Miquel Ferrandiz. El mestre poeta

Amb aquest poeta MIQUEL FERRANDIZ BATALLER (1877-1962)  i amb aquest poema dedicat al seu poble, Aielo de Malferit,  vull donar a conèixer poetes poc coneguts de la Vall d'Albaida que cal no oblidar.
A continuació una xicoteta mostra. En breu la continuació del poema.

Escoles actuals d'Aielo de Malferit

AL POBLE D’AIELO


INTRODUCCIÓ
No estranyeu que vos parle este mestre
que ha arribat a alcançar la vellesa,
i que ho faça en renglons¹ curts o en vers;
perquè ja chocheja² ;
i els records del passat l’atormenten³;
i l’edat aquella
que solia, mogut per l’afecte,
tirar en impremta
algunes fulletes⁴
que m[on] afecte i sentir es diguera,
ara, en temptació,
davant se’m presenta
i m’obliga a posar-me a la crítica
d’esta concurrència,
i que us diga el que sent el meu cor
ara en la vellesa.
Així doncs, (es)comence⁵ implorant
la vostra indulgència
per a aquest(e) mestre
i guillat⁶ poeta.


I
EL XIC
Vaig conèixer un xic en el poble,
quan jo jove era
i exercia ma professió
en l’Escola Vella,
que sentia un afecta tan gran
per Aielo i la seua terreta
que somiava pujar-lo hasta el cel
si en sa mà estiguera.
“Oh que bell⁷ que és el poble on vaig nàixer!”
–ell deia en freqüència–.
“Estic cert que no es troba com ell
ningun⁸ altre per tot el planeta”
“El riu Claria(no),
en ses aigües de gran transparència,
pren sa imatge, gojós,
i l’abraça en delicadesa,
i l’amaga en son curs⁹ i l’arrastra ¹⁰
fins a la Ribera
per a, ocult, gojar-se
en sa gran bellesa”.
“L’Ombria, Solana,
L’Estret, Serratella,
li fan guàrdia a tota hora i el guarden
de maldat o enveja
d’altres pobles veïns que podrien
robar sa bellesa.”
    “El riu i l’Arca(da),
L’horta nova i vella;
els barrancs, juncars,
baladres, la sèquia ;
les cases de camp
i entre elles la Sènia;
vinyes, garrofers
i tanta olivera...
formen un conjunt
de tant gran bellesa,
que em fa perdre el sentit i me posa
en el Cel i de Déu en presència.”
    “Oh que bell ¹¹ que és el poble on vaig nàixer!”
–repetia aquest xic en freqüència– .

------------

¹ Alcover indica que es tracta d’un castellanisme. En un escrit, “ratlles, linies”.
² Castellanisme. “Fer catúfols o caduquejar (un ancià).”
³ Alcover recull el verb ATORMENTAR com a derivat de TURMENTAR.
⁴Diminutiu de “fulla”. En llengua estàndard, en aquest context caldria utilitzar “full”. Alcover, però, recull FULLA “peça rectangular de paper”. Documentat ja a les acaballes del segle xvii (Gazophylacium Catalano-Latinum), en Llorente...
⁵Alcover explica que la forma ESCOMENÇAR és dialectar. S’usa per COMENÇAR al País Valencià i a Tortosa. Documentada, per exemple, en Llorente.
⁶Original, “chiflat”.
⁷Original “hermós”.
⁸Cap.
⁹Original, “cauç”.
¹⁰Alcover indica que “arrastrar” és un castellanisme introduït modernament per ARROSSEGAR. Pràcticament no té incidència en els documents del xvii i xviii.
¹¹ Original “hermós” .


Miquel Ferrandiz. El mestre poeta. Anàlisi i estudi de l’obra poètica de Miquel Ferrandiz a cura de Mª Josep Micó. Col•lecció Homenatges – 3. IEVA,2002.