dimarts, 30 de juny de 2020

VERSOS PER AL GAUDI (3)

Semprevives amb flor dalt d'una teulada

Un gran poeta, Josep Checa Falgà, i un gran poemari, Pell d'ànima, que va guanyar fa un parell d'anys, 2018, el Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March. Tot un descobriment aquesta veu poètica que m'agrada revisitar de tant en tant.

INVENTARI

El grall matiner d'un corb trepana la boira
que regalima sobre el verdet i les semprevives dels teulats.
L'au s'allunya a gambades sobre l'asfalt,
sembla que empaiti els cossos inerts dels petits animalons
esclafats pels pneumàtics durant la nit,
per matar el cuc d'aquests dies magres.
També són els accidents dels altres, penses,
els que justifiquen la pròpia existència.
S'escau convocar el calendari on, a vegades,
aconsegueixes desterrar les banalitats.
Malgrat la indolència dels dies i de la gent,
destil·les paraules com si fos una vella ratafia
macerada a sol i serena tota una vida.


Pell d'ànima. Josep Checa. XXXVIII Premi  de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March. Poesia 3i4, 2018.


A punt de publicar aquesta entrada, amb un dels poemes de Pell d'ànima, m'ha fet molta il·lusió rebre pel correu ordinari, sí, eixe que sembla que darrerament fem servir tan poc, el poemari L'enteniment de les bèsties amb dedicatòria inclosa de l'autor. Aniré llegint-lo i ja diré alguna cosa més endavant. Perquè la poesia, com deia en una entrevista Josep Maria Balbastre, no es pot llegir tot d'una tirada com es fa en una novel·la, sinó en xicotetes dosis per assimilar-la millor.

dijous, 18 de juny de 2020

VERSOS PER AL GAUDI (2)




Coses que passen en aquesta país nostre que un autor, posem per cas Josep Maria Balbastre guanya el Premi de Poesia Alfons el Magnànim el 2016 amb "Iconòstasi", i jo que ho sabia, que vaig anar més d'una vegada a la llibreria, no vaig saber trobar el poemari que, a hores d'ara és un més dels llibres desapareguts de les prestatgeries en aquesta voràgine de publicacions editorials i la pugna dels llibres per estar en primera línia, ja que si no és així és com no estar. Però bé, el cas és que aquest poeta m'agrada. M'agrada la poesia que escriu i com ho diu. I aquest comentari m'ha sorgit arran que l'anterior poemari Úter que va guanyar el 19è Premi de Poesia Josep maria Ribelles Vila de Puçol és dels que tinc en la tauleta de nit que visite de tant en tant.


Vindré pels marges
del temps           Trobaré els cards

que et brosten a la punta
dels mots           Davallaré

la paraula que sembra
les nostàlgies de demà

Amb les tisores
de la llengua tallaré esqueixos

d'aquest silenci verd
que vol traçar-me una

esmolada drecera
entre roses boscanes



Josep Maria Balbastre. Úter. Onadaedicions.com, 2016

dilluns, 8 de juny de 2020

VERSOS PER AL GAUDI(1)


Les darreres setmanes he tingut molt present una professora, de la qual no recorde el nom, que fa uns quants anys, en les primeres trobades presencials que des de la UOC, organitzaven en la Universitat de Bellaterra, cada canvi de semestre, en Barcelona, a les quals vaig assistir comentava que abans d'anar-se'n a dormir tenia el costum de llegir poesia i des que ho va començar a fer dormia millor. Potser més d'un pot pensar que es tracta de tractaments dubtosos que no diuen res. Però per provar que no siga. Si llegir poesia ens indueix a adormir-nos només posar el cap al coixí, perquè no creure en aquesta teràpia miraculosa?.
Jo, personalment, ja fa temps que ho practique i si no recorde malament en alguna altra entrada al blog n'he fet esment. A la capçalera del llit tinc un bon grapat de llibres de poesia, i moltes nits, en especial, les darreres setmanes abans de clavar-me dins del llit mirava els títols i n'agafava un, tot seguit plantava el coixí i m'asseia a llegir. Un poema, dos o potser tres segons la llargària, en un tres i no res els ulls se'm tancaven sense voler. Quan això passava deixava el poemari i les ulleres a la tauleta de nit, posava el coixí en posició de dormir, m'estirava cap avall, apagava el llum, em col·locava ben còmoda i en un obrir i tancar d'ulls ja no n'era conscient de res.

JUNY

Els meus dies millors tenen penombra
a les finestres. Posem que siga juny.
Posem que les falcies volen ran
de façanes, amb deliri,
capaces d'emular en el vertigen
de cada xiscle l'èxtasi de la mort.
Posem que els versos m'acullen en carn viva,
que hi ha algú més enllà de mi que sap
el meu anhel de conquesta i s'obri
d'esperances.

Que es diga port o full és el mateix:
un miratge constant de riba a l'espinada,
d'aroma a cos de pescador
i tants deliris consagrats al mar.

Tots els noms de la pena. Maria Josep Escrivà. Editorial Denes, Poesia Edicions de la Guerra, València.