Jo, personalment, ja fa temps que ho practique i si no recorde malament en alguna altra entrada al blog n'he fet esment. A la capçalera del llit tinc un bon grapat de llibres de poesia, i moltes nits, en especial, les darreres setmanes abans de clavar-me dins del llit mirava els títols i n'agafava un, tot seguit plantava el coixí i m'asseia a llegir. Un poema, dos o potser tres segons la llargària, en un tres i no res els ulls se'm tancaven sense voler. Quan això passava deixava el poemari i les ulleres a la tauleta de nit, posava el coixí en posició de dormir, m'estirava cap avall, apagava el llum, em col·locava ben còmoda i en un obrir i tancar d'ulls ja no n'era conscient de res.
JUNY
Els meus dies millors tenen penombra
a les finestres. Posem que siga juny.
Posem que les falcies volen ran
de façanes, amb deliri,
capaces d'emular en el vertigen
de cada xiscle l'èxtasi de la mort.
Posem que els versos m'acullen en carn viva,
que hi ha algú més enllà de mi que sap
el meu anhel de conquesta i s'obri
d'esperances.
Que es diga port o full és el mateix:
un miratge constant de riba a l'espinada,
d'aroma a cos de pescador
i tants deliris consagrats al mar.
Tots els noms de la pena. Maria Josep Escrivà. Editorial Denes, Poesia Edicions de la Guerra, València.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada