DONES COMPOSITORES: Dani Howard (50)

DANI HOWARD

 

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2022

OMBRES

 

Les velles dones del capvespre, criden

apropant-se feixugues pels cantons

on l’aire dorm i jeu

cobert de pols tendríssima.

Amb els cànters antics

plens de set, venen.

Amb les paraules

nascudes mortes, amb el vidre

que es trenca al fons dels ulls

en mil punxes desfetes.

Les velles dones del capvespre, arriben

amb vestits de difunts encara tebis.

Boques a mig somriure o pedra a mig badar-se,

ens acomiaden des de lluny.

La cendra

que són, amuntegada, aguarda.

Cendra purificada per més foc, la cendra

per sempre consumida i consumint-se.

(Boscs remotíssims que es desfan

sota els dits,

i la flairor a fum dels arbres jóvens

penjada pel coll de la nit veïnera.)

Les velles dones del capvespre, mudes,

ens assenyalen

a l’aguait, amagades en la llum definitiva

on no arriben els ulls, on la mà estesa

és estranger perdut

colpejant portes closes

d’una ciutat deserta, clausurada a la veu.

 

Les velles dones del capvespre.

 

Maria Beneyto. Vidre ferit de sang (1977) dins Poesia. Edicions Alfons el Magnànim, 1997

 

NOUS TEMPS PER A LA REVISTA CARÀCTERS

Revista Caràcters

La revista de llibres Caràcters que edita Publicacions de la Universitat de València s’ha reconvertit a digital des de fa dos números 90-91 i 92, començant així la Tercera Època. Si voleu llegir-la només cal que pitgeu l’enllaç per a accedir a tot el contingut. Allí encontrareu entrevistes, converses, columnes d’opinió, pàgines dedicades a escriptors, ressenyes de llibres d’assaig, de narrativa, de poesia i de teatre. Tot amb el mateix estil d’aquell primer disseny que la va distingir des del començament de la publicació, ja fa un bon grapat d’anys. Conjuntament amb il·lustracions de destacats noms de les Belles Arts.

Més coses: a més de poder-la llegir des de l'ordinador també podeu baixar-vos l'aplicació i llegir-la en el mòbil o en la tauleta en Android o en iOS.

I una altra cosa: vos deixe un enllaç amb una ressenya que he escrit de la novel·la Els invisibles de Andreu Farràs, Pau Farràs, Imma Santos, Gemma Varela, Andrea Vargas.

I una altra de la novel·la Les espines del peix de Josep Colomer, Premi Octubre Andròmina de Narrativa 2019. Pròleg d'Anna Punsoda.

Revista Caràcters

Moltes promeses, poques ateses

 

Des que vaig començar a penjar en el blog entrades amb el nom de Dones compositores en què relacione vida i obra de la compositora amb alguna peça musical que haja estat gravada, contemporànies o d’èpoques precedents, la meua oïda s’ha avesat a escoltar amb més atenció en qualsevol mitjà on s’anomene per alguna circumstància el nom d’alguna compositora. A partir d’eixe moment comença la meua particular investigació fins que la trobe i comence a escoltar les seues creacions. És així com he anat fent meues moltes composicions amb nom de dona que, fins fa no res, desconeixia per complet, i com se m’han obert les portes cap a un món desconegut fins ara. Composicions que, per altra banda, han començat sent desconegudes fins esdevenir conegudes, a còpia d’escoltar-les. I ara ja no em puc separar d’elles. I havent dit més amunt que em fixe, veig amb gran pesar que els noms de les dones compositores continuen quedant relegades a l’oblit. O siga només de portes endins, molt de bla, bla, bla... en la setmana de la dona i al cap quinze dies res de res. Ja fa anys que cada dia escolte un dels programes que fan en Catalunya ràdio als matins que es titula El compositor de la setmana. He resseguit tot un any per comprovar que no era que se m’he n’havia passat aquella o aquella altra setmana que no l’havia pogut escoltar. No, no, en tot un any, només dues dones han tingut l’honor de protagonitzar el programa: Cecile Chaminade i Lili Boulanger. Això és que, de cinquanta dues setmanes, tant sols dues setmanes dedicades a compositores. Amb aquestes dades no cal que calculem els percentatges. Em pregunte si hi ha alguna qualitat que no hagen assolit les dones compositores per a no programar-les més sovint. I mentrestant, setmana darrera setmana com si no hi haguera més noms en les llistes es repeteixen els noms dels compositors, homes per suposat, o com se sol dir: mestre, quina toquem?, la mateixa carregada de bombo, fins esdevenir una sonsònia que se’t clava en el cervell que, vulgues no vulgues acabes per memoritzar, com en la propaganda publicitària, t’agrade o no el que anuncien, que inconscientment  acabes per incorporar. Mentrestant els noms de les dones compositores continuen sent unes perfectes desconegudes, perquè se les nomena poc, o més ben dit hi ha poca o nul·la programació de les seues obres. I tot el que no es diu en veu alta, queda en el més gran anonimat, només en la vida privada. I ja tornem a la de sempre.

I ara dic, de que em val que la setmana de la dona m'inunden amb llistes interminables de dona de totes les branques del coneixement conegudes com enginyeres, escriptores, poetes, directores, compositores, etc. etc que no puc assimilar, si al cap de no res ja no tornaré a escoltar els seus noms fins l’any següent? Mentrestant tornaré a escoltar els noms tan sabuts, per repetits.