Coses que passen en aquesta país nostre que un autor, posem per cas Josep Maria Balbastre guanya el Premi de Poesia Alfons el Magnànim el 2017 amb "Iconòstasi", i jo que ho sabia, que vaig anar més d'una vegada a la llibreria, no vaig saber trobar el poemari que, a hores d'ara és un més dels llibres desapareguts de les prestatgeries en aquesta voràgine de publicacions editorials i la pugna dels llibres per estar en primera línia, ja que si no és així és com no estar. Però bé, el cas és que aquest poeta m'agrada. M'agrada la poesia que escriu i com ho diu. I aquest comentari m'ha sorgit arran que l'anterior poemari Úter que va guanyar el 19è Premi de Poesia Josep maria Ribelles Vila de Puçol és dels que tinc en la tauleta de nit que visite de tant en tant.
Vindré pels marges
del temps Trobaré els cards
que et brosten a la punta
dels mots Davallaré
la paraula que sembra
les nostàlgies de demà
Amb les tisores
de la llengua tallaré esqueixos
d'aquest silenci verd
que vol traçar-me una
esmolada drecera
entre roses boscanes
Josep Maria Balbastre. Úter. Onadaedicions.com, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada