dimecres, 30 de novembre de 2022

Atenció! nou número de la revista de llibres CARÀCTERS



Acaba d'eixir el número 95 de la revista de llibres Caràcters. Si voleu llegir-la ho podeu fer des d'aquest enllaç o bé baixar-vos l'aplicació al mòbil, a la tauleta o a l'ordinador.  

En aquest nou número m'han publicat dues ressenyes. Una sobre la novel·la de Rafa Gomar, Dissabte, jazz que vaig escriure fa uns mesos i que havia quedat traspaperada sense publicar. La veritat és que el títol ja em va sobtar quan el vaig veure a l'aparador de la llibreria i en llegir-la no m'ha defraudat. Rafa Gomar és un excel·lent narrador com se sap per anteriors novel·les. Així que si no heu llegit res sobre ell, apunteu-vos el títol i si per contra el coneixeu i no l'heu llegida ja teniu un títol més a la llista.

 


Una altre autor que ha publicat els darrers mesos és Joan Olivares. En aquesta ocasió es tracta d'un recull d'històries on trobareu anècdotes de personatges del poble que Olivares ha titulat Els morts de la nostra vida. En aquest títol sembla que l'autor ens ha volgut involucrar a tots, perquè qui més qui menys té algun mort en la seua vida. Però, tot i el títol del llibre, no hi ha morts, encara que de ben segur els protagonistes dels relats ja no estan entre els vius. 

 




divendres, 7 d’octubre de 2022

De la paraula a la música. Uns versos de Mario Benedetti: porque cantamos


 

Diumenge passat, dos d’octubre a l'església de la Immaculada Concepció d'Otos va actuar el Cor de la Vila de Godella. Un concert amb el qual vam gaudir tots, public i cantants. La música sempre omple d'alegria i relaxa l'ànima. De les moltes cançons que ens va oferir el cor, una de les que més em va emocionar va ser el poema que Mario Benedetti va escriure i que han musicalitzat molts cantants i cors de veus. Si mireu per les xarxes trobareu un fum de versions sobre els versos de Mario Benedetti. Jo he triat una de les gravades per aquest mateix cor.  




Porque cantamos

 

Si cada hora viene con su muerte

si el tiempo es una cueva de ladrones

los aires ya no son los buenos aires

la vida es nada más que un blanco móvil

 

usted preguntará por qué cantamos

 

si nuestros bravos quedan sin abrazo

la patria se nos muere de tristeza

y el corazón del hombre se hace añicos

antes aún que explote la vergüenza

 

usted preguntará por qué cantamos

 

si estamos lejos como un horizonte

si allá quedaron árboles y cielo

si cada noche es siempre alguna ausencia

y cada despertar un desencuentro

 

usted preguntará por qué cantamos

 

cantamos por qué el río está sonando

y cuando suena el río / suena el río

cantamos porque el cruel no tiene nombre

y en cambio tiene nombre su destino

 

cantamos por el niño y porque todo

y porque algún futuro y porque el pueblo

cantamos porque los sobrevivientes

y nuestros muertos quieren que cantemos

 

cantamos porque el grito no es bastante

y no es bastante el llanto ni la bronca

cantamos porque creemos en la gente

y porque venceremos la derrota

 

cantamos porque el sol nos reconoce

y porque el campo huele a primavera

y porque en este tallo en aquel fruto

cada pregunta tiene su respuesta

 

cantamos porque llueve sobre el surco

y somos militantes de la vida

y porque no podemos ni queremos

dejar que la canción se haga ceniza.




dimarts, 4 d’octubre de 2022

MAI NO DIGUES ADEU: ANTONI FERRER


Hi ha persones que quan les coneixes el caràcter i la bonhomia que desprenen se’t queda gravat per sempre. Això em va passar quan l’any 2008 em vaig posar en contacte amb un grapat de poetes de la Costera, entre els quals Antoni Ferrer. La pretensió era ajuntar alguns poetes de la Costera, entre el més jove i el de més edat amb la sola idea de llegir poesia i donar a conèixer al públic, en especial als veïns d’Otos, que la poesia no queda lluny de casa i que els poetes són gent propera que la pots trobar on menys ho esperes. Després de fer una llista dels poetes de la comarca i de posar-me en contacte amb la majoria, els va agradar a tots tant la idea que van voler participar i quan em vaig adonar n’eren uns quants i qui era jo per impedir-los de vindre? La veritat és que jo, més contenta que un gínjol.

I aquell dissabte del 28 de juny de 2008 dins NITS D’ESTIU A LA FRESCA on tenia cabuda qualsevol iniciativa cultural, en el Palau Marquesal d’Otos, en un viatge itinerant per la poesia de les nostres comarques, un nodrit grup de poetes de la comarca veïna de La Costera ens van delectar amb la seua poesia. Els poetes convidats en aquella ocasió van ser: Consol Martínez Bella, Elies Barberà, Antoni Martínez, Antoni Ferrer i Josep Maria Balbastre, que conste que també Toni Cucarella va vindre, però no va voler eixir en la foto, tot i que va fer d'animador cultural.



 

 


 

Garrofes i caqui

 

Les hores es ressequen de canyes i garrofes.

Descansen les esquenes i els sacs contra les soques.

 

I mans i boques aspres demanen refrigeri.

Un caqui. Com la brisa sedosa d’un quimono.

 

La dansa de les hores. Perifèric Edicions, 1a edició, juny 2006