dijous, 17 de gener de 2019

ELS VERSETS A SANT ANTONI des d'Otos


Acabem d'estrenar l'any i ja tenim les primeres festes a la cantonada: SANT ANTONI i també els versets que des de fa uns quants anys versa l'otosí Joan Olivares.

 –Mentre prenien la fresca
a la porta del carrer,
un vellet i una velleta
raonaven sàviament
de la cosa tan estranya
que és això del pas del temps:
et fa arrugues en la cara
i cendrosos los cabells,
i et dona seny i saviesa
quan no l’has de menester.
Amb gran enyor recordaven
quan eren uns angelets
i s’enfugien les hores
com si les robava el vent,
els anys es feien tan llargs
que entre el Nadal i l’Advent
succeïen tantes coses
com no en podien ser més.
Però un dia maduraves
i tot era del revés:
els anys passaven volant
i un minut es feia etern.
Que difícils són d’entendre
els misteris del progrés,
com deia sant Agustí,
allà per l’any quatre-cents:
si ningú no m’ho demana
prou que sé lo que és el temps,
però, ai, si m’ho demanen,
la resposta no la sé.
Deveu pensar, sant Antoni:
tot este romanç, per què?
Doncs mireu, pare estimat,
nostre més volgut santet,
gran patró dels animals
i profeta del bon temps,
perquè van passant los anys,
i malgrat vostres consells
seguim sense fer bondat
i sembrant males sements.
D’algunes que n’han passat
en estos mesos darrers,
vos en faig un inventari
per si ho volíeu saber:
Allà al Brasil mana un home
que sense ser llenyater
en quatre dies fa ascles
tot l’Amazones sencer,
i amb bones garrotades,
tots eixos que es fan els gais
els tornarà al bon camí
com si foren corderets.
I lo gran xèrif dels ianquis,
aquell grenyut matusser,
amb el morro que se’l xafa,
diu que farà una paret
més llarga que la de Xina,
més alta que el Montcabrer,
p’a que no passen los índios,
perquè ell va arribar primer.
També diu, parlant de dones,
que si eres guapo com ell
els pots fotre mà allà on vulgues
perquè elles es deixen fer.
A Rússia encara hi ha el Putin,
cada dia més content
perquè amb el canvi climàtic
ja no es passa tant de fred.
Un tal Salvini d’Itàlia
diu que no hi ha més remei
que quedar-se amb els gitanos,
però si fora per ell...
A Hongria, voten los feixos
vora el setanta per cent,
el cinquanta a Polònia,
vint-i-cinc a cals monsieurs,
i han votat per la rabosa,
una lloca i els pollets.
Un fantasma corre Europa
i el comunisme no és,
va arribar a Andalusia
trotant amb un cavallet,
i com Cid Campeador,
no deixarà moro amb fes,
ni català amb barretina,
ni estaca en la paret,
moltes dones ja tremolen
i diuen que no és de fred.
Què en penseu vós, sant Antoni,
que del cel tot ho veieu,
vindrà el dia que els humans
finalment mos entendrem?

–Fills meus, sí que ho teniu agre,
d’a xavo és el canyaret!,
mes no perdeu l’esperança,
no va tot tan malament.
Abans teníeu la fama
de comptadors de bitllets,
i ara heu eixit als diaris
per acollir angelets.
Les notícies de l’oratge,
que els llauradors tant preueu,
les havíeu d’escoltar

en castellà o en anglés:
it will rain to bots and barrels
from Jerez to Santander.
Ara premeu el botó
i al punt escoltareu:
aiguaneu a Benigànim
i volves a Bocairent.

–Lloat siau sant Antoni
per lo vostre gran saber
per aguantar nostres queixes
i donar-mos-en parer,
més ja que estem en matèria
no mos voldríeu dir res
d’eixa aficció ultramuntana
que campa per tot arreu?

–Què  podria jo explicar-vos
que vosaltres no sapieu:
compreu una bona ullera,
al veí me’l vigileu
i si el veieu que s’afaita,
la barba en remull poseu.
I estimeu sense mesura
per lo que poguera ser.




dilluns, 14 de gener de 2019

DEL RETRAT A L'AUTORRETRAT: Blai Bellver


La darrera setmana de novembre del passat 2018, Vicent F. Garcia Perales, amb qui mantinc una bona relació des que el vaig tindre de professor en l'assignatura de Gramàtica històrica catalana I, quan estudiava a la UOC, d'això ja fa uns quants anys i encara ens anem trobant de tant en tant. Em va avisar que es presentava en Xàtiva El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua zona d'influència de Vicent Bataller Grau, Premi d'Assaig i Investigació Carlos Sarthou, Xàtiva 2017, que va ser també alumne seu en aquesta universitat virtual. Doncs, no m'ho vaig pensar i allí que ens vam presentar. L'acte es feia en una antiga església, Sant Domenec, dessacralitzada, i  batejada com a Espai Cultural sant Domenec. Un edific magnific com podreu imaginar i gran, com ja sabeu que solen ser les esglésies. Quan vam arribar encara no era l'hora, i ja n'hi havia mitja església plena, així que vam buscar lloc a corre cuita i ens vam asseure, al cap de no res em vaig girar i ja no cabia una agulla. Quin gust dona veure actes culturals com aquest plens de gom a gom. Així que era l'hora va començar l'acte. De primer van parlar totes les autoritats: alcalde, autor, prologuista i algú més que ara no recorde per continuar amb l'homenatge que durant l'any 2018 han fet a l'impressor, l'escriptor i periodista Blai Bellver en el segon centenari del seu naixement. És per això que l'acte es tancava amb l'actuació de la companyia Bicicleta Teatre amb textos representatius de l'homenatjat: Blai Bellver. 

Ai! oblidava dir que vam eixir de l'acte carregats amb els dos volums de què consta l'assaig. No és un llibre de lectura fàcil, però si una gran ajuda per a consultar. 







AUTORRETRATO



Vaig nàixer ja fa molts anys

i encara no sé per què,

els pares donaven gràcies

i no sabien de què.



Moltes  ciències i idiomes

de m'aguela que era sabia

van voler que m'ensenyara

y sols vaig heretar làbia.



He patit per molts records,

per reptes, per ambicions,

y no he pogut disfrutar

per no aceptar condicions.



He renunciat a ballar

y m'agrada el coqueteig.

No em preocupa el que diran

perquè res no em sembla lleig



Soc cabut com una mula,

alegre com un xiquet,

capritxós com una puça

y no puc estarme quiet.



He dit sempre el que he pensat

y això ha sigut molt plaent,

ençà que he fet enemics

yo pense seguiro fent.



He fet de pobre y de ric,

y de noble arruïnat,

he fet d'heroe antic

però no mai de criat.



A l'hora de descansar

espere morir tranquil,

y que em puguen perdonar

deu vegaes, cent y mil.




Blai Bellver, Xàtiva (1818-1884)



dijous, 10 de gener de 2019

DELS REIS D'ORIENT, EN QUEDA LA IL·LUSIÓ!

Ja fa molts anys que les meues cartes al Reis d'Orient no són massa llargues. És a dir demane poc, però bo, això és, a més de salut, sense la qual poc podríem gaudir dels regals desitjats en la carta que havíem escrit: llibres, música o alguna cosa relacionada amb aquestes parcel·les. Ves per on, sembla que he sigut bona i ho he vist recompensada amb el que els he demanat. I què direu que havia demanat enguany als Reis d'Orient? Doncs...



un faristol. Sí, això mateix. En tenia un, que és el que faig servir cada dia, però resulta que quan canvie de casa, me l'he d'endur i si no ho faig no sé ni on ni com posar les partitures. Així que vaig demanar-lo i pel que es veu van rebre puntualment la meua carta. La vespra del dia de Reis, me n'havia anat a veure la cavalcada i al poc de tornar a casa, van tocar al timbre. Vaig obrir, era el veí del costat, un anglès que viu al Ràfol des de fa un parell d'anys. Duia a les mans una enorme caixa, que em va passar per damunt de la tanca de la entrada al patí, mentre en un castellà inintel·ligible mig m'explicava que li havien deixat eixe paquet per a mi.