Joan Climent, mestre, amic, poeta.
De la Vall d’Albaida a la Safor
En
l’estiu el dia és ben llarg i cadascú passa les hores de més
calor com pot. Enguany, l’oratge em porta de cap. Els matins en
alçar-me alce la vista cap al penell per veure la direcció del
vent. De vegades crec que s’ha tornat boig, m’indica una direcció
que no és ben bé exacta, i és que no és el mateix el vent terral
que en alçada. I així, continuen les glopades de vent africà,
llebeig, perquè es fem una idea de com es viu al continent de més al sud.
Onades càlides que els darrers dies han arribat fins els 43,8º C.
Si se’m permetera triar una miqueta l’oratge, tot i la dita que,
mai no plou a gust de tots, desitjaria un bon llevantet que s’agraeix
molt més en l’interior de secà, i permet fer més vida a l’aire
lliure, seure’m a l’ombra del llorer, treure’m les sandàlies i
sentir com la gespa em transmet a més de la seua frescor, el
contacte amb el terra humit i suau que em recarrega d'energia, tot això
amb un bon grapat de llibres al costat.
Però
la veritat és que l’estiu encara no s’ha acabat, en tenim per a
una bona estona, només els oriols que tots els anys venen a primers
d’abril, i crien en aquestes terres, ja se n’han tornat altra
vegada cap als boscos africans. La darrera setmana s’afanyaven en
acabar d’ensenyar les cries, i, hui, me n’he adonat que ja no hi
són. Però si l’estiu és ben viu!.
 |
| http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/ocells/oriol2.jpg |
El cert és que cal passar-ho de la millor manera possible, i així
ni tot el dia dins l’aigua, remullant-se; ni tot el dia veien la
televisió, tombats a la bartola; ni tot el dia connectats a la
xarxa, amb el mòbil, la tauleta, o l’ordinador. Personalment, les
hores de més calor de l’estiu són per remenar calaixos i
prestatges, rellegir els llibres que ja he llegit, i ordenar els que
he anat comprant al llarg de l’hivern, en definitiva per posar
ordre en el desordre dels prestatges, lleixes, calaixos.
I,
remenant remenant, m’he trobat amb uns versos de Joan Climent que
pertanyen al poema Aquarel·la d’amor del poemari Tots
els colors de l’arc Iris que comencen:
Les
roses color abril
són
roses d’adolescència
que, per cert,
Maria Josep Escrivà va triar per encapçalar el poema Roses
d’adolescència del llibre Flors a casa,
Roses
d’adolescència
Roses,
d’aquells abrils emparrats a les reixes,
que
es desplomaven entre jocs inexperts
i
la seua primera gosadia
de
regalar-me roses.
Només
quan era temps de florir els rosers
m’estimava,
perquè només amb roses
gosava
dir-m’ho. Un ramell a canvi
del
meu desdeny exultant com l’abril,
quan
a les mans li bullien les roses.
En
secret, jo les col·locava en gots
a
la prestatgeria, i s’esfullaven,
les
corol·les d’un dia, entre els vestits
immòbils
de les nines.
Des
d’aleshores no crec en l’amor
si
no s’assembla a aquells abrils llunyans
amb
roses impacients a les reixes
quan eixíem d’escola.
Ara
bé, ja posats paga la pena no quedar-se amb els dos primers versos
que Maria Josep Escrivà va triar de Joan Climent per escriure el seu
poema. Resulta molt excitant llegir aquesta Aquarel·la de Joan Climent que forma part de les nou que conponen una de les parts del poemari, com un tastet, per si de cas, després volem continuar amb la resta.
Aquarel·la
d’amor
Les
roses color abril
són
roses d’adolescència
llavis
en rosa i sageta
vestida
de coto-en-pèl.
En
somnis cerquen les roses
des
dels glans penis i clítoris
pètals
rosa color rosa
color
amor color zel
Crits?
Èxtasis?alens?calmes?
amor
acaba sent art
amb
musica personal
sonant
en el dia nou.
.JPG)
.JPG)
