Al poble d'Aielo-2a part

Després d’aquestes mini vacances per qüestions d’estudis, de nou amb els poetes i els seus poemes.
De moment, la segona part del poema de Miquel Ferrandiz d’Aielo de Malferit de qui vaig publicar la INTRODUCCIÓ  i la primera part EL XIC. Ara, la segona part EL JOVE i la tercera part HOME.

II
JOVE
    El xic va deixar de ser xic
i a ser jove o fadrí va arribar;
mes ses il•lusions
i els ensomnis¹ del poble fer gran,
com ell varen créixer;
ara ja veu clar
la manera com Déu ho disposa
en sa gran bondat,
(de)que siga ell mateix qui el transforme
i el faça pujar,
a la altura que vol i ensomia²,
a l'Aielo aimat³.
    I en fe d'un apòstol
i fermesa gran,           
el camí mamprén
que ha de dur-lo i pujar-lo allà dalt
on s'obtenen honors i riqueses,
on la glòria està
per a ell i p[er] al poble on va nàixer,
p[er] al seu poble aimat.
    I segueix⁴ per ell,
segueix caminant
sens por al cansanci⁵,
sens por al treball,
un dia i un altre,
un any i un altre any,
fins logra⁶ la meta
que va ensomiar;
obtenint la ciència,
títols, dignitat
i la joia⁷ de fer unes Bases
perquè [l]es hortes es puguen regar!

III
HOME
    Ha assolit⁸ plenitud la so vida,
el que jove era;
i a més a més que es troba en l'altura
sospira[da], o la meta
d'exercir sa eleva[da] professió
en la Perla del Túria, València,
ell dispon⁹ de quantioses¹⁰ riqueses.
Què li manca o resta?
    Li ha arribat ja l'hora
d'emprar¹¹ sa ciència,
el treball, constància
i part de la hisenda,
perquè el poble on va nàixer se'n puge
a regió de bondat i bellesa.
    I és tan gran el plaer de què goja
en esta mampresa¹²,
que no escolta les baixes passions
i crítiques de baixa ralea¹³;
car son cor les perdona per baixes,
i sa ment eleva[da] les menysprea¹⁴.
    I se'n puja, se'n puja son cor
en l'ànima encesa
per damunt, on es troba la Glòria,
bella, glòria vera,
contemplant al seu poble tan digne,
que és causa d'enveja
i l'espill on vénen a mirar-se
tots els pobles del Regne, València.

---------------

¹ Original, “ensomits”. Es tracta d’un vulgarisme segons Alcover.
² Variant formal d’ “ensomniar”. Segons Alcover, es troba exclusivament a l’àrea del català occidental.
³ Només en Alcover. Del verb AIMAR, influenciat, segons Alcover, pel francès “aimer”.
⁴ En aquest context, “continua”. Tot i que Alcover recull SEGUIR amb l’accepció “continuar”, documentada per primera vegada en la Crònica de Muntaner.
⁵Cansament, fatiga. A més, l’expressió és “Tenir por DE”.
⁶Alcover apunta que es tracta d’un castellanisme inadmissible en la llengua literària. “Aconseguir, obtenir, assolir”.
⁷Original, “dicha” . Alcover explica que es tracta d’un castellanisme modern.
⁸Només en ALC. Assolir amb esforç. Doc. ja en Eiximenis.
⁹DISPONDRE només el recull Alcover. Sinònim de “disposar”. També el recull E. Valor en la Flexió verbal.
¹⁰Alcover recull aquet mot com a derivat de “quantia”. En la llengua estàndard , “copioses, abundants”.
¹¹ Original, “emplear”.
¹² Alcover explica que és una paraula restringida a l’àmbit del País Valencià. “Empresa”.
¹³Alcover indica que es tracta d’un castellanisme. “Casta, classe” en sentit despectiu.
¹⁴Original “desprecia”.



Miquel Ferrandiz. El mestre poeta. Anàlisi i estudi de l’obra poètica de Miquel Ferrandiz a cura de Mª Josep Micó. Col•lecció Homenatges – 3. IEVA,2002.

Miquel Ferrandiz. El mestre poeta

Amb aquest poeta MIQUEL FERRANDIZ BATALLER (1877-1962)  i amb aquest poema dedicat al seu poble, Aielo de Malferit,  vull donar a conèixer poetes poc coneguts de la Vall d'Albaida que cal no oblidar.
A continuació una xicoteta mostra. En breu la continuació del poema.

Escoles actuals d'Aielo de Malferit

AL POBLE D’AIELO


INTRODUCCIÓ
No estranyeu que vos parle este mestre
que ha arribat a alcançar la vellesa,
i que ho faça en renglons¹ curts o en vers;
perquè ja chocheja² ;
i els records del passat l’atormenten³;
i l’edat aquella
que solia, mogut per l’afecte,
tirar en impremta
algunes fulletes⁴
que m[on] afecte i sentir es diguera,
ara, en temptació,
davant se’m presenta
i m’obliga a posar-me a la crítica
d’esta concurrència,
i que us diga el que sent el meu cor
ara en la vellesa.
Així doncs, (es)comence⁵ implorant
la vostra indulgència
per a aquest(e) mestre
i guillat⁶ poeta.


I
EL XIC
Vaig conèixer un xic en el poble,
quan jo jove era
i exercia ma professió
en l’Escola Vella,
que sentia un afecta tan gran
per Aielo i la seua terreta
que somiava pujar-lo hasta el cel
si en sa mà estiguera.
“Oh que bell⁷ que és el poble on vaig nàixer!”
–ell deia en freqüència–.
“Estic cert que no es troba com ell
ningun⁸ altre per tot el planeta”
“El riu Claria(no),
en ses aigües de gran transparència,
pren sa imatge, gojós,
i l’abraça en delicadesa,
i l’amaga en son curs⁹ i l’arrastra ¹⁰
fins a la Ribera
per a, ocult, gojar-se
en sa gran bellesa”.
“L’Ombria, Solana,
L’Estret, Serratella,
li fan guàrdia a tota hora i el guarden
de maldat o enveja
d’altres pobles veïns que podrien
robar sa bellesa.”
    “El riu i l’Arca(da),
L’horta nova i vella;
els barrancs, juncars,
baladres, la sèquia ;
les cases de camp
i entre elles la Sènia;
vinyes, garrofers
i tanta olivera...
formen un conjunt
de tant gran bellesa,
que em fa perdre el sentit i me posa
en el Cel i de Déu en presència.”
    “Oh que bell ¹¹ que és el poble on vaig nàixer!”
–repetia aquest xic en freqüència– .

------------

¹ Alcover indica que es tracta d’un castellanisme. En un escrit, “ratlles, linies”.
² Castellanisme. “Fer catúfols o caduquejar (un ancià).”
³ Alcover recull el verb ATORMENTAR com a derivat de TURMENTAR.
⁴Diminutiu de “fulla”. En llengua estàndard, en aquest context caldria utilitzar “full”. Alcover, però, recull FULLA “peça rectangular de paper”. Documentat ja a les acaballes del segle xvii (Gazophylacium Catalano-Latinum), en Llorente...
⁵Alcover explica que la forma ESCOMENÇAR és dialectar. S’usa per COMENÇAR al País Valencià i a Tortosa. Documentada, per exemple, en Llorente.
⁶Original, “chiflat”.
⁷Original “hermós”.
⁸Cap.
⁹Original, “cauç”.
¹⁰Alcover indica que “arrastrar” és un castellanisme introduït modernament per ARROSSEGAR. Pràcticament no té incidència en els documents del xvii i xviii.
¹¹ Original “hermós” .


Miquel Ferrandiz. El mestre poeta. Anàlisi i estudi de l’obra poètica de Miquel Ferrandiz a cura de Mª Josep Micó. Col•lecció Homenatges – 3. IEVA,2002.

Un altre lloc de descans

mirador des del pont Napoleó-Luz Saint Sauveur

Francesc Collado

un descans en la passejada

Parada fràgil

Fa bo seure, de tornada, resseguint-te incrèdul

l’escorrim de suor del tors cap al sender panteixant del si

i la mirada capbussada al llac violeta,

dolç i salvatge

on els captaires demanen la teua almoina, Silvèlia.

Com que m’ofereixes molses esclatants d’embogiment

si el vent no passa amb el dit acusador de distàncies

sinó envaint l’espai immutable amb pas lent i tristor

una pregunta d’aniversari m’arriba en correu de gaseles

des delmeu foc fins al teu si, ara de gebre,

fent-me covar desigs d’anemones noves i garses lliures.

I mire d’obrir una finestra en el meu cor que tempteja,

cambra fosca on l’aigua torta clivella tots els anys,

els silencis clars

i va fen-los massissos, de pedra.

I ja tot ha esclatat en les mans de la nit

dibuixant els brogits dels astres que t’encasten l’ull.

El meu ull àvid n’ha comptat milers, de laments, en l’absència

com paperines mudes de cel reflectint l’horitzó d’un oasi

i confits adolorits de dents en una lluna trista de vidre malva.

Francesc Collado (1991) Aigüestortes. Premi de poesia ciutat de València, 1990. Bromera/poesia.