Fem camí. Suagres vigila

bancal de vinya, amb Suagres al fons

Josep Sanchis Carbonell (Ontinyent 1957)


Aquest ontinyentí amb arrels otosines rememora anys d’infantesa al mas de Suagres en Otos. Amb Amæratge, Ontinyent, Edicions Víctor, 2000, Josep Sanchis camina entre el passat i el present, vol retre homenatge a la mare (a les mares). La terra, el paisatge, els topònims de la infantesa, els llocs que abasta la vista, els costums, els petits miracles quotidians, els dolor, la por, la tendresa, la vida callada d’un temps passat, tot plegat, renaix mitjançant un valencià “de ferro, /arrebossat de terra”.

Aleshores

amb barquetes

d’anou

navegàvem

pel riu

al bassó

Tinc el cabàs ple d’enyorança,
i el fenàs entre les mans
que lentament em talla.
Tinc un conhort de recança
que cada instant em somou,
un fresc record d’alcavors
dels màrgens robuts de Suagres,
de pedra ampla i malament reposada,
de pati obert i albarda penjada,
de forcats de fusta esberlada,
de forrellat rovell,
de reixa trencada a l’albarís.
Tresque estius de grans bancals,
veremant trossos d’infantesa
vora la bassa,
com una sagrantana estesa,
enyorant el castell de la plana,
i tu, marenostra, com la mare terra,
al bell mig de la vall,
a aixopluc del Benicadell.
Tinc recança d’oronelles i aixavegons,
de pluja fina i avions de paper,
uns núvols de torre talment donzella.
La infantesa, com la tendresa, com Martí i Pol,
i ara fa olor d’albercoc de galta roja,
de bresquilles i carabassons,
de carabassat i formatge fresc,
de garrofa i codonyat,
de palla al cabàs,
de cardinxes i llepasses,
i rebolcons,
i de sofre a l’ermita,
en aquella era de Suagres.

detall de la porta d'entrada

Un tast de la seua producció poètica:

-A poc a poc el goig, Ontinyent, Ajuntament d’Ontinyent, 1990.
-Pedravella (dins Viure Ontinyent, Ontinyent, Ajuntament d’Ontinyent, 1994).

detall d'una de les cantonades

-Tast de solitud, Alzira, Germania, 1995.
-Amæratge, Ontinyent, Edicions Víctor, 2000.