divendres, 22 de juny del 2012

Un ontinyentí de pes

De la lectura poètica que es va fer l’any 2007, al Palau d’Otos amb el títol Poetes de la Vall d’Albaida, dins les Nits d'estiu a la fresca he recordat a l'amic Sergi Gómez. Com comentava per aquell temps, "encara no ha publicat cap llibre, és un enamorat que entre batallada i parrafada, oposita i ratlla fulls i per guanyar-se el cel col·labora de franc amb qui el cride i per les coses més disperses, i ideant tota mena d’andròmines, per això sempre el trobem per tot arreu". Mai una veritat més gran com aquesta.



 
Ella dorm, ella dorm, a poc a poc
se li amoroseix tota la cara
com reflectant els pas serè d’un somni
fins que mig riu molt dolçament. Li vola
una estona el somrís entorn dels llavis.

El Comte Arnau (I)
Joan Maragall


Has de saber, amic, que amor em senyoreja,
que res de més preuat que tu podré mercar.
Que res que no és per tu causa la pena,
si rius, que el teu plujós somriure em fa més gran.

Si rius, només per riure, els dits s’empelten
amb fils tersos de llum de lleus moixaines,
carícies tals, plenes, cabals, per qui s’entrega
un gust d’estima quieta, en set d’amar.

No hi ha trasbals eixut que done guerra
si amor d’amar ens és noble estendard.
Has de saber, amiga, amor m’emplena,
que res de més preuat que el riure ens cal guanyar.



Sergi Gómez i Soler (Ontinyent 1973)
-Cants (i Encants) de Noces (poemes, El tendur 4, 2002)


dilluns, 11 de juny del 2012

Victor Pàmies. Linguïsta i Dinamitzador cultural


Ahir, vaig rebre una grata, gratíssima sorpresa en la bústia de correus, no la bústia de correu electrònic, sinó la convencional, la que encara fa servir el carter, que modernament arrossega un carro a vessar de cartes, de paquets, de certificats, de propaganda o de tot allò que encara presta un servei mitjançant el correu convencional, tot i que el meu carter arriba amb moto i amb un bagul al darrere del portamaletes, i amb casc, que ben bé no se li veu la cara, per bé que als pobles menuts tothom coneix el carter, i ell coneix quasi tots els veïns. Un carter, en aquest cas cartera, que va traient i repartint-les regals i sorpreses, esperades o temudes, per cada veí, dels qui encara fem servir aquest mitjà de difusió amb bustia sòlida i palpable. 

 

Doncs bé, com deia, ahir, em va arribar el preciós llibre En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap que l'incombustible i estimat lingüista, Víctor Pàmies, acaba d'editar mitjançant crowdfunding (micromecenatge), a través del portal Verkami. La veritat és que no sé com estira tant el temps per fer tantes activitats a la xarxa, però li estic molt agraïda i sempre que puc col·labore dins les meues possibilitats. En aquestos temps de tanta tecnologia i de llibres electrònics, encara produeix un gran plaer destapar un paquet, obrir un llibre, fullejar-lo, llegir-lo. Un goig immens. Des d'ací gràcies, moltes gràcies Víctor per la teua labor immensa en el camp de la paremiologia.

dimarts, 5 de juny del 2012

Reduccions,100

http://www.nuvol.com/noticies/declaracio-sobre-la-llengua/
Lluis Solà, director de Reduccions. Foto: Núvol el digital de cultura

Aquestos dies, i deixant de banda per un curt espai de temps, versos i poemaris dels que porte en dansa, i amb la lectura d'una garbera d’obres de teatre que tot i no haver vist - només n'he estat lectora- m’han fet passar un trimestre molt i molt divertit amb Aristòfanes, Sòfocles, Shakespeare, Molière, Ibsen, Wilde, Brecht, Mamet, Churchill, he començat a llegir la novel·la Jo confesso de Jaume Cabré que em van regalar per les festes nadalenques. És bastant difícil encertar amb les lectures quan es regala un llibre, sobretot si no coneixes els gustos de lectura de la persona a qui regales, aquesta vegada valga la redundància, confesso que el títol ha estat tot un encert, gràcies, gràcies, milanta gràcies, tant és així que he de dir que m’ha atrapat. Ara no vaig a contar res sobre l’argument, però el que si que m’agradaria dir és que dóna per a moltes coses. Una d’elles, podria ser fer un recull de frases interessants, que potser donaria per classificar per temàtica. Així, encara no ben bé havia arribat a la pàgina trenta que ja en tenia una marcada,



 
Els homes no habitem un país; habitem una llengua.[...]



I aquesta frase que, a mi, m’ha resultat tan engrescadora pel que representa sobre la llengua, i que incita a pensar i a reflexionar, no desdiu en res amb les idees que Lluis Solà, poeta i dramaturg, exposa en l’article que ha publicat els darrers dies que porta per títol Declaració sobre la llengua, en què el Director de la revista de poesia Reduccions, posa el dit en la llaga del que la llengua és al poder i a la política, des d’on es manipula i es teixeix una subtil teranyina que el parlant, nosaltres mateixos, quedem enganxinats si no som prou llestos per desempallegar-se, on es llegeixen frases com aquestes



 
Cada llengua és una part indispensable de la llengua de la humanitat.[...] No hi ha llengües individuals. Només hi ha llengües dels pobles, de les col·lectivitats. La llengua és una substància principal, essencial, en la vida de cada poble. […]. 


Article que paga la pena llegir sencer, en Núvol el digital literari, o comprant la revista allà on estiga, com he fet sempre que n’he comprat algun número.

Ara però, tot no acaba ací, també Vicent Alonso se suma entre altres a la celebració de l’aniversari, així titula l’article de Quadern que publica aquesta setmana, REDUCCIONS, 100, una capçalera que m’he permès de manllevar-li per a la meua entrada al bloc, perquè el títol diu molt i ho diu tot. 
 
Doncs, felicitats per la publicació del número 100 de REDUCCIONS. Una de les publicacions imprescindibles amb la nostra llengua.