dimarts, 31 de desembre del 2019

TANCANT I OBRINT ANYS, PASSEM LA VIDA

Cada any per aquestes dates contemplem atònits les darreres alenades dels tres-cents seixanta cinc dies amb què els humans hem encabit l'any. Observem la seua agonia fins a diluir-se en un nou any que coincideix amb l'entrada de l'hivern. I cada any somniem estrenar-ne un de nou perquè el nou any ens durà altra vegada a la primavera i a l'estiu.

L’any que acabem ha estat carregat d’activitats, compromisos i viatges. D’un no parar amunt i avall. De salut, ja en voldria per als següents que foren com el que estem a punt d’acabar: no res, quatre bovades per superar, però, sobretot, viure el dia a dia.

Encara he arribat a temps per a acomiadar-me i fer balanç del que ha estat el 2019. El motiu del darrer silenci en el blog és que aprofitant les vacances escolars he hagut de deixar uns dies l’ordinador al meu fill per a que m’instal·lara el sistema operatiu de Windows 10 en compte del Windows 7 que tenia instal·lat quan el vaig comprar. Venia amb un CD opcional per canviar-lo. Aleshores no vaig tindre ganes, tot i que en l’altre ordinador ja el tenia, però no m’acabava d’agradar. Ara l’he hagut de canviar per força ja que fa setmanes que avisen que cap a mitjan de gener deixarà d’actualitzar-se. De moment, tot bé, però cal tornar a acostumar-se al nou programari. I de passada tornar a utilitzar el OpenOffice, l’office de Windows no el tinc i val un dineral, així que passe d'instal·lar-lo.

De viatges, n’he parlat d’algun, però per falta de temps me n’he deixat més d’un al calaix. Més que res perquè els viatges i la literatura sempre tenen un punt d’encontre.

Enguany activitats i compromisos, han anat de la mà, un amb l’altre. Perquè les activitats comporten compromís i feina. Sincerament ha estat un any de trobar-me coses: he col·laborat en la revista de llibres, Caràcters, que la Universitat de València edita. Feia un temps m’ho havien proposat, però no em vaig atrevir, enguany m’ho van tornar a proposar, d’entrada vaig dir que no, però m’ho vaig repensar i, finalment, vaig acceptar.




Una altra activitat en la qual he participat és l’exposició que des de l’IEVA estem duent a terme des del mes de maig que porta per títol «Petjades de dones. La Vall d’Albaida(1)». Des que es va inaugurar a finals de maig, en Castelló de Rugat, tenint com a protagonista Carme Alborch Bataller que no hem parat de recórrer pobles per dur l’exposició: Olleria, Ràfol de Salem, Albaida, Beniatjar, Montaverner, Aielo de Malferit, Agullent, Benigànim. Ara mateix qui vulga es pot allargar fins a Bocairent a la sala Joan de Joanes, i a partir del desset de gener estarà en el poble de Salem. Però les exposicions no s’acaben ací la llista va creixent dia rere dia. I a més, molt prompte haurem d’afegir més dones a la relació i haurem de plantejar-nos una segona monografia. Però això encara està per arribar.

I ja per acabar vaig acceptar col·laborar en una falla. De moment, no dic res. Ja eixirà quan toque.

I ara, aquest darrer dia de l’any desitge començar tal i com he acabat. 
 

Bon any 2020




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada