divendres, 31 d’agost del 2018

POESIA, A GRAPATS! (5)


Abans que toque a la porta el setembre amb el calendari d'activitats que, sembla que ve fort, i aprofitant que la calor ens ha deixat respirar una miqueta, vull fer net d'algunes coses que havia anat deixant en espera. En aquesta entrada done per conclosa algunes de les presentacions que havia assistit, però que per una cosa o altra havia deixat de comentar

Sol passar-me moltes vegades que m'avisen d'alguna activitat i ja estic compromesa per a una altra. Em fa molta ràbia... però no es pot fer res. No tinc el don de la ubiqüitat. Casualitats o no, darrerament, cada vegada que Maria Rosa Sabater m'avisava que feia una presentació d'algun dels seus poemaris, A ritme de tango o Hivern tancat, jo ja tenia prevista una altra activitat o estava de viatge. Així que li vaig dir que m'avisara amb més temps per previndre la cita. I així va ser. No vaig poder anar a la presentació d'Hivern tancat que va fer a Beniopa, estava de viatge, però vaig ser a Gavina Llibres de Gandia el dia 8 de juny. 



No és que conega massa Maria Rosa Sabater, però el poc que l'he tractada puc dir que és una persona que va pel món amb el cor en la mà i donant tot el que té, a qui passe pel seu costat demanant un favor. Al seu costat tant pots riure com plorar. 

I aquella vesprada. Sí, la vesprada que vaig acudir a la llibreria on es feia la presentació es va omplir de gom a gom. I quin poder de convocatòria té aquesta Maria Rosa? Mentre una flauta i una guitarra omplien de música la sala, unes veus: la d'amics i coneguts anaven desfilant davant dels qui conformàvem el públic i ens agombolàvem amb els versos d'Hivern tancat

Perquè en Hivern tancat hi ha retalls de vida que tots, en major o menor mesura, hem tancat amb pany i clau. I ara una veu poètica ens permet endinsar-nos en aquest clos com a metàfora de l'hivern, tot i que, qualsevol estació de l'any pot fer d'hivern.



Per què modifiquem els mots

i els arranquem el sabor

de la desolació?



Podríem enfonsar-los a terra

i cobrir-los amb ganxos de ferro.

Així, si torna a aparèixer

la seua acció destructora

ens trobarà absents del lloc del delicte.



En qualsevol cas,

tu m'has inculcat que la vida

ens dona llibertat de moviments

i podem triar.




dimarts, 28 d’agost del 2018

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Renada-Laura Portet; Montserrat Vayreda (57)



RENADA-LAURA PORTET







avui tu, demà l'altre,
un ninet d'uns deu anys amb pota de fusta,
i les nenes, totes les nenes cap pelat
i mans arrapadisses
a les que jo, per entre els esgarraps dels filferros,
lliurava el rodó pa de pagès
i el sacrifici furtiu de la meua ració
de la ja escassa xocolata... «mercès, mercès» tremolaven les veus,
oh!, terra desterrada dels camps de concentració
al pic del migdia de la vergonya!
Morts, us faig meus!, màrtirs, víctimes innocents tots
del ferotge «huracà»,
crivelleu, com d'una escletxa de demència
la meua memòria
malsonyosa...
Recordo, sí, recordo,
i escolto
en la música de l'ombra
la veu que sabem no tornarà
i que tanmateix ens fa
la mort tan germana i tan viva...


Renada-Laura Portet

Perpinyà,  de febrer de 1991

a la xarxa... i més... i més... i més...i més...



 
MONTSERRAT VAYREDA




La son xucla el pensament,

deixa la vida suspesa,
nua de goig i tristesa,
sense passat ni present.

Quan arriba, lentament
dels nostres sentits fa presa
i amb una dolça escomesa
neutralitza el moviment.

Dilueix dubte i record
i callada com la mort
al repòs dóna acollida

fins que torna a ser demà
i ens deixa en el despertar
damunt el cor de la vida.


a la xarxa... i més...