Ella dorm, ella dorm, a poc a poc
se li amoroseix tota la cara
com reflectant els pas serè d’un somni
fins que mig riu molt dolçament. Li vola
una estona el somrís entorn dels llavis.
El Comte Arnau (I)
Joan Maragall
Has de saber, amic, que amor em senyoreja,
que res de més preuat que tu podré mercar.
Que res que no és per tu causa la pena,
si rius, que el teu plujós somriure em fa més gran.
Si rius, només per riure, els dits s’empelten
amb fils tersos de llum de lleus moixaines,
carícies tals, plenes, cabals, per qui s’entrega
un gust d’estima quieta, en set d’amar.
No hi ha trasbals eixut que done guerra
si amor d’amar ens és noble estendard.
Has de saber, amiga, amor m’emplena,
que res de més preuat que el riure ens cal guanyar.
Sergi
Gómez i Soler (Ontinyent 1973)
-Cants (i Encants)
de Noces (poemes, El tendur 4,
2002)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada