divendres, 25 de juny del 2021

Notes d'agenda


Aquesta entrada del bloc està estreta de les anotacions de la meua agenda que els darrers dos mesos de la primavera ha acabat per animar-se. Esta setmana ha començat l’estiu i ja veurem que tal va. De moment, una xicoteta crònica de com ha anat i, una primícia, del que està a punt de vindre. En un principi volia haver titulat l’entrada “la cultura sense moure’s de casa”, també podia haver-la titulat “la cultura a la porta de casa” o “la cultura a la cantonada”. En tots tres casos la cultura està a tocar, tot i que no significa que la tinc dins de casa, ni en la casa del costat, ni la veig per la tele o l’escolte per la ràdio. Estaria parlant d’un altre tema. El terme “a casa” té el significat de prop, en què el terme prop està emmarcat des de la porta de casa fins cadascun dels trenta cinc pobles de la comarca de la Vall d’Albaida que em circumden. Per començar només he hagut de treure la cadira de casa, a Otos, i seure a gaudir de l’espectacle, sense haver de fer dos passes per arribar. I, és que Otos, enguany, ha sigut l’inici de la gira de Escena Erasmus de la UV que es promou des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València amb una obra que portava per títol “El viatge impossible”. Una vetllada divertida i entretinguda amb la participació d’un grup estudiants del programa Erasmus i del terreny. Si de cas, passa prop d’on estigueu, no vos la perdeu, des d’ara fins a mitjan juliol en què s’acomiadaran en Albaida es podrà gaudir d’aquesta experiència. 

 

Però bé, sembla que enguany, a Otos, s’hi respira teatre. A finals de maig es presentava la 1a.edició del Festival d’Alger. Un festival d’arts escèniques que pretén ser seu i punt de trobada de companyies de tot el territori. I com no podia ser menys, a l’hora en punt ens vam asseure, els veïns, per conèixer de primera mà el que s’hi coïa. I així ens vam assabentar que els dies 10 i 11 de juliol el teatre de carrer omplirà de festa el poble. Un esdeveniment que esperem amb candeletes amb el desig de passar-ho molt bé i que es puga repetir any rere any.




 

Bé, açò, ja s’ha vist que quedava prop de casa, només calia treure la cadira i seure. Encara que entre una cosa i una altra he corregut la seca i la meca on la distància, entre prop i lluny, ha quedat poc clara, depèn de les ganes que en tinga cadascú. Mentrestant, fa unes setmanes, exactament l’1 de maig, a la Font d’en Jordana, ens aplegàvem un gavadal de gent per homenatjar, l’agullentí, Ramon Haro Esplugues, i festejar que posaven el seu nom a la biblioteca d’Agullent que des d’ara passa a dir-se Biblioteca d’Agullent Ramon Haro. I, tornem de nou a Agullent, aquesta vegada es presentava, a l'església de Sant Bartomeu d'Agullent, El retaule de la Nativitat d’Agullent: estudi i reconstrucció, minuciós i detallat treball d’Isidro Puig, l’autor, qui ens en va fer una breu però acuradíssima explicació als qui havíem acudit a la cita, presentat per un altre veí insigne, Emili Casanova, i un ontinyentí no menys important, Ignasi Gironés.  

 

Finalment, divendres, 11 de juny, l’IEVA va poder ajuntar els socis per al sopar anual, enguany, en Albaida, suspès el 2020 i aplaçat el 2021 fins aquesta data. Quines ganes de veure’ns i de xerrar teníem tots!. El premi Fer Comarca d’enguany ha recaigut en els Campaners d’Albaida.

En Llutxent he estat fa no res a la presentació de la reedició del llibre de Alfons Roig, Ronda dels veïns de l’ermita. I, a Benigànim, a la xerrada-recital de l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas també. I, a punt d’acabar-se la primavera, encara una altra cita a la que he pogut anar, Quatretonda. Tenia la culpa una conferència amb el títol, Quatretonda, 1609: la revolta social, moral i espiritual de Magdalena Blasco, que, a més, impartia el doctor en Història Abel Soler Molina. Conferència que partia d’un article publicat en l’obra coral, Vides marginals i documentació, duta a terme pel també professor i catedràtic de Literatura Catalana Medieval i Moderna, Josep Vicent Escartí. Goig per partida doble, per una banda escoltar Abel tot el que ens anava contant al públic que hi érem, per l’altra veure la biblioteca plena fins la darrera fila.   

Bé, és una llàstima que per causes majors he hagut de deixar de costat algunes coses, però estic contenta de veure que la cultura comença a rutllar de nou. En fi... que l’estiu ens siga ben profitós. 

dimarts, 1 de juny del 2021

A una rosa de nom Pierre de Ronsard

 

Bodegó de roses del fotògraf Francesc Vera

 

A una rosa de nom Pierre de Ronsard

 

Un pom com un puny,

la rosa esclata.

Un pom com un puny,

de foc a l’alba.

Un pom com un puny,

en cel ceruli.

Un pom com un puny,

la fletxa llença.

Un pom com un puny,

perfum de pètals.

Un pom com un puny,

la primavera.

Un pom com un puny,

d’un maig flairós.

Un pom com un puny,

roig de cirera.

Un pom com un puny,

d’albercoc groc.

Un pom com un puny,

de nispros dolços.

Un pom com un puny,

badocs per terra. 

Un pom com un puny,

murmura l’aigua.

Un pom com un puny,

que fa de guia.

Un pom com un puny.

Un puny fet pom.

Un pom fet pau.

Un puny d’amor.

Un pom de roses.