Foto Mercè Lloret: Bruc d'hivern (Erica multiflora) |
Acabem
d'estrenar el nou any 2013. Els ànims estan encesos, després d'un
any tant fotut com el que acabem de passar, d'ací que especulem el
que ens espera els mesos venidors, i no és per a menys. Personalment
vull ser optimista i veure aquest nou any com un got mig ple, en
compte d'un got mig buit, i continuar lluitant per defensar els drets
que per moments semblen estar en perill d'extinció. I parlant d'una
altra cosa, la xifra del nou any 2013 té unes
característiques especials a causa de l'acabament en tretze que
genera un ampli ventall supersticiós. El tretze -13- és un nombre
primer, però no el 2013 que és divisible per tres, per la qual cosa
el que s'acabe així no té perquè influir en pronòstics negatius.
Qui tinga interès pot afegir-se a l'enquesta que el diari digital
vilaWeb està fent aquestos dies per saber que pensa el públic
d'aquest any que encetem. Particularment, per mi, el tretze porta
vida, perquè és un número que vaig triar una vegada i no m'ha anat
malament, em vaig casar en un tretze de fa un grapat d'anys, més
endavant vaig saber que l'onomàstica del meu primer fill coincidia
amb un dia tretze del santoral de la tardor, i el meu segon fill va
nàixer el tretze d'un mes gelat. Enguany, 2013, seré avia, buscant
l'onomàstica del qui serà el meu futur nét, perquè del nom que
han triat els futurs pares no en tenia ni idea, ves per on se
celebrarà un tretze estiuenc, de manera que avi i nét celebraran la
seua festivitat conjuntament, i d'un tir matarem dos pardals. Doncs,
bona sort al tretze en què acaba l'any que comença. Un tretze en la
vida és una loteria que ja m'ha tocat per endavant, per si no me'n
toca mai més. Això si, per a que em toque cal que en compre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada