dilluns, 30 de gener del 2012

Un cap de setmana complet

Per fi aquest cap de setmana he tingut més temps lliure i l’he pogut dedicar a fer coses que m’agraden. Per començar divendres els amics Mercè Climent i Francesc Mompó presentaven  el llibre Somiant amb Aleixa Premi de literatura eròtica la Vall d’Albaida 2010 a l’Olleria, ja sé que darrerament s’han passejat per quasi tots els racons dels països catalans, però fins aquest cap de setmana no havia pogut anar a veure’ls, tot i que el llibre ja fa temps que el tinc en casa.

També vaig aprofitar per endur-me un altre llibre de Francesc Mompó De la fusta a l’aigua que va guanyar també el 14è. Premi de Poesia Josep Maria Ribelles-Vila de Puçol,2010. Malauradament, Josep Albinyana no va poder vindre que era qui havia de fer la presentació, en el seu lloc va parlar Àngel Cano a qui vaig poder conèixer personalment.


Dissabte hi havia dues activitats a la vegada, una en Ontinyent i l’altra en Gandia. Quin compromís, això d’haver de triar!. Per una banda l’assemblea anual de l’IEVA que incloïa la presentació del llibre Enric Valor: lingüista, novel•liste i rondaller a cura d’Emili Casanova i Lluís R. Valero  que acaba de publicar l’editorial Denes. Un recull de la jornada d’estudi que es va fer en l’Auditori Josep Maria Bru d’Agullent en complir-se el I Centenari del seu naixement.



Per l’altra una xarrada en Gandia, organitzada per Saforíssims i Edicions 96 que tenia com a temàtica, la novel•la negra en potència, amb la presentació de dues novel•les, Don Frabrizzio i un cadàver al Prince Building de Joan Pla i La mà de ningú de Vicent Usó.


La xarrada es podia allargar amb un dinar a la Drova, de la que no vaig voler faltar.


La paella amb verdures del temps, boníiiiiiiiissima.Els pastissets fregits més boniiiiiisims encara.
Recarai encara estic paladejant-ne el gust. Diré als organitzadors que aquestes coses s’han de repetir més vegades, que una deixa regust a poca cosa.


Una fotografia per al record




dissabte, 28 de gener del 2012

J.V.Foix







NOTES SOBRE LA MAR

La mar, aquell matí, era un sòlid rectangular incolor i transparent com el cristall. Damunt seu, projectant-se obliquament en llargues, immensurables ombres còniques i cilíndriques, s’hi sostenien rares i originals figures de cel•luloide. Els pescadors, refets de llur sorpresa, asseguraven que eren l’esquelet dels estels, expel•lits del fons de la mar en produir-se aquell fenomen.

J.V.Foix.(1983) Gertrudis. Quaderns Crema. 

divendres, 27 de gener del 2012

Al poble d'Aielo-2a part

Després d’aquestes mini vacances per qüestions d’estudis, de nou amb els poetes i els seus poemes.
De moment, la segona part del poema de Miquel Ferrandiz d’Aielo de Malferit de qui vaig publicar la INTRODUCCIÓ  i la primera part EL XIC. Ara, la segona part EL JOVE i la tercera part HOME.




II
JOVE
    El xic va deixar de ser xic
i a ser jove o fadrí va arribar;
mes ses il•lusions
i els ensomnis¹ del poble fer gran,
com ell varen créixer;
ara ja veu clar
la manera com Déu ho disposa
en sa gran bondat,
(de)que siga ell mateix qui el transforme
i el faça pujar,
a la altura que vol i ensomia²,
a l'Aielo aimat³.
    I en fe d'un apòstol
i fermesa gran,           
el camí mamprén
que ha de dur-lo i pujar-lo allà dalt
on s'obtenen honors i riqueses,
on la glòria està
per a ell i p[er] al poble on va nàixer,
p[er] al seu poble aimat.
    I segueix⁴ per ell,
segueix caminant
sens por al cansanci⁵,
sens por al treball,
un dia i un altre,
un any i un altre any,
fins logra⁶ la meta
que va ensomiar;
obtenint la ciència,
títols, dignitat
i la joia⁷ de fer unes Bases
perquè [l]es hortes es puguen regar!

III
HOME
    Ha assolit⁸ plenitud la so vida,
el que jove era;
i a més a més que es troba en l'altura
sospira[da], o la meta
d'exercir sa eleva[da] professió
en la Perla del Túria, València,
ell dispon⁹ de quantioses¹⁰ riqueses.
Què li manca o resta?
    Li ha arribat ja l'hora
d'emprar¹¹ sa ciència,
el treball, constància
i part de la hisenda,
perquè el poble on va nàixer se'n puge
a regió de bondat i bellesa.
    I és tan gran el plaer de què goja
en esta mampresa¹²,
que no escolta les baixes passions
i crítiques de baixa ralea¹³;
car son cor les perdona per baixes,
i sa ment eleva[da] les menysprea¹⁴.
    I se'n puja, se'n puja son cor
en l'ànima encesa
per damunt, on es troba la Glòria,
bella, glòria vera,
contemplant al seu poble tan digne,
que és causa d'enveja
i l'espill on vénen a mirar-se
tots els pobles del Regne, València.

---------------

¹ Original, “ensomits”. Es tracta d’un vulgarisme segons Alcover.
² Variant formal d’ “ensomniar”. Segons Alcover, es troba exclusivament a l’àrea del català occidental.
³ Només en Alcover. Del verb AIMAR, influenciat, segons Alcover, pel francès “aimer”.
⁴ En aquest context, “continua”. Tot i que Alcover recull SEGUIR amb l’accepció “continuar”, documentada per primera vegada en la Crònica de Muntaner.
⁵Cansament, fatiga. A més, l’expressió és “Tenir por DE”.
⁶Alcover apunta que es tracta d’un castellanisme inadmissible en la llengua literària. “Aconseguir, obtenir, assolir”.
⁷Original, “dicha” . Alcover explica que es tracta d’un castellanisme modern.
⁸Només en ALC. Assolir amb esforç. Doc. ja en Eiximenis.
⁹DISPONDRE només el recull Alcover. Sinònim de “disposar”. També el recull E. Valor en la Flexió verbal.
¹⁰Alcover recull aquet mot com a derivat de “quantia”. En la llengua estàndard , “copioses, abundants”.
¹¹ Original, “emplear”.
¹² Alcover explica que és una paraula restringida a l’àmbit del País Valencià. “Empresa”.
¹³Alcover indica que es tracta d’un castellanisme. “Casta, classe” en sentit despectiu.
¹⁴Original “desprecia”.



Miquel Ferrandiz. El mestre poeta. Anàlisi i estudi de l’obra poètica de Miquel Ferrandiz a cura de Mª Josep Micó. Col•lecció Homenatges – 3. IEVA,2002.