Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicent Usó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicent Usó. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de gener del 2012

Un cap de setmana complet

Per fi aquest cap de setmana he tingut més temps lliure i l’he pogut dedicar a fer coses que m’agraden. Per començar divendres els amics Mercè Climent i Francesc Mompó presentaven  el llibre Somiant amb Aleixa Premi de literatura eròtica la Vall d’Albaida 2010 a l’Olleria, ja sé que darrerament s’han passejat per quasi tots els racons dels països catalans, però fins aquest cap de setmana no havia pogut anar a veure’ls, tot i que el llibre ja fa temps que el tinc en casa.

També vaig aprofitar per endur-me un altre llibre de Francesc Mompó De la fusta a l’aigua que va guanyar també el 14è. Premi de Poesia Josep Maria Ribelles-Vila de Puçol,2010. Malauradament, Josep Albinyana no va poder vindre que era qui havia de fer la presentació, en el seu lloc va parlar Àngel Cano a qui vaig poder conèixer personalment.


Dissabte hi havia dues activitats a la vegada, una en Ontinyent i l’altra en Gandia. Quin compromís, això d’haver de triar!. Per una banda l’assemblea anual de l’IEVA que incloïa la presentació del llibre Enric Valor: lingüista, novel•liste i rondaller a cura d’Emili Casanova i Lluís R. Valero  que acaba de publicar l’editorial Denes. Un recull de la jornada d’estudi que es va fer en l’Auditori Josep Maria Bru d’Agullent en complir-se el I Centenari del seu naixement.



Per l’altra una xarrada en Gandia, organitzada per Saforíssims i Edicions 96 que tenia com a temàtica, la novel•la negra en potència, amb la presentació de dues novel•les, Don Frabrizzio i un cadàver al Prince Building de Joan Pla i La mà de ningú de Vicent Usó.


La xarrada es podia allargar amb un dinar a la Drova, de la que no vaig voler faltar.


La paella amb verdures del temps, boníiiiiiiiissima.Els pastissets fregits més boniiiiiisims encara.
Recarai encara estic paladejant-ne el gust. Diré als organitzadors que aquestes coses s’han de repetir més vegades, que una deixa regust a poca cosa.


Una fotografia per al record