dijous, 31 de desembre de 2020

TAL DIA FARÀ UN ANY


Fotografia presa el dia 27 de desembre de 2020


Tal dia farà un any que acomiadàvem el 2019. I hui, acomiadem el 2020. I, sincerament és la millor noticia que puc donar, tot i que el comiat d’any porte aparellat molts sentiments i unes ganes immenses de tornar a la rutina que enguany hem aparcat. Tinc moltes ganes de veure el somriure dibuixat en les cares de tota la gent amb que em creue per carrer i de no haver d'endevinar qui és i perdre'm en disquisicions endevinatòries. 

Enguany ha hagut temps per a moltes coses aparcades. Acomiade l'any amb uns versos dedicats a un vell plataner que cada hivern tinc en el pensament i més encara per Nadal. Enguany, com des de fa molts anys li he fet una visita. He penjat dues fotografies: la primera, és el que jo veia des de la segona, quan existia la casa que té les finestres rodones, la casa dels meus avis, l'entrada estava en l'altre costat, hui en dia desapareguda com tantes altres en la Vila Vella. Aquesta fotografia forma part del llibre La fontana alcoyana en la plumilla de Pedro Esteban de Ernesto Valor Calatayud i Juan Javier Gisbert Cortes, editat pel Circulo Industrial de Alcoy el 1997. Per cert, aquesta era la font de l'àngel. 


Com de sobte esdevens conscient de la imatge d’un plataner amb totes les fulles felices en la llum.

Poesia. Mircea Cărtărescu

Far

 

Fores i ets el far que il·lumina

els navegants de cada dia.

Encimbellat, enmig la plaça

en solitària defensa

amb el brancatge despullat

i els tentacles suplicants

mires al cel en maregassa.

 

Ni piuladissa ocellaire,

ni llampurneig al ramatge.

 

Cada any quan s’acosta el fred

i els missatgers mouen l’oreig

amb grans ventades, pluja i neu,

la teua imatge es fa present

mentre adverteix als mariners

que s’arredossen a bon port.

 

T’esguardava amb cobejança

des de cascun dels ulls de bou,

des del replà d’aquella barca

que ara i adés amb tu ancorava.

 

Fores i ets far, llum i abrigall.

 

Cap comentari:

Publica un comentari