PARLEN LES DONES

 

Parlen les dones

Parlen les dones,

la seva poesia

tendra i forta.

Ben pocs s’aturen

a escoltar aquestes veus,

que, trasbalsades,

un nou llenguatge diuen

nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Montserrat Abelló (11)

MONTSERRAT ABELLÓ

Hui, u de febrer de 2018 es commemora el centenari del naixement de Montserrat Abelló. Aprofite l'avinentesa en companyia de les paraules d'Oriol Izquierdo al pròleg LA VEU JOVE DE MONTSERRAT ABELLÓ en Enllà del parlar concís per festejar els seus poemes:
 

[...]

Llegim a ENLLÀ DEL PARLAR CONCÍS una trentena de poemes breus, aparentment prims, treballadament despullats, que comparteixen aquella "polimetria" del seu vers "necessari i lliure" a què fa referencia Feliu Formosa, citant Marta Nadal, al pròleg de Memòria de tu i de mi. Sí, hi retrobem la veu feta d'Abelló, però això no treu que ens torni a sorprendre i a emocionar. 

Ens sorprèn la seva capacitat de mirar endintre, d'evocar el record fins a dubtar-ne, fins que les paraules es desdibuixen. D'admetre cansament i perplexitat, la irremissible buidor a les mans: aquesta impressió que la llibertat s'escapa i que de tot només acaba per restar-ne una ombra, un miratge, una sensació d'irrealitat. Ens sorprèn, i ens emociona, la valentia amb què aborda les veritats esquives. Amb què accepta la solitud, que la fa més forta. Amb què escolta el silenci i es meravella, més enllà dels noranta anys, dels moments irrepetibles.

Irrepetibles, sí, com ho és la contemplació de la pluja, dels núvols, del capvespres. Cada vegada que plou podem mirar o escoltar la pluja. Cada tarda podem tenir l'ocasió de veure pondre's el sol. En qualsevol moment podem alçar la vista i descobrir en els núvols signes i motius. Però cadascun d'aquests moments de contemplació, i n'hi ha uns quants que poblen el llibre, és únic i té la capacitat de connectar-nos amb les veritats, els silencis, el misteri que ens envolta, que protagonitzem. Tot això ho diu, sense dir-ho, la música suau que ens ofereix Abelló, com qui tot ho veu tan lluny, i tanmateix  sent-hi tan a prop, tan endins.

[...]

Oriol Izquierdo
Gener del 2014

Montserrat Abelló. Més enllà del parlar concís. Pròleg d'Oriol Izquierdo. Col·lecció de poesia. Edicions de la Guerra. Editorial Denes, 2014.


SAPS  QUE ÉS ENDINS DE TU

Saps que és endins de tu
que has d'extreure la força
per sobreviure.

No tinguis por,
amb fermesa prem
la ploma.

No sents com
t'allibera
dels més negres presagis?



VISC PER NO MORIR

Visc per no morir
i lluito per viure.

Per no perdre cap
d'aquests moments

que sé irrepetibles.



L'HIVERN S'ACOSTA

L'hivern s'acosta,
un calfred el cos m'omple
i en la llar penso
on desgranar memòries,
amb tots aquells que estimo.

Qualsevol tarda,
sense tan sols pensar-hi,
altra vegada
ens trobarem, com sempre,
units per la mirada.
 

a la xarxa
i més... i més...

Tots els dies. Sí. Tots els dies són HUIT de març

Un mostratge poètic per commemorar el Dia internacional de la dona treballadora: Comence amb un poema de Maria Àngels Anglada que em va impressionar quan el vaig llegir fa uns anys i m'agrada rellegir-lo de tant en tant.

UNA RESPOSTA

Ja ho sé: els poetes-pares

fan bells poemes quan neix un fill.

També per a mi hauria estat una joia

quan vaig florir d'infants, cisellar versos,

però era una altra la feina: panteixava

per donar-los la vida, aquest llarg somni.

No puc dir que em prenien

temps, força sang: eren coses tan seves

com els plors de la nit.

Les filles ara es drecen com tres àlbers

i jo us demano, amics, una resposta:

Si canto aquest país que estimo amb ira

per què no puc, no podem infantar-lo.

Maria Àngels Anglada. Díptic, Columnes d'hores, 1965-1990.

Columna, Barcelona, 1990.

I a continuació uns poemes que mantenen una estreta relació entre ells: El primer, de Maria Antònia Salvà que porta per títol A les donzelles de l'any 2000, seguit d'una rèplica de Marta Pessarrodona que porta per nom Les Dones De L'any 2000. Gotham '95, i finalment, un poema de Begonya Pozo, En construcció, extret de l'Antologia de dones poetes dels Països Catalans amb el títol ben explicit de Donzelles de l'any 2000 que dóna compte de com han anat rodant les coses, en aquest cas, la crida poètica que en un principi va fer Maria Antònia Salvà, que ha propiciat aquesta antologia. 

 

A LES DONZELLES DE L'ANY DOS MIL

Oh vosaltres, pressentides flors d'amor i gentilesa que viureu quan mon passatge s'haurà fet esborradís; jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa que s'allunya, de mos versos dins l'esbart voleiadís.

Maria Antònia Salvà. El retorn. Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1948.

LES DONES DE L'ANY 2000

GOTHAM '95

Potser tornarem al llapis,

sense veure de l'altra Roma

les acaballes de nou imperi.

La roda de Duchamp serà

quadrada, i una possessió entre núvols

la casa, a voles, cobejada.

Haurem desat, curoses, el segle

de la crueltat i la despesa,

els ametlles eixorcs de rara poesia.

Executives com de Manhattan

o mestresses de casa insospitades,

flors d'amor i de gentilesa no marcides.

A Maria Antònia Salvà, en homenatge

Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. Columna, Barcelona, 1998.

Dins Antologia de poesia catalana femenina. Il·lustracions: Eulàlia Sariola. Autora: Carme Riera. 2003. Editorial Mediterrània.

EN CONSTRUCCIÓ

Ni puta

ni bruixa

ni monja

ni mare

dona sóc

senzillament

dona

i també puta

i bruixa

i monja

i mare

totes

em fan

dona

casualment

dona

possiblement

dona

arquitectònicament

dona.

Begonya Pozo. (De poemes a la intempèrie)

Dins: Donzelles de l'any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans: A cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig.

Una antologia on també es pot llegir el pròleg de Montserrat Abelló, que, per cert, m'ha fet recordar un poema que personalment em sembla molt i molt bonic, 

 

SÓC COM UNA OMBRA

Sóc com una ombra

perduda en la nit.

Estimo el raig de sol,

l'oreig de la mar,

la rialla fresca,

el dolç somriure,

la mà forta.

Aquesta tarda d'estiu,

plena de llums

rosades, blaves, verdes,

massa crues.

Però caldrà que em posi,

com cada tarda,

a repassar la roba,

ficar les mans dins l'aigua bruta,

i destriar entranyes innocents.

Cosir botons,

empènyer la planxa.

Només de tard en tard,

puc agafar la ploma.

Em dolc el pit

i de l'esquena,

però diré que aquesta tarda

és rosa i blava,

única, molt tendra

inoblidable.

Perquè l'he viscuda

i és meva.

I això que estic cansada!.

Montserrat Abelló. Vida diària, Al cor de les paraules. Obra poètica, 1983-2002. Proa, Barcelona, 2002.

TAN SOLS LA PARAULA NUA

La portada de la nova reedició

 

PASTORETS I PASTORETES

Ontinyent (València)

Pastorets i pastoretes

ja podeu aparellar

sabatetes i calcetes

qu’al Jesús, qu’al Jesús

ham de acurtar.

Enguany he triat una cançó que porta per títol Pastorets i pastoretes  que he trobat al llibre de Cançons populars valencianes. Ontinyent i Bèlgida on s’explica que els nens d’Ontinyent la canten els dies de Nadal pels carrers mentre demanen l’Aguinaldo. Llibre que  darrerament s'ha reeditat gràcies a l’Associació de Veïns el LLombo d’Ontinyent amb el suport de la Institució Alfons el Magnànim, de l’historiador Antonio Calzado, del Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis i de La Taska.

BONES FESTES A TOTS.