Nocturnal
La mar té onatge trencat
que sembra de clapes l’aigua:
clapes albes que es sorollen
com viboretes amb ràbia.
Calla poruga la costa
sots la lluna groga i clara.
(La remor de les onades
sembla que la té humiliada)
Els geranis s’eternitzen;
la vinya somnia i calla
i al gesmilers les flor, blanques,
semblen llumetes de plata.
Poemes de Penyamar. Maria Ibars i Ibars
