Manifest de John Malkovich |
Cada dia de l’any, de tots
els anys, i cada vegada en major mesura, se celebra el dia mundial d’alguna cosa. La setmana
passada, 21 de març celebràvem el Dia Mundial de la Poesia, en tan sols una
setmana s’han celebrat el Dia Mundial de la Meteorologia, de la Tuberculosi, Contra l’esclavatge i
potser encara me’n deixe alguna més. Hui , dimarts 27 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre.
I el teatre també té a veure amb la poesia, molt especialment, amb el teatre
anomenat clàssic, en aquest cas, grec i romà, que a hores d’ara em trobe llegint,
per una banda la comèdia Lisístrata d’Aristòfanes amb una heroïna còmica i per l’altra la tragèdia Antígona de Sòfocles.
Dos noms de dona que han perdurat en el temps amb unes situacions que després
de llegir-les mantenen una vigència excepcional. Com que m’he matriculat d'una assignatura
de nom La representació teatral, toca llegir teatre, tot i que, si he de dir la
veritat, mai no m’havia decantat per la lectura del teatre. Ara, però estic
prenent-li gustet perquè estic endinsant-me a més de l’obra teatral, en tot
allò que l’envolta: la recerca d’obres de teatre per anar a veure’n una, la
tria de l’obra i de la ciutat més propera per arribar, el nom del teatre al
qual vaja, comprovar si hi ha entrades, comprar-les i esperar el dia per desplaçar-se.
I ja amb el dia estipulat, arribar a
l’hora, arreplegar les entrades, entrar, seure, esperar amb els llums encesos
fins que s’apaguen i comence l’obra... Tot forma part del teatre, per una banda
l’obra, l’autor, l’espectacle, el director, els actors, la coreografia de
l’obra que aniré a veure.