dimecres, 31 d’agost del 2011

Aaron Franco



un àngel ofereix un cor d'amor d'aigua beneïda-sant Esteve de Loarre

Casualitats


Ja veus,
ens estem morint d’amor,
encara amb dignitat,
i els nostres àngels ni s’immuten.

I, a voltes,
hi ha casualitats;
una vida sobradament
somorta, amb moltes
casualitats.

Els carrers fumegen l’escalfor de l’asfalt;
milers d’ulls anònims corren espantats
amb la gèlida veu del demà inestable;
hi ha estalvi per dormir,
hi ha son i sons martellejants,
hi ha passos incessants;
hi ha aquesta xafogor,
hi ha aquesta suor freda,
hi ha pressa, molta pressa.

Després hem perdut el temps
(o n’hem trobat massa)
i ni podem seure i xarrar sense importància,
ni hem aprés que és la tranquil·litat (efímera).



Aaron Franco ( Terrateig, 1987). (2006) Vòmits (Primer Premi de Poesia) I.E.S. de 
Benigànim. Calidoscopi. Premis literaris Ciutat de Carcaixent 2005 (Pàg. 71-78). Bromera/LletraNova.


dijous, 25 d’agost del 2011

Francesc Collado

un descans en la passejada


Parada fràgil

Fa bo seure, de tornada, resseguint-te incrèdul
l’escorrim de suor del tors cap al sender panteixant del si
i la mirada capbussada al llac violeta,
dolç i salvatge
on els captaires demanen la teua almoina, Silvèlia.
Com que m’ofereixes molses esclatants d’embogiment
si el vent no passa amb el dit acusador de distàncies
sinó envaint l’espai immutable amb pas lent i tristor
una pregunta d’aniversari m’arriba en correu de gaseles
des delmeu foc fins al teu si, ara de gebre,
fent-me covar desigs d’anemones noves i garses lliures.
I mire d’obrir una finestra en el meu cor que tempteja,
cambra fosca on l’aigua torta clivella tots els anys,
els silencis clars
i va fen-los massissos, de pedra.
I ja tot ha esclatat en les mans de la nit
dibuixant els brogits dels astres que t’encasten l’ull.
El meu ull àvid n’ha comptat milers, de laments, en l’absència
com paperines mudes de cel reflectint l’horitzó d’un oasi
i confits adolorits de dents en una lluna trista de vidre malva.


Francesc Collado (1991) Aigüestortes. Premi de poesia ciutat de València, 1990. Bromera/poesia.

dilluns, 22 d’agost del 2011

100 anys d'Enric Valor

El senyor Valor


Hui, es compleixen els 100 anys del naixement d’Enric Valor


Acabe de llegir el conte que per a l’ocasió l’amic Joan Olivares ha publicat al seu bloc, que, com bé diu, va escriure arran de la mort d'Enric Valor fa un temps, i m’ha emocionat, sí m’ha emocionat reconèixer que la llavor del “senyor Valor”, com li deien alguns, no ha estat estèril. La seua llavor, per mi, són les ganes de continuar contant històries, contes, relats. Inventar, crear, reelaborar. La imaginació i la il·lusió sempre al davant de tot, ara i per sempre. 


Duet Ditifet

DISSABTE 27 D'AGOST NIT A LA FRESCA

dijous, 18 d’agost del 2011

Francesc Mompó

porta noble

LA PORTA

Més enllà de la fàtua rutina
t'enlaires, ara majestuosa i gentil,
ara freda i misteriosa,
servant la frontera
del paradís;
en tant que jo, serf humil,
m'assec als teus peus,
oh porta capriciosa!
assajant les càbales
del vell conjur.
Sent solament fusta com ets,
d'on et ve el poder i la gosadia
de barrar-me el pas a mi,
que he estat ferit de sageta
per l'infant de Venus?
Colga, doncs, indiferència i joc
i enderroca els murs de la distància,
que muir de desassossec.


dimarts, 9 d’agost del 2011

Antoni Espí

Font del grapat-Bèlgida


RECONSTRUCCIÓ


El temps ha assolat la casa de la memòria
i només queden badalls de records por on
fugen espaordides fugaces sargantanes.
Sobre un paisatge de runes, refermarem
sòlids pilars. Ara sabem que hem de conviure
amb retalls de dolor i esquerdes de tristesa.

Aprenem quatre certeses i construïm
la casa nova. Bastirem amb enderrocs
contraforts i murs. Perquè encara hem de tenir
un temps de goig vora el foc o a tocar de la
finestra, quan uns raigs de sol clar siguen llum
damunt la pols enlluernada, un or lleuger.

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.

I sabem que vindran borrons de primavera,
matins de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.
I compartirem això amb esquinçalls de pena
i amb flames ensofrades de patiments pretèrits
i amb el mateix pesombre que haurà de retornar
irremeiablement, com l’atzar o la mort.

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.


Antoni Espí Cardona (Bèlgida 1957) 
Reconstrucció (XVII Premi Comas i Maduell de poesia)
Premis literaris Ciutat de Tarragona 2006.

Amb Reconstrucció tenim al davant un llibre de poemes fragmentat en quatre seccions i una divisa prèvia que obeeix a un impuls vital de l’autor; a mesura que ens fem majors ens adonem que, quan la mort va modificant el cercle familiar i amics, hem de reinventar-nos sense ells. A més a més, al llarg de la vida hi ha tantes petites morts, tants abandonaments, tantes frustracions, que hem de fer l’esforç ètic de mantenir-nos vius i dignes, cosa que no és possible si no reconstruíem contínuament la memòria – individual i col·lectiva – com a punt de referència dels dies que han de venir “irremeiablement, com l’atzar o la mort”. 

dimarts, 2 d’agost del 2011

Josep Lozano

El Xúquer entre Millares i Tous. Tot preparat per regar la Ribera


Xúquer

Per a Alícia Marqués

Regna la serena en la calma nit,
plàcida polsima el rou sobre els arbres,
àvida la terra el rep amb delit
com dolça carícia que afaiçona l’aire.

Els vells horts floreixen blanca tarongina,
ornant la contrada de bella prestància,
els bancals exhalen un goig fet fragància
que sorprés l’olfacte de sobte endevina.

Discreta discorre la corrent del riu,
albers, oms i salzes flaquegen son curs,
escoltant atents els bells mots que els diu,
són paraules d’aigua, remorós discurs.

La lluna llambreja a l’espill fluvial,
té cara de dona, sembla que somriu,
en aquest paratge d’un Xúquer ben viu
que amansit ens parla dins la nit coral.

Josep Lozano. L’estany dels Nàccares. L’Albufera.


Espectacular posta de sol en l'Albufera