Hui, u de febrer de 2018 es commemora el centenari del naixement de Montserrat Abelló. Aprofite l'avinentesa en companyia de les paraules d'Oriol Izquierdo al pròleg LA VEU JOVE DE MONTSERRAT ABELLÓ en Enllà del parlar concís per festejar els seus poemes:
[...]
Llegim a ENLLÀ DEL PARLAR CONCÍS una trentena de poemes breus, aparentment prims, treballadament despullats, que comparteixen aquella "polimetria" del seu vers "necessari i lliure" a què fa referencia Feliu Formosa, citant Marta Nadal, al pròleg de Memòria de tu i de mi. Sí, hi retrobem la veu feta d'Abelló, però això no treu que ens torni a sorprendre i a emocionar.
Ens sorprèn la seva capacitat de mirar endintre, d'evocar el record fins a dubtar-ne, fins que les paraules es desdibuixen. D'admetre cansament i perplexitat, la irremissible buidor a les mans: aquesta impressió que la llibertat s'escapa i que de tot només acaba per restar-ne una ombra, un miratge, una sensació d'irrealitat. Ens sorprèn, i ens emociona, la valentia amb què aborda les veritats esquives. Amb què accepta la solitud, que la fa més forta. Amb què escolta el silenci i es meravella, més enllà dels noranta anys, dels moments irrepetibles.
Irrepetibles, sí, com ho és la contemplació de la pluja, dels núvols, del capvespres. Cada vegada que plou podem mirar o escoltar la pluja. Cada tarda podem tenir l'ocasió de veure pondre's el sol. En qualsevol moment podem alçar la vista i descobrir en els núvols signes i motius. Però cadascun d'aquests moments de contemplació, i n'hi ha uns quants que poblen el llibre, és únic i té la capacitat de connectar-nos amb les veritats, els silencis, el misteri que ens envolta, que protagonitzem. Tot això ho diu, sense dir-ho, la música suau que ens ofereix Abelló, com qui tot ho veu tan lluny, i tanmateix sent-hi tan a prop, tan endins.
[...]
Oriol Izquierdo
Gener del 2014
SAPS QUE ÉS ENDINS DE TU
Saps que és endins de tu
que has d'extreure la força
per sobreviure.
No tinguis por,
amb fermesa prem
la ploma.
No sents com
t'allibera
dels més negres presagis?
VISC PER NO MORIR
Visc per no morir
i lluito per viure.
Per no perdre cap
d'aquests moments
que sé irrepetibles.
L'HIVERN S'ACOSTA
L'hivern s'acosta,
un calfred el cos m'omple
i en la llar penso
on desgranar memòries,
amb tots aquells que estimo.
Qualsevol tarda,
sense tan sols pensar-hi,
altra vegada
ens trobarem, com sempre,
units per la mirada.
a la xarxa
i més... i més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada