Cada
any per aquestes dates contemplem atònits les darreres alenades dels
tres-cents seixanta cinc dies amb què els humans hem encabit l'any.
Observem la seua agonia fins a diluir-se en un nou any que coincideix
amb l'entrada de l'hivern. I cada any somniem estrenar-ne un de nou
perquè el nou any ens durà altra vegada a la primavera i a l'estiu.
L’any
que acabem ha estat carregat d’activitats, compromisos i viatges.
D’un no parar amunt i avall. De salut, ja en voldria per als
següents que foren com el que estem a punt d’acabar: no res,
quatre bovades per superar, però, sobretot, viure el dia a dia.
Encara
he arribat a temps per a acomiadar-me i fer
balanç del que ha estat el 2019.
El motiu del darrer silenci en el blog és que aprofitant les
vacances escolars he hagut de deixar uns dies l’ordinador al meu
fill per a que m’instal·lara el sistema operatiu de Windows 10 en
compte del Windows 7 que tenia instal·lat quan el vaig comprar.
Venia amb un CD opcional per canviar-lo. Aleshores no vaig tindre
ganes, tot i que en l’altre ordinador ja el tenia, però no
m’acabava d’agradar. Ara l’he hagut de canviar per força ja
que fa setmanes que avisen que cap a mitjan de gener deixarà
d’actualitzar-se. De moment, tot bé, però cal tornar a
acostumar-se al nou programari. I de passada tornar a utilitzar el
OpenOffice, l’office de Windows no el tinc i val un dineral, així
que passe d'instal·lar-lo.
De
viatges, n’he parlat d’algun, però per falta de temps me n’he
deixat més d’un al calaix. Més que res perquè els viatges i la
literatura sempre tenen un punt d’encontre.
Enguany
activitats i compromisos, han anat de la mà, un amb l’altre. Perquè
les activitats comporten compromís i feina. Sincerament ha estat un
any de trobar-me coses: he col·laborat en la revista de llibres,
Caràcters, que la Universitat de València edita. Feia un temps m’ho
havien proposat, però no em vaig atrevir, enguany m’ho van tornar
a proposar, d’entrada vaig dir que no, però m’ho vaig repensar
i, finalment, vaig acceptar.
Una
altra activitat en la qual he participat és
l’exposició que des de l’IEVA estem duent a terme des del mes de
maig que porta per títol «Petjades de dones. La Vall d’Albaida(1)». Des que es va inaugurar a finals de maig, en Castelló de
Rugat, tenint com a protagonista Carme Alborch Bataller
que no hem parat de recórrer pobles per
dur l’exposició: Olleria, Ràfol de Salem, Albaida, Beniatjar,
Montaverner, Aielo de Malferit, Agullent, Benigànim. Ara mateix qui
vulga es pot allargar fins a Bocairent a la sala Joan de Joanes, i a
partir del desset de gener estarà en
el poble de Salem. Però les exposicions no s’acaben ací la llista
va creixent dia rere dia. I a més, molt prompte haurem d’afegir
més dones a la relació i haurem de plantejar-nos una segona
monografia. Però això encara està per arribar.
I
ja per acabar vaig acceptar col·laborar en una falla. De moment, no
dic res. Ja eixirà quan toque.
I
ara, aquest darrer dia de l’any desitge començar tal i com he
acabat.
Bon
any 2020
