 |
| Em va semblar que era una orquídia. D'un viatge a Almagro (Ciutat Real). |
TORNADA
I
Tant de temps dibuixant
els límits de la llunyania,
i en arribar l'anunci
d'aquell possible trànsit
vaig contemplar l'horror
a plena llum:
un buit blanc i perplex,
un silenci de ferro,
l'estanyament de mi i del món,
l'esquinç d'un crit sense veu
adreçat a ningú,
ningú per a fer-se'n càrrec,
tret de l'anhel més intim
que fluïa des de la solitud
emmordassada.
Llibre dels adéus. Isabel Robles. Perifèric, 2009.
