dissabte, 30 de desembre del 2023

Carboner. Un ofici en el record


 

Els vells carboners pasturaven el bosc, l’alletaven amb suor. El van parir i van donar la vida per ell. Arrossegaven les cames ennegrides amunt i avall per les cingleres, l’esquena vinclada, el pes feréstec de les garbes. Les llargues estades al bosc vigilant el fum, habitants fossilitzats de la fumera. Cremaven lentíssims munts de llenya, els sotjaven en la nit de fusta, la nit que es coïa dins la pira, que els embolcallava el fred. Pacients i vegetals, atiaven la respiració de la terra.

Homes clevillats, els carboners s’enfilaven cap a les viles industrials, udolaven la seua mercaderia pels carrers bruts de sutja, hi venien al pes el producte de la brasa, l’havien traginat des de l’estació de ferrocarril.

La terra alena el seu desig de dia, el deixa anar com un baf calent. Els vells carboners, ja tots morts. El bosc solitari, que ara es crema per a ningú.

 

Úter. Josep Maria Balbastre. 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles. Vila de Puçol. Onada edicions. 2016

 


divendres, 22 de desembre del 2023

Un Nadal no fa mal


 

Les darreres setmanes s’ha parlat bastant de la Intel·ligència Artificial (IA) i de com també des d’aquesta eina es pot esbrinar el temps que ens queda de vida. Potser mes d’un voldria saber-ho. Altres no. El que si que sé és que, als de les assegurances, els agradaria saber-ho. En això que repassant les Odes d’Horaci he trobat que en algun moment havia deixat una senyal en una de les odes.

 



Oda XI

Tu, no esbrinis —és sacríleg de saber-ho— quin serà el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit, Leucònoe; no escrutes els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui què sigui!

Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança.

Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.

 

Odes i Epodes. Horaci. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1978

 

Que passeu Bones Festes!

 

dijous, 14 de desembre del 2023

La compositora Isabel Manyes estrena a la Mostra Sonora 2023

 


S’acaba l’any i no vull deixar de comentar un dels esdeveniments que han tingut lloc prop de casa, que, per circumstàncies familiars, no vig poder anar.

Estic parlant de la Mostra Sonora de Sueca que enguany celebrava la dinovena edició. Em vaig assabentar amb temps de sobres que la setmana de l’1 al 4  de juny tindria lloc l’esdeveniment, molt especialment, perquè diumenge a l’Espai Fuster, la compositora, Isabel Manyes, de qui fa un temps vaig publicar una entrevista, estrenava l’obra, Daphne, per a oboè i trio de cordes, interpretada pel grup de solistes de l’Orquestra de València amb Manuel Segarra, violi; Isabel López, viola; David Forés, violoncel i Fermin Clemente, oboè.  


 

 És una llàstima no haver pogut trobar l’obra completa per escoltar-la, tan sols he aconseguit una mostra dels concerts que hi ha gravats des de la televisió de Sueca del que deixe el vídeo per si algú té interès en visionar-lo. I, si no voleu veure-ho tot, ja que el vídeo durà prop d’una hora, deixe l’enllaç exacte per a veure ni que siga un minut de l’obra Daphne d’Isabel Manyes.

La Mostra Sonora és un festival internacional de música contemporània creat l’any 2005 a la localitat de Sueca (València). Des de llavors se celebra cada primavera, i de manera ininterrompuda, en aquesta localitat valenciana.

Amb el pas del temps, la Mostra Sonora ha esdevingut un marc referencial per a intèrprets i compositors, així com cita obligada no sols per als oients més ortodoxes de les noves propostes d’avantguarda, sinó també per a un públic interessat a experimentar noves propostes d’escolta mitjançant l’art sonor actual.

Per la Mostra Sonora han passat grups, espectacles, intèrprets i compositors vinguts d’arreu del món. Les actuacions de la Mostra Sonora tenen lloc a emplaçaments força emblemàtics de la ciutat com ho és actualment l’Espai Fuster, però també en altres com C.M Bernat i Baldoví, Els Porxets, Casal Jove, Casa de la Cultura, Claustre Antic Convent, plaça Sant Pere, etc.

Amb especial atenció a la vessant pedagògica com a part fonamental per a apropar la música d’avui a la nostra societat, la Mostra Sonora posa molt d’èmfasi en les propostes dirigides a escolars de totes les edats i en aquelles destinades a estudiants de música dels conservatoris del País.

Doncs, això, activitats interessants que hi ha al nostre territori que de vegades passen desapercebudes, tant per mi com per a molta més gent, i quan les descobreixes ja no pots passar sense elles. Enguany, no ha pogut ser, m’he perdut moltes coses. A l’any que ve, com diu el refrany Déu proveirà.

 

 

dilluns, 27 de novembre del 2023

A una flor de tardor

 

 

 ELOGI A UNA FLOR DE TARDOR


Més enllà de la posta de l'hostal

Un pont en ruïnes

Una flor desclosa

Solitària,  en l'abandó

Trista quan la nit s'apropa

I més encara als capricis del vent i de la pluja


Aquesta flor no vol rivalitzar en bellesa

    amb la primavera

La gelosia de les altres flors la deixen indiferent

Una vegada ha caigut en el fang

Ella, esdevé pols

El seu perfum, malgrat tot, resta intacte.


Lu You (1125-2010)

 

 

Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song. Traduïts del xinès per Shi Bo. Amb cal·ligrafies de Shi Bo. Traducció catalana de Núria Periago. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005

dimecres, 15 de novembre del 2023

Versos per a un novembre anòmal


Oliverars

 

Apressa’t al fred del silenci.

Les veus adés assolellades fugen

cap a l’obaga mentre

la llum malalta d’aquest vespre

de tardor les acaça.

Ja ha madurat la pena

que covava a la clofolla dels dies

i ara és temps de collita.

Els ocells deixen caure a terra

el pes dels càntics secallosos,

quines andròmines agitades pel vent.

Als camins d’entolla un deix de ferida

i els peus se t’entrebanquen amb paraules

foraviades en un laberint

d’exilis. El bosc et mira de fit

a fit des de les seues pàgines en blanc

que et són refugi i també, cel·la.

Mires oliverars, els camperols

que estenen xarxes

sobre la terra humida.

Amb les mans fredes munyen el brancatge.

Cullen silencis.

 

Úter. Josep Maria Balbastre. 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles. Vila de Puçol. Onada Edicions.com