divendres, 15 de maig de 2020

Entre el privilegi i la sort: la sort és un privilegi


Tinc el privilegi de viure en un poble molt menut i la sort de tindre un gos.
He tingut el privilegi de poder eixir al carrer des del primer dia del confinament i la sort de saber-me privilegiada per fer-ho.
He tingut el privilegi d’enfrontar-me amb la solitud que es respirava i la sort d’escoltar les pròpies petjades.
He tingut el privilegi de passejar sota la pluja i la sort de mullar-me els peus en els bassals mentre ha durat la pluja d’aquest primavera.
He tingut el privilegi de veure com terra i vegetació dels senderols que trepitjava es bevien goludament l’aigua que els queia a sobre i la sort de, contemplar-ho cada dia, embadalida.
He tingut el privilegi de resseguir el seu creixement i la sort de poder-les acompanyar cada dia.
He tingut el privilegi d’admirar l’esclat de les poncelles de cadascuna de les flors que voregen camins i marges amb mil coloraines com un arc de sant Martí i la sort de quedar-me extasiada contemplant la perfecció de la seua bellesa.
He tingut el privilegi de veure saltironejar les cueretes davant meu cada vegada que hi havia una ullada de sol i la sort de veure com espicossaven qualsevol llavor o cuquet que trobaven pel terra.
He tingut el privilegi de contemplar les juganeres caderneres encimbellar-se al cimall de cada branqueta i la sort de deixar que les admirara.
He tingut el privilegi d’escoltar el cant encomanadís del totestiu i la sort que m’acompanyara en el camí.
He tingut el privilegi de fitar el xerroteig de les primeres oronetes mentre decideixen refer el niu i la sort de contemplar el vol acrobàtic.
He tingut el privilegi d’atendre el bressoleig del ramatge dels arbres i la sort de poder parar l’orella per escoltar les seues converses.
He tingut el privilegi d’escoltar els primers refilets dels rossinyols i la sort de deixar-me’n veure un, encimbellat dalt el pinacle d’un fruiter.
He tingut el privilegi de percebre els primers estols d’abellerols sobrevolant a sobre del meu cap i la sort de poder escoltar el seu «pruik» característic mentre volen.
He tingut el privilegi d’escoltar el xiulit d’un oriol acabat d’arribar de terres llunyanes i voldria tindre la sort que es deixara veure en algun moment.
He tingut el privilegi de veure com aquest període plujós que hem passat va acabant-se i la sort de poder gaudir d’una natura exuberant i esplendorosa, en un estiu que s’intueix ben generós on les fruites i les hortalisses creixeran esponeroses, no voldria pecar d’optimisme, però el necessite.
He tingut el privilegi d’escoltar els gafarrons, ocells xerraires com no n’hi altres i la sort de veure’ls allunyar-se ben de pressa canviant d’arbre en un obrir i tancar d’ulls.
He tingut el privilegi de veure travessar una sargantana pel mig del camí i la sort d’adonar-me’n del seu pas, tot i les presses que sempre tenen.
Tinc el privilegi de poder escoltar el silenci i la sort de poder caminar cada dia per un indret rural poc avesat a multituds.
Tinc el privilegi de viure al camp i la sort de tindre un gos: li diuen Pruna. El nom ho diu tot, negra, lluenta com una pruna en el punt de maduració, d’ací el seu nom.
Però, el gos és una obligació, ha d’eixir tant si plou com si fa sol. A primera hora del dia, amb els ulls a mitjan obrir, i abans de gitar-se quan el fred, a l’hivern, et demana quedar-te al racó del foc ben arrepapat al sofà.
 

dimecres, 6 de maig de 2020

DONES COMPOSITORES: Amy Beach (11)



                                                              AMY BEACH