Vaig anar a la biblioteca de Cocentaina, que em venia a la mà per arribar a Alcoi. Volia una novel·la de Grazia Deledda. Havia vist que en tenien una. Sí, en tenien una, de novel·la, però quan vaig demanar-la, la bibliotecària em va dir que estava en italià. El cas és que em va animar a endur-me-la. Em fa l’efecte que la novel·la havia eixit ben poques vegades de la biblioteca. Jo no sé italià li vaig dir, i ella pensant-se que no seria molt difícil de llegir per això de pertànyer a una llengua romànica em va dir que tenia fins a la primera quinzena de setembre per a llegir-la. Això era a primers de juny. Hi havia molt de temps per endavant. El cas és que agost s’acaba i només he llegit que les primeres cinquanta pàgines de les cent-cinquanta i poques que té la novel·la. També és veritat que aquestes pàgines les he llegit en quatre a cinc vegades. Realment no m’hi he posat seriosament. Mentrestant he acabat de llegir unes quantes novel·les que tenia. Anit, per exemple, vaig acabar les darreres pàgines de La dona invisible de Mònica Richart que havia comprat en la fira del llibre de València. M’ho vaig passar molt bé mentre la llegia i vaig recordar tot el que ens va explicar en la presentació. I ara, tot i que encara tinc molts llibres que m’esperen i voldria llegir, m’he imposat la tasca d’acabar de llegir la novel·la de Deledda. La novel·la es titula La giustizia i pel que he pogut comprovar no s’ha traduït mai ni al castellà, ni al català. Si algú s’animara, la podria tornar a llegir sense perdre’m tot el que sé que estic perdent-me. Fa uns quants mesos, exactament quan estàvem confinats, vaig llegir una novel·la de la mateixa autora que vaig demanar de la biblioteca de Gandia, La mare traduïda al català l’any 2009 per Meritxell Anton i editada per Adesiara , també hi ha una traducció al castellà. Grazia Deledda, Suoro (Sardenya)1871-Roma 1936. Va rebre una escolarització com la resta de xiquetes ho feien en la darreria del segle XIX. El seu interès va fer que prosseguira els estudis amb un professor que anava a casa. De ben jove va començar a escriure publicant els seus relats, sempre sobre la seua terra, Sardenya. Va rebre, el Premi Nobel de Literatura, l’any 1926. Tinc entens que en Itàlia és molt volguda, les edicions no paren, però pel nostre territori, ni català, ni castellà, ni se la coneix, ni se la tradueix com caldria. Llàstima perquè a mesura que vaig llegint-la la trobe interessant. I mentre avance la lectura aprecie la connexió que se li atribueix entre la natura i els personatges per conèixer els sentiments dels protagonistes. De vegades es pot confondre entre la poesia i la prosa poètica, no debades aquesta autora també va escriure poesia.
I si voleu saber-ne més sobre la novel·la La Giustizia a continuació deixe un enllaç interessant per a conèixer més sobre l'obra en qüestió. Jo, encara no l'he acabada i puc dir molt poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada