dilluns, 11 de novembre del 2013

SOBRE LA CIRCULARITAT DEL TEMPS I ALTRES DÈRIES

Fa dies que tinc al cap capficada una idea: he de posar un títol al treball de fi de carrera i no en trobe cap adient. Cap, en el sentit que, com diu el encapçalament de la pregunta ha de ser el més curt possible. O siga que una paraula ha de voler dir tot el contingut. Sincerament, no hi ha manera. Necessite almenys una frase o més, perquè al cap i a la fi, el TFC tracta al voltant de les tres obres que he hagut de llegir de Vicent Alonso, Les paraules i els dies, Trajecte circular i Del clam de Jasó, amén dels moltíssims articles relacionats que hauré de llegir, que tracten el tema que he triat que parla de l'autobiografia tant pel que fa a la temàtica general com els que parlen de l'obra en qüestió. En realitat m'havia capficat amb el sintagma trajecte circular perquè em semblava que podia abraçar i envoltar moltes coses i encabir-les a dintre el cercle. Pot ser, però també pot ser són manies meues. Mentrestant aquest cap de setmana he estat en la Universitat d'Alacant en el VII Simposi Internacional de Literatura autobiogràfica. El coneixement del l'altre: Biografies i Retrats en la Literatura Catalana del segle XX, que se celebrava els dies 7,8 i 9 de novembre, la veritat és que m'ho he passat bé, m'he assabentat de moltes coses que desconeixia i d'altres he fet memòria. Un goig indescriptible. 

 
Dissabte vaig eixir de casa - Aiora- com els dies anteriors, però el meu trajecte no va ser d'anar i tornar com els dies anteriors, sinó que, bon matí, vaig eixir de casa amb la maleta – com sempre- per arribar d'hora, finalitzat el simposi vaig continuar camí, ara cap a La Vila a fer un encàrrec, després vaig continuar cap a Calp, a veure una part de la família.

 Un raig de sol penetra a través del fullam i il·lumina el tronc immens d'un dels arbres que hi ha al jardí de Correus en Alacant.

Era nit fosca quan arribàvem al Ràfol. Descans reparador. Diumenge, cap ací i cap allà, cap al vespre altra vegada reprendre el camí cap a la casa d'entre setmana, Aiora. Mentre tornava em va vindre al cap que el trajecte d'aquest cap de setmana també ha estat circular. De sobte, me n'han vingut al cap altres trajectes semblants, com ho era el passeig que en Alcoi hi ha - o hi havia – per costum de fer, la volta als ponts. De vegades es triava la modalitat de passeig curt, altres llarg, el primer era carrer amunt i avall, sant Llorenç- Generalíssimo fins al Pont de Cristina; el segon, el llarg aplegava fer la volta als ponts, això és Pont de Cristina, Pont de sant Roc, Pont de sant Jordi més els carrers que els enfilaven. O com la Volta a la Marina un altre itinerari circular. Era un trajecte típic dels estius, amb autobús, i els cistells amb la berena, que va acabar convertint-se en una excursió anys després en els nostres cotxes particulars. Des d'Alcoi a Alacant per a endinsar-se en les comarques de la Marina Baixa i la Marina Alta, enfilàvem els pobles de  sant Joan, El Campello, La Vila, Benidorm, Altea, Calp amb parades per a menjar fins a Pego, des d'allí  cap a Guadalest fins arribar a casa. Ja veus altres formes de viatges i tots en sentit circular, com el de Vicent Alonso que abasta el temps estacional, des de l'hivern, primavera, estiu, tardor, i novament l'hivern. El temps és circular, perquè es repeteix, però no és repetitiu en tant que anem modificant-lo a través dels nostres pensaments i accions.




Material que m'he portat cap a casa per consultar

En fi que encara estic pensant en el títol que hauré de posar.

Mentrestant, visquen les digressions per animar-me!





Un moll d'alçar clares m'ha donat la idea del trajecte circular. Una bonica metàfora. 
Colofó:
§ Hi ha gent, molta gent, que s'imagina que la inspiració del poeta ha d'enlairar-se cels amunt com el fum de la cigarreta en repòs.

Carles Sindreu i Pons.(2009). La klaxon i el camí. Edició a cura de Carme Arenas Noguera. Acontravent, Barcelona.