dilluns, 26 de setembre del 2011

Joan Guerola

Bon dia! el clarinet descansa una estoneta en la finestra

La banda

La música se m’acosta caminant
em fa una rialla mentre em passa pel davant
i m’omple d’emoció i benestar.
S’allunya i es marceix carrer enllà.
Poc després la música, en forma d’un esbart de clarinets
i de fons el repic del tabalet,
torna per un carreró,
reneix la joia i la satisfacció
en reixes i balcons. 


 i la trompa més llesta es gita en la gespa, ai, que rebé que estic!




dissabte, 24 de setembre del 2011

Un Estellés per a tots els públics


La prova fefaent de l’èxit de la 2a Festa Estellés des de Senija-La Marina Alta.

Com vaig escriure fa dies respecte a la Segona Festa Estellés, cada poble és un món en miniatura,  cadascú se les apanya per fer-la a la seua manera, el refrany ja ho diu tants caps tants barrets. He rebut unes fotos, entranyables, que parlen per si soles, només cal mirar-les.

En la primera fotografia ja s’intueix l’ambient, el cartell fet pel que serà el nostre futur, els xiquets, posa la pell de gallina.  I el poema triat encara més:





Horacianes

V

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, és diu això d’una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i entenc desdenyosament injust

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.

Intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma,
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.

com t’ho podria agrair, pare.

em recorde.
i tu, dempeus darrere meu.
jo escrivia, assegut a la taula,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies, però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.

ara,
mentre escric açò,
et sent al meu darrere, a les meues espatlles,
et tinc o et necessite.

per això he interromput un himne a venus
i t’he escrit açò
molt devotament,
pare.

Vicent Andrés Estellés (1999) Les pedres de l’Àmfora. Obra completa 2. Eliseu Climent, Editor. València. 




El públic com es pot comprovar també va respondre. Voluntaris per recitar no en van faltar, ni tampoc per tocar un instrument, en conjuminació amb l’ajuntament que els ho va agrair de tot cor.



Moltes gràcies i fins l’any que ve. TORNAREM