 

No sabem com ho apanyeu

en la glòria celestial,

però en la bola del món,

no tots els morts són igual.

 

Hi ha qui mor en una guerra,

hi ha qui falta en l’hospital,

hi ha dones i criatures

occides per criminals,

 

i hi ha els que venen en barca

de l’altra banda del mar,

que es veu que no passa res

si se n’ofeguen uns quants.

 

Digueu si no vos pareix

un poquet destrellatat

que un senyor amb bata blanca,

un mocador i un turbant,

 

que poa els diners amb pala

i se’ls gasta a gavadals,

presidisca la reunió

de l’escalfament global.

 

I d’això de l’amnistia,

no voreu un cas igual:

els que resen el rosari

diu que res de perdonar,

 

i  els que no van mai a missa,

prediquen la caritat.

En lo temps de la calor,

Déu mos lliure de l’aixà.

 

Si enguany no heu vist la celístia

que a Madrid lluu en el Nadal,

no patiu que l’any que ve

tindreu l’AVE celestial.

 

En un punt arribareu

del cel  a la Capital

sense pas pel Purgatori,

València ni Perpinyà.

 

Deveu saber que a Argentina,

el tal Milei que ha guanyat

és gran amic d’un Santiago

que no és Ramon ni Cajal.

 

A Xipre, Grècia i Bulgària,

governen ultramontans,

i a les terres del rei Jaume,

lo Cid torna a cavalcar.

 

No s’expliquen els  peluts

l’èxit dels repentinats,

sent com són ells tan sabuts

i els altres tan illetrats,

 

amb un conseller que diu,

sobre això del valencià,

que la llei d’Ensenyament

se la pensa torejar.

 

I p’acabar l’inventari,

hem deixat lo principal:

digueu-mos si podrà ser

salvar la festivitat

 

que cada any este carrer

fa  a la vostra santedat,

puix fa un temps que se sosté

amb agulletes de cap.

 

Ja voldria jo, fills meus,

lliurar-vos de tots los mals,

però prou faena tinc

amb els divins maldecaps.

 

Javhé i Jesús que no es parlen,

està que bufa l’Allah,

totes les santes de vaga,

i els àngels, desorientats.

 

P’a postres, el Torquemada

que ja duia un temps calmat,

ha  olorat la fumaguera

i prepara una torrà.

 

Sobre això de l’amnistia,

no sabem per on pegar:

santa Eulàlia diu que negre

i la Mercè diu que blanc.

 

I en lo del canvi climàtic,

feu molt bé de criticar,

però mireu de no tindre

la casa per agranar.

 

Quant al tema dels sabuts,

farien bé de triar

si voldrien anar a missa

o són més de repicar.

 

I estos que s’envanixen

de capejar el valencià,

més valdria que llegiren

sor Isabel i  Ausiàs March.

 

Per una altra banda, fills,

tampoc vos podeu queixar:

de la Cort sou rodalia,

i de Madrid, port de mar.

 

Teniu tota la raó

que és un motiu capital

fer l’homenatge que deu

cada carrer al seu sant.

 

Els anys no passen de bades,

i alguns  membres del veïnat,

no s’ho prenguen malament,

però tenen una edat.

 

L’altre dia sant Josep

em va dir tot preocupat:

si els jóvens no s’arromanguen,

mos haurem de resignar.

 

Joan Olivares.

dilluns, 16 de gener del 2023

Entre festa i versets Sant Antoni riu content

 


Com ja sabeu, la primera festa de l’any després de Reis és sant Antoni Abat o del porquet. Enguany sembla que tot va tornant al lloc, i farem la festa sense restriccions. Exceptuant l’oratge que farà el que voldrà. Els veïns del carrer i tot el poble vos convidem. Dissabte, benedicció dels animals a migdia. Per la vesprada, processó i repartiment del pa beneit. A continuació, encesa de la foguera i sopar d’entrepà al carrer a recer d'una carpa. Després música per amenitzar la vetllada. Diumenge al matí, bunyols i xocolate per a tots els veïns que vulguen. 

I com des des fa uns anys, vos deixe els versets que Joan Olivares ha escrit per a l'ocasió. No tenen desperdici. Llegiu-los!

 

SANT ANTONI ABAT

 

Lloat siau, sant Antoni,

lo nostre mestre estimat,

patró de les criatures

que viuen en els corrals,

 

i de totes les persones

que en el camp o la ciutat

esperem en candeleta

la vostra festivitat.

 

Abans de tot desitgem,

en dia tan senyalat,

que estigueu bo de salut

i al cel ben acompanyat.

 

Segurament ja sabeu

que les coses, ací baix,

si fa no fa, van com sempre,

és a dir: ni bé ni mal.

 

El món es la loteria

que juguem sense comprar,

uns tenen la sort de cara

i altres, més val no parlar.

 

Als que viuen a Ucraïna,

l’infortuni els ha tocat,

i als que fabriquen les armes,

la sort grossa de Nadal.

 

Diu que mentre la pandèmia

assolava els hospitals,

alguns  s’omplien la bossa,

però de forma legal!

 

I ara que ja l’hem vençuda

amb vacunes i boçals,

tornem a tindre a cormull

les sales dels hospitals.

 

Els metges no donen coll,

si t’havien d’operar

de la pròstata o el cor,

un any t’hauràs d’esperar.

 

Si vas un poc dur d’orella

o tens un genoll ballant,

més val que no tingues pressa,

hi ha coses més importants.

 

Però diuen els que manen

que no mos hem d’inquietar,

porque no corre peligro

l’Estado del Bienestar.

 

Quin benestar es pot tindre

quan et fa mal el queixal

i et diuen: vuelva mañana

que hoy esto está fatal?

 

Que lluny queden aquells temps

en que anglesos i alemanys

se’n venien de vacances

a les platges i hospitals.

 

Amb l’excusa de la guerra

tots los preus s’han disparat:

el menjar, les hipoteques,

el gasoil i el quilovat.

 

Mos diuen que posem plaques

en teulades i terrats,

que mos gastem los gallets

p’a que ells seguisquen guanyant.

 

Segurament, sant Antoni,

des del cel heu contemplat

les fogueres que en l’estiu

socarraven el boscam.

 

Si parlàreu amb san Pere,

li podríeu demanar

que quan veja fumagueres

traga els núvols a pixar.

 

Deveu recordar també

que solíem lamentar

que el poble se mos buidava

de joventut i d’infants.

 

Quines coses té la vida!

Com havíem de pensar

que gràcies a la pandèmia

podíem reviscolar?

 

Una colla de gent jove,

del poble i de la ciutat,

omplin les cases de vida,

i de joia el veïnat.

 

 D’aquells pobrets que a Melilla,

fugint de l’adversitat,

deixaren  penjant la vida

en un fil de palomar,

 

diu que no se sap quants n’eren,

vint, setanta... tant se val,

l’única cosa que importa

és saber en quin costat.

 

Són raons de la justícia,

que diu que té els ulls tapats,

però bé que se’ls destapa

quan esguita els arrimats.

 

Segurament, sant Antoni,

deveu haver escoltat

les  floretes que a les Corts

es llancen els diputats.

 

Quines senyores tan fines,

quins senyors tan educats,

quines paraules divines,

quines raons tan cabals.

 

Quina gràcia de persones,

quin exemple p’als infants.

Que tranquils podem dormir

estant en tan bones mans.

 

Es desviuen per nosaltres,

i preserven de tot mal

los valores de Occidente

i el rèdit del capital.

 

No tenemos novedades

en el tema valencià:

seguimos siendo campeones

de las glorias de ofrendar.

 

Igual dona si a Madrid

manen els rojos o els blaus,

pues como somos tan muelles

mos toregen com bambaus.

 

Si... un mèdico de Burgos,

i no s’ho prenguen a mal,

nos dice que no le rota

el valenciano estudiar,

 

sus amigos de la playa

sacan presto a pasear

la comidilla de siempre:

que no se debe obligar!

 

I això tres-cents anys després

de prohibir-mos parlar

cap idioma que no fora

el de l’Espanya Imperial.

 

Perdoneu-mos sant Antoni

que mos hàgem allargat,

vos queden quatre o cinc versos

per si voleu opinar.

 

Vos diria tantes coses

que no sé com començar.

Ai, si foren altres temps:

estaríeu condemnats!

 

Mireu Sodoma i Gomorra,

ni l’apuntador quedà.

Però Déu ja no és lo que era,

i encara vos ha premiat:

 

El toc manual de campanes,

València millor ciutat,

un bisbe de Quatretonda,

i Messi guanya el mundial.