Reduccions,100

Lluis Solà, director de Reduccions. Foto: Núvol el digital de cultura

Aquestos dies, i deixant de banda per un curt espai de temps, versos i poemaris dels que porte en dansa, i amb la lectura d'una garbera d’obres de teatre que tot i no haver vist - només n'he estat lectora- m’han fet passar un trimestre molt i molt divertit amb Aristòfanes, Sòfocles, Shakespeare, Molière, Ibsen, Wilde, Brecht, Mamet, Churchill, he començat a llegir la novel·la Jo confesso de Jaume Cabré que em van regalar per les festes nadalenques. És bastant difícil encertar amb les lectures quan es regala un llibre, sobretot si no coneixes els gustos de lectura de la persona a qui regales, aquesta vegada valga la redundància, confesso que el títol ha estat tot un encert, gràcies, gràcies, milanta gràcies, tant és així que he de dir que m’ha atrapat. Ara no vaig a contar res sobre l’argument, però el que si que m’agradaria dir és que dóna per a moltes coses. Una d’elles, podria ser fer un recull de frases interessants, que potser donaria per classificar per temàtica. Així, encara no ben bé havia arribat a la pàgina trenta que ja en tenia una marcada,

 

Els homes no habitem un país; habitem una llengua.[...]

I aquesta frase que, a mi, m’ha resultat tan engrescadora pel que representa sobre la llengua, i que incita a pensar i a reflexionar, no desdiu en res amb les idees que Lluis Solà, poeta i dramaturg, exposa en l’article que ha publicat els darrers dies que porta per títol Declaració sobre la llengua, en què el Director de la revista de poesia Reduccions, posa el dit en la llaga del que la llengua és al poder i a la política, des d’on es manipula i es teixeix una subtil teranyina que el parlant, nosaltres mateixos, quedem enganxinats si no som prou llestos per desempallegar-se, on es llegeixen frases com aquestes

 

Cada llengua és una part indispensable de la llengua de la humanitat.[...] No hi ha llengües individuals. Només hi ha llengües dels pobles, de les col·lectivitats. La llengua és una substància principal, essencial, en la vida de cada poble. […]. 


Article que paga la pena llegir sencer, en Núvol el digital literari, o comprant la revista allà on estiga, com he fet sempre que n’he comprat algun número.

Ara però, tot no acaba ací, també Vicent Alonso se suma entre altres a la celebració de l’aniversari, així titula l’article de Quadern que publica aquesta setmana, REDUCCIONS, 100, una capçalera que m’he permès de manllevar-li per a la meua entrada al bloc, perquè el títol diu molt i ho diu tot. 

 

Doncs, felicitats per la publicació del número 100 de REDUCCIONS. Una de les publicacions imprescindibles amb la nostra llengua.