Joan Climent i Pascual

coberta del llibre

Gabriel Garcia Frasquet (2005). Joan Climent, poeta i ciutadà. Quaderns Comarcals,núm. 13. CEIC-ALFONS EL VELL. Gandia(La Safor).

Joan Climent i Pascual (Montitxelvo, 1918 – Gandia 2004)

Autoretrat a contrallum

Sóc precís quan em sent,

alce la idea,

faig un salt triple dels mortals

i torne escèptic a asseure’m. Sóc idèntic al dia d’ahir

si gire qualsevol cantó. Puc trobar-te,

dic que et trobe si et pense.

Vull esbrinar entre la fullaraca que ha dut el vent

els quatre o cinc noms insubstituïbles,

per més que la paraula en dir-los sona

amb un altre to com remembrant un sentit de música.

Em crec lliure perquè, en obrir la porta imprecisa

amb la meua clau perplexa, conec l’estança.

Tanque la portella rere meu

cercant a fosques la certesa

que no es troba cap porta en tota la rodalia.

És, per exemple, quan et dic el nom

i escolte per primera vegada,

quan alce a l’altura dels ulls una flor mil·limètrica

i l’entenc verger,

quan respire l’espai.

Seré jo qui em pense en la figura?

Dec ser-ho des del moment que dubte.

-Notícia de murmuris (1989) poemari. Poesia 3i4

-La “Delicà” de Gandia: documental d’una llegenda (1991) novel·la

-Contraclaror (1994) poemari.

-Els colors de l’arc iris (2001) poemari (Veg. Saó núm. 294, pàg. 30).Bromera Poesia.

-Poemes a l’alegria (obra pòstuma)

Quan l’any 1989 va aparèixer el primer llibre de Joan Climent escrit en valencià, Noticia de murmuris, poeta i llibre van suposar una gratíssima sorpresa i van ser rebuts, tant per la crítica com pel públic lector, amb elogis unànimes. Aquell “jove poeta, com algú el va qualificar, que frisava la setantena, oferia un llibre madur i intel·ligent, profund però  alhora ple de melodia i de frescor renovadora, que aportava una autentica nova mirada a la poesia valenciana. Enric Sòria Amb li va dedicar este paraules “És un llibre redó, mesurat línia a línia i meditat dia a dia, durant anys, i té quintaessenciada la saviesa d’un poeta que ha traçat lentament, simulant que dibuixa, un regne de paraules”.