dijous, 31 de desembre del 2020

TAL DIA FARÀ UN ANY


Fotografia presa el dia 27 de desembre de 2020


Tal dia farà un any que acomiadàvem el 2019. I hui, acomiadem el 2020. I, sincerament és la millor noticia que puc donar, tot i que el comiat d’any porte aparellat molts sentiments i unes ganes immenses de tornar a la rutina que enguany hem aparcat. Tinc moltes ganes de veure el somriure dibuixat en les cares de tota la gent amb que em creue per carrer i de no haver d'endevinar qui és i perdre'm en disquisicions endevinatòries. 

Enguany ha hagut temps per a moltes coses aparcades. Acomiade l'any amb uns versos dedicats a un vell plataner que cada hivern tinc en el pensament i més encara per Nadal. Enguany, com des de fa molts anys li he fet una visita. He penjat dues fotografies: la primera, és el que jo veia des de la segona, quan existia la casa que té les finestres rodones, la casa dels meus avis, l'entrada estava en l'altre costat, hui en dia desapareguda com tantes altres en la Vila Vella. Aquesta fotografia forma part del llibre La fontana alcoyana en la plumilla de Pedro Esteban de Ernesto Valor Calatayud i Juan Javier Gisbert Cortes, editat pel Circulo Industrial de Alcoy el 1997. Per cert, aquesta era la font de l'àngel. 


Com de sobte esdevens conscient de la imatge d’un plataner amb totes les fulles felices en la llum.

Poesia. Mircea Cărtărescu

Far

 

Fores i ets el far que il·lumina

els navegants de cada dia.

Encimbellat, enmig la plaça

en solitària defensa

amb el brancatge despullat

i els tentacles suplicants

mires al cel en maregassa.

 

Ni piuladissa ocellaire,

ni llampurneig al ramatge.

 

Cada any quan s’acosta el fred

i els missatgers mouen l’oreig

amb grans ventades, pluja i neu,

la teua imatge es fa present

mentre adverteix als mariners

que s’arredossen a bon port.

 

T’esguardava amb cobejança

des de cascun dels ulls de bou,

des del replà d’aquella barca

que ara i adés amb tu ancorava.

 

Fores i ets far, llum i abrigall.

 

dimecres, 23 de desembre del 2020

La vespra de Nadal, l'aguirlando hem de demanar

Enguany, no volia fer pastissets per no haver-se'ls de menjar nosaltres a soles, com que no hi haurà reunió familiar. Finalment, anirem a veure ma mare que ja no té ganes d'eixes mampreses, va camí dels 93 anys, li'n portaré un bon grapat per a que els taste. 

 

Demanar l’aguirlando és un costum que amb els anys s’ha anat perdent, tot i que darrerament sembla que vol reviscolar, en especial en els pobles menuts on la gent es coneix i es tenen més confiança, però, enguany, anar casa per casa demanant l’aguirlando és de les coses que no podrem fer. No ho podrem fer personalment, però, si, virtualment. Així que... a cantar, i mentrestant, unes pastes casolanes.


Tots els xicons de la vila

cada any venim ací,

les cançons de l'asguirlando

a cantar-los esta nit.

 

Tragueu orelletes

i bunyols de vent,

pataques bollides

i bon aiguardent.

I l’amo de casa

que encete el tonell,

i el seu fill que balle

i tots ballarem.



Dau-nos l’arguilando

si mos l’hau de dar

que la nit és fosca

i mo’n ham d’anar

al peu de la serra

a fer e sopar:

arròs amb cebeta

i bon bacallar.

 

A les eixares de Matines,

si no tireu anous

tireu-mos figues.

 

Cançoneret valencià de Nadal. M. Sanchis Guarner. Editorial Torre, València, 1960


divendres, 11 de desembre del 2020

Els plaers entren per unces i els mals per arroves

Chequilla. Octubre 2020

S'acaba l'any i l'eufòria amb què començava aquest 2020 ha anat apagant-se com una espelma. Fa mal dir això però és la realitat. Les carassetes. Les distàncies. Les salutacions amb el colze. La cita prèvia com a model per a tot: els concerts, el teatre, les presentacions, el cinema, els metges, els hospitals. Les presentacions en streaming. Els concerts en diferit. Els documentals en línia. Les pel·lícules a distància.

Eixides a hores intempestives. 

Passejos esquius.

Al centre de tot, la família més propera: la mare, la germana, els fills, les nores, els nets; un poc més enrere, els amics, uns pocs elegits; la resta, oblidats.

Quedar-se. Quedar-se a. Quedar-se a casa.

Quedeu-se. Quedeu-se a. Quedeu-se a casa.

Quedat. Quedat a.  Quedat a casa! 

Quedeu-vos. Quedeu-vos a. Quedeu-vos a casa. 

Procureu. Procureu no. Procureu no moure's. Procureu-no moure-us. Procureu-no moreu-us massa.

La casa. La casa em. La casa em cau.

Cau. Cau la. Cau la casa.

La casa. La casa com. La casa com un. La casa com un cau. 

Un cau. Un cau dins. Un cau dins de. Un cau dins de la casa. 

Sol-edat. Soledat.

Soli-tud. Solitud.

I-sol-a. Isolament.  

Un bri de flama que es consumeix.

L'espelma s'ha esgotat.



L’espelma 
 
 

Una espelma enmig d’un flascó roig

un llumí enmig d’una capsa

una metxa enmig de l’espelma

una fogonada enmig la foscor

el bellugueig enmig de l’espelma

l’enriolada enmig d'un sospir.