Fa
goig trobar poemes escrits relacionats amb les festes nadalenques que
ara ens ocupen i comprovar com la tendresa dels seus versos recorre
viaranys insospitats, amagats dins les diferents personalitats de
cadascú dels poetes.
NADAL
DOS MIL
L'orbita
del planeta
duu
el Nadal. Bon Nadal.
S'alegren
les campanes velles
ding-ding
dong-dong, a sobre
les
teulades antigues.
Nadalenques
de bronze.
Avantpassats
ocupen taula
del
Nadal sense data
com
un cor encantat.
Desembre
per les portes
cerca
la Nit de la pau.
Al
fons canten a Déu
les
músiques en cor
de
les llengües dels pobles.
Passa
un pastor amb dula de llegendes
citant
les ovelles per seu nom.
Duu
al coll un recental.
Joan
Climent. Els colors de l'arc iris. ed. Bromera, 2001.
 |
| Joan Valls i Jordà |
EN
UN RACÓ BÍBLIC
En
un racó en què la pedra
va
irisant-se al sol ponent
amb
somniadora màgia
de
fulgors evanescents,
i
una palmera m'evoca
bíblics
records reverents,
mentre
el blau m 'embriaga
d'indolències
silents
i el
violí de la brisa
crispa
el càntic de l'ocell,
em
bressa un somni d'estampes
mon
cor d'enyorança ple.
Oriental
la palmera
i
oriental el voler.
Sóc
un nét de Salomó
que
mormola salms fidels
a la
terra que m'ofrena
gris
d'humilitat en Déu.
Joan
Valls i Jordà. La cançó de Mariola. Edició i pròleg de
Manel Rodríguez-Castelló. Editorial Denes. Poesia Edicions de la
Guerra. València, 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada