dilluns, 31 de juliol del 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS JORDÀ (29)



VERSOS A SARA

PREC EN LA NIT INTIMA


Et pregue en la nit intima, oh, Déu que l'esperança
fas enlluernadora per tremolós atzar,
vessant a l'home ombrívol de joia i de recança
un rajolí de l'astre que mai no ha de copsar.

Si l'ànima vacil·la i perd la confiança
i un dubte de boirines li ve el seny a guanyar,
no deixes l'anhel jove perdut en l'enyorança,
no deixes la sofrença sens ganes de plorar.

I al nocturn de ton regne, on s'obre la Natura
i mostra, pel teu centre de benaurada altura,
celísties eternes de blanca serenor,

et pregue, oh, Déu de l'home, del fat i la tempesta,
que el viure que ara em mena entre el dol i la festa
tinga el besllum pacific de la segura amor.


Joan Valls i Jordà. Versos a Sara (1967) dins Antologia poètica: selecció i introducció de Ferran Carbó. Col·lecció Els Quatre Vents. Consell Valencià de Cultura, 1995.


diumenge, 30 de juliol del 2017

DE NOU A LA TORRE DE PILES: RECITAL DE MÚSICA I POESIA



Estimats amics em complau anunciar-vos que divendres, 4 d'agost, un any més, tindrà lloc el IV Recital de Poesia i Música en Valencià al parc de la Torre de la platja de Piles. 

Un any més podrem gaudir d'un espectacle estructurat en tres parts: en dues de les quals seran recitats poemes d'escriptores i escriptors valencians, catalans i illencs, com també del Rossellonés, l'Alguer i la Franja de Ponent; l'altra part estarà dedicada a homenatjar algunes de les veus més populars i universals de la poesia en castellà. Tot això gestat i presentat per l'amic Manel Arcos. 

Val a dir que entre els autors recordats es troben Joan Baptista Pastor, de qui es commemora el centenari de la seua mort; l'alcoià Joan Valls i la madrilenya Gloria Fuertes, per celebrar-se enguany els cent anys del naixement de tots dos.

L'acte, organitzat per les regidories de Cultura i Turisme de l'Ajuntament de Piles, amb el suport i la col·laboració de l'Associació Cultural Centelles i Riusech i Edicions del Sud, comptarà amb l'actuació de la Rondalla Agredolç, els cantautors Carles Enguix, Rubén Suárez i Anselmo Martí Jover; els poetes Joan Guerola, Pura Peris, Sico Fons, Mari Carmen Sáez, José Miguel Mut, Adriana Serlik i Joan Francesc Peris; les actrius i els actors Fanny Pérez, Jose Jordán, Arantxa Frasquet i Toni Planells; i diversos recitadors i recitadores de Piles, Agullent, Alcoi, Almoines, Bellreguard, Beneixama, Benicàssim, Gandia, Miramar, Oliva, Ondara, Otos, Pego, Sueca i València, entre els quals figuren l'artista Jere G. Cerveró i el músic i cantautor Vicent Savall. No cal que vos diga que vos esperem!

dilluns, 24 de juliol del 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (28)

 
No som 4 gats?. Circuit Urbà_Biodivers_Carrícola


VERSOS A SARA


XXXIV

NOMÉS demane al cel que aquesta ruta
on l'amor ha traçat rumbs de miracle,
seguesca per als dos blanca i senzilla,
únic camí propici a nostra història.
Creixeran primaveres. Oms altívols
seran fullatge d'ablamada música.
L'ocell i el rierol riuran la ditxa
dels paisatges mirífics. Criatures
naixeran amb la set d'amar. Nosaltres
haurem trepitjat la ruta blanca,
deixant-hi un eco de paraules vives
i un salm de lluminosa convivència.


Joan Valls i Jordà. Versos a Sara (1967) dins Antologia poètica. Selecció i introducció de Ferran Carbó. Col·lecció Els Quatre Vents. Consell Valencià de Cultura, 1995.

dilluns, 17 de juliol del 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (27)

CASAS DEL RIO

VERSOS A SARA

 
XXXIII

De vegades anem, Sara, pel fang,
i les humanes normes ens hi obliguen.
Anem entre muralles toixarrudes
i esguards hostils d'alegre hipocresia,
closos davant la formosor i obscurs
per no girar l'esquena als vincles tèrbols.
Clou la porta després de l'espectacle,
Sara amada, i que reste la caràtula
de l'ídol ensopit lluny de la música,
de l'esvelta harmonia que creàrem.





Joan Valls i Jordà. Versos a Sara (1967) dins Antologia poètica. Selecció i introducció de Ferran Carbó. Col·lecció Els quatre vents. Consell Valencià de Cultura, 1995.

dimecres, 12 de juliol del 2017

I UNA PLOMA, TOT FENT GIRANGONSES, CAIGUÈ DEL CEL



I qui et diu a tu que és una ploma de gavina, i no d'algun àngel que s'ha assegut a descansar a l'ombra fresca?

Àngels de nata. Maria Josep Escrivà



L'atzar és imprevisible i quan es confabula no s'hi pot fer res. Això és que...un diumenge de maig, d'un sol que ja apuntava agressiu, a l'entrada de la Carroja, la Vall de Gallinera, em vaig trobar l'amic  Ramon Molina "Molineta" com l'anomenaven amicalment els de la colla del GER. Feia temps que no ens veiem. Així que ens vam saludar, es va quedar mirant-me i em va dir que, casualment, aquella mateixa setmana algú li havia parlat de mi. M'imagine que coneixes Delfi, no? En porta una entre mans, que ja t'avisarà, es farà en Alcoi i serà el mes que ve, i voldria que anares. 



I fa dues o tres setmanes vaig rebre una notificació en la qual s'informava de la presentació del darrer poemari de Delfina Dauder Espí, Irremeiable i Definitiva, Vida, que incloïa el programa de l'acte. La cita era pel dijous, 30 de juny, a les 7 de la vesprada, al saló d'actes de l'Escola Industrial (Passeig Ovidi Montllor,1). Organitzat per ASEPSA de la UPV, Campus d'Alcoi amb la col·laboració de "Little Black" Alcoi Lindy Hop & Autentic Jazz, a més segons resava la missiva es presentava l'Associació temps.




Amb tota la il·lusió del món, el dia assenyalat vaig acudir a l'acte. Quin goig veure com el saló s'anava omplint. A l'hora assenyalada Paco Pascual, a més de coordinador del Taller de lectura de l'ASEPSA, també va fer de conductor de la vetllada, i tot seguit va presentar els membres de l'Associació temps que s'havien desplaçat per a l'ocasió: Ricard Diaz Mallofre, com a Voluntari President de l'esmentada associació, des de Barcelona, i a Javier Barros en qualitat de Voluntari, des de Granada. També s'havia unit a l'acte el poeta alcoià, Francesc Bernàcer, Premi Manuel Rodríguez Martínez, Ciutat d'Alcoi en 2013, juntament amb els membres del Taller de Lectura de l'ASEPSA per a la lectura dels poemes.

Segur que esteu dient-vos què qui és Delfi, com la nomenem tots carinyosament. Va ser el 2012 quan Delfi va presentar el seu darrer poemari Tulipa Vermella, per a l'ocasió vaig fer una entrada. D'això ja fa cinc anys, però va ser molt abans que vaig conèixer Delfi. La cosa va anar així: després d'un grapat d'anys sense saber-ne res, un bon dia va aparèixer "Torre", Rafel Torregrossa Samper, en les nostres vides en companyia de l'amic Vicent "Perxa" per, tot seguit anar-se'n, ara per sempre, no sense abans haver-nos presentat a Delfi. Junts, tan sols vam coincidir una vegada, en una excursió al Molí del Salt en Benilloba, el mateix dia teníem aparaulada la visita al museu particular del tèxtil que Josep Julià custodia en una casa, a Benilloba, i vam acabar dinant en un dels bars del poble. Després, només la seua memòria. Però, aquell dia, va ser decisiu perquè Delfi entrara en les nostres vides i es quedara. 

A banda de la seua feina, que li dóna a menjar, a Delfi li agrada escriure poesia, i és per aquest camí que obre el seu cor i ens el mostra. No havia tingut ocasió de comprar el poemari i per tant ha sigut dies després de la presentació que he anat llegint-lo. Irremeiable i Definitiva, Vida és el resultat dels viaranys que l'autora ha resseguit durant el temps que ha durat el seu dol. El qual comença en el moment que se n'adona que cal fer-lo:«Puc dir que han passat/dos anys i vint-i-sis dies[...]Puc dir que he estat cercant-te arreu/i que t'he trobat»; tractar-lo:«Puc dir que a cada pas/et veig la cara»; per prosseguir endavant amb la vida: «Puc dir que he deixat de fer moltes coses,/que ara em dedique a d'altres noves[...]Duc els ulls oberts de bat a bat,/res no és el que era».


Aquest és un trajecte que comença a soles, que continua gràcies a la seua capacitat d'acceptació: «Camí endins hi ha llum,/vibra la vida» i acaba quan compren que és millor buscar una mà amiga que la guie per no perdre's com Virgili va fer amb Dante en perdre la seua Beatriu i anar a cercar-la. Així en la dedicatòria D'una nit a Riopar els diu als amics que té al seu voltant «Encara demane una abraçada quan brolla una llàgrima/Encara es barregen esdeveniments i records/Encara em tremola el cos quan pense en tu...», un trajecte que acaba en el retorn a Granada, al lloc mateix on va començar temps enrere: «El meu ser vençut va perdre/l'ànima prop de l'Alhambra,/que ens esperava gràvida/de llum, fresca en el temps» per acabar el poema amb «després de visitar els inferns/torne a tu, Granada,/anciana i sàvia/i negada d'amor».

I com sol passar al final de les tempestes un arc de sant Martí ve a anunciar que la tamborinada s'ha acabat. La calma s'instal·la de nou.  


Somriu el cel amb un ample arc de sant Martí

dintre meu vibra tota la gamma de colors nets:

el de la confiança, el plaer, la força interior, la compassió,

la connexió, la intuïció, la comprensió.



Cuca de llum prenyada de joies:

coralls, maragdes i robins,

diamants i ametistes,

turqueses i topazis...



Torna el goig de viure, prenc la seguretat del vol

d'una acròbata engalanada amb mussolina de seda blanca.







dilluns, 10 de juliol del 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (26)


imatge de lluna extreta de Internet

XXVII

HAS vist, Sara, en la mar la lluna plena
omplint d'argent movible l'aigua grisa?
Has vist com el bell punt de l'hora màgica
la pau regna a la sang i la celístia
lubrica el cor amb claredats eternes?
Sents l'ampla serenor de la nit com
volta l'ànima pulcra de les coses?
Hi ha una vibració de tremp diví
que no acabem d'assaborir sencera.
Nostra vida és un tast curt de desitjos,
però en tu, lluna, pau, mar i celístia
verifiquen estats de fulgor pròpia.




Joan Valls i Jordà. Versos a Sara dins Antologia poètica. Selecció i introducció de Ferran Carbó. Col·lecció els quatre vents. Consell Valencià de Cultura, 1995

dilluns, 3 de juliol del 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (25)




Versos a Sara

XX

SARA et dic i el teu nom de dues síl·labes
em brolla com un vol d'ocell, em brolla
a la gorja com una ressonància
d'insadollable afany per estimar-te.
Ets, Sara, per a mi, bella estatura
del viure que m'encercla. Única glòria
d'esperança que em dóna les vivències
per a seguir fidel ací, a la terra
on t'he encontrat vivent. I en nomenar-te
tots els jorns fet costum de cor en crida,
assaboresc, corpori i bategant,
el nom que et descobreix vasta, amorosa.


Joan Valls i Jordà. Versos a Sara(1967) dins Antologia poètica: selecció i introducció de Ferran Carbó. Col·lecció Els Quatre Vents, CVC, 1995.

diumenge, 2 de juliol del 2017

UNA OSTRA amb DUES PERLES: TALISMÀ i POEMES AMB LLUM DE LLUNA



Qui més qui menys ha rebut algun que altre consell al llarg de la vida, sobretot de persones grans o més sàvies, però també és veritat que n'hi ha que els recordem molt més que altres i damunt els apliquem. En aquella assignatura de Poesia actual, li ho vaig escoltar més d'una vegada a Sam Abrams: en un poemari, l'embolcall, ja ens està dient coses. Des d'aleshores, quan prenc un llibre, a la primera ullava, ja sé que ens està parlant i en aquest cas un llibre de poesia ens està aclarint moltes més coses. 

Fa uns quants dies vaig tindre el gust i les ganes d'arribar-me a la llibreria Públics de Dénia: Carles Mulet i Maria Dolors Pellicer presentaven els seus darrers poemaris. I direu que què tenien en comú? Doncs, que, en tots dos casos, es tractava de poesia. Només això, poesia en majúscules.


En el primer cas diria que, en l'embolcall, hi ha poques pistes: l'autor, Carles Mulet; el títol, Talismà; i la col·lecció, de poesia, Edicions de la Guerra. Només quan comence a passar fulls em trobe davant la fotografia del poeta, juntament amb la repetició del que acabe de llegir en la coberta, i l'afegitó XXXIV Premi Manuel Rodríguez Martínez, Ciutat d'Alcoi, 2017. En la pàgina següent unes paraules adreçades a la persona a qui va dedicat el poemari que, per cert, elles soles ja mereixerien alguna cosa més que la simple lectura «Per a Pilar, que m'escriu amb els ulls». Però, continue avant, i ara me n'he d'anar cap enrere, on hi ha l'índex que m'orientarà la lectura. I unes notes aclaridores de l'autor; el perquè del títol i la manera com l'ha distribuït. I amb aquest bagatge m'endinse en la lectura de Talismà, no sense abans haver-me rellegit per darrera vegada la dedicatòria que em va escriure: Carles em convida a anar traient d'aquest saquet que és el poemari-talismà les runes que conté. I a això vaig.

Ai! Quines ganes

d'endinsar-me com sol

entre les canyes

Vaja!, he de dir que la primera lectura se m'ha fet estranya, amb unes imatges que se m'insinuaven, suggeridores, convidant-me a imaginar-les. Aquell que pretén entendre tot el que, en aquest cas un poemari, ens vol dir a la primera, va ben perdut. I voler saber el que pensava el poeta ens pot abocar sense remei cap al rebuig, ofuscant-nos la ment. A mi, el que més m'importa d'un poema és com em parla a través dels seus versos. I em ve al cap que, perquè les propietats dels talismans es manifesten cal tenir-los entre les mans durant un quan de temps, i Talismà posseeix unes qualitats per deixar volar la imaginació, tot jugant amb les paraules. Així que, tal i com l'havia acabat, me n'he tornat cap enrere. Feu la prova!

Només s'és del tot lliure

lliurat a la lliurança



ensalvatgir l'experiència

fins que esdevé poètica



un temps en suspens,

paràbola estesa

entre l'imant i la fletxa



el terror seria aquell viure

estremit dels palpissos

que no arriben a altra carn

I ara continue amb Maria Dolors Pellicer i el seu darrer poemari Poemes amb llum de lluna

«Quan es fa fosc i la lluna apareix, arriba l'hora de dormir. Per a fer que vinga la soneta, que desapareguen totes les pors, i així demanar junts un somni de pirates, fades i dracs, no hi ha res millor que...»


Què li passa al meu tresor?

Tens fameta?

Tens dolor a la panxeta?

Tens calor?

O serà que ara tens fred?

Tens desfici

i et fan picor el ullets?

Això és son, caramelet!

Cantarem perquè descanses

i t'adormes tranquil·let.


Una edició que, com les anteriors, és d'una exquisidesa com n'hi ha poques. Està clar que els poemes estan escrits per a ser recitats o cantats a (per) xiquets: poemes, músiques i colors, en això no han escatimat esforços. No és la primera vegada que escoltava el nom de Maria Dolors Pellicer, però sí la primera vegada que la coneixia per la persona qui és. Tampoc és el primer llibre que tinc, fa poc havia comprat Una cançoneta i a dormir. Algú pot pensar que aquesta dona només pensa que en la nit i en dormir, doncs, jo crec que quan es tracta de nens aquest és un tema molt important, ben dormits i descansats, aquesta vida que comença, encararà els jocs amb més ganes després d'una bona nit. Però... tots aquests poemes que en molts casos inclouen acompanyaments musicals per a ser cantats no serien res sense les veus de Rubén Suárez i Tinna Pla que darrerament els acompanyen. Sincerament són unes veus que enamoren i demanen escoltar-les una vegada i una altra. De fet, aquestos versos i cançons també poden aprofitar per als adults.


Entre les branques de l'arbre vell

El vent mormola una tonadeda,

Entre les branques de l'arbre vell,

La lluna juga a l'amagadeta.



Aquell murmuri que es fa cançó

Adorm la nena que estime jo.

I entre les notes del seu cantar

Li envia històries que fan somiar.

A totes les àvies i avis.