Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Ibars i Ibars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Ibars i Ibars. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de juliol del 2024

Maria, Maria, Maria on ets?


El 29 de febrer d'enguany va eixir un article publicat al Diari la Veu que firmava Sebastià Carratalà on anunciava que l'AVL havia declarat Maria Ibars i Ibars, escriptora de l'any, 2024. Em vaig alegrar molt, sobretot perquè duia intenció d'apropar-me a algun dels actes que s'hi pogueren fer al llarg de l'any i també perquè a veure si, d'una vegada, es publicava la seua introbable obra sinó és a través d'alguna llibreria de vell.

El temps passa i em sap greu dir que estem acabant el mes de juliol i si s'ha fet alguna cosa al voltant de l'escriptora, no me n'he assabentat de res. I qui diu acabant juliol, amb agost no es pot comptar per a res que el món es para. El mes de setembre és el mes del retorn i entre unes coses i altres, se'ns escola i ja arribem a l'octubre. En un trimestre s'acaba l'any, 2024 i per al 2025 ja tenim una altra altra escriptora en llista, Maria Beneyto. Com pot ser això?, he pensat. De primer em feia vergonya preguntar-ho no fora que la que estic fora d'onda soc jo, ja que per circumstàncies, darrerament estic un poc apartada dels circuits literaris, però finalment he preguntat a Internet que tot ho sap i no m'ha donat cap contestació. Com que no me n'acabe de refiar, continuaré buscant no siga que algú s'haja encarregat d'amagar els actes i per això jo no me n'he assabentat de res. Mentrestant arriben respostes...




Cançoneta del Montgó


El Montgó

té un gipó

on s'amaguen

els estels

en ser dia.

 

Jo vullguera

que es perdera

el gipó

del Montgó

i que els estels

feren via.

 

 

Poemes de Penyamar. Maria Ibars i Ibars


dijous, 16 de maig del 2024

Una preciosa postal

 

 


 

Nocturnal

 

    La mar té onatge trencat

que sembra de clapes l’aigua:

clapes albes que es sorollen

com viboretes amb ràbia.

 

    Calla poruga la costa

sots la lluna groga i clara.

(La remor de les onades

sembla que la té humiliada)

 

    Els geranis s’eternitzen;

la vinya somnia i calla

i al gesmilers les flor, blanques,

semblen llumetes de plata.

 

 

Poemes de Penyamar. Maria Ibars i Ibars


dijous, 22 de febrer del 2024

Poemes de Penyamar de Maria Ibars i Ibars

 


Petit prec

 

No vinc a demanar a la mar

allò que és anhel del pescador

ni l’afany del bus escarbador

ni —gavina o petrell— el menjar.

 

Ni fruir vull les rutes fadesques

que porten als països d’encant,

ni dels focs rars que encenen com esques

aigües que espurnegen diamants.

 

Jo sols pregue a la mar que me done

serenitat que es perd  terra endins,

que el pit vençut, per ditxa l’entone

l’olor conjunta d’algues i pins.

 

 

Poemes de Penyamar. Maria Ibars i Ibars. València, 1949.