divendres, 31 d’agost de 2018

POESIA, A GRAPATS! (5)


Abans que toque a la porta el setembre amb el calendari d'activitats que, sembla que ve fort, i aprofitant que la calor ens ha deixat respirar una miqueta, vull fer net d'algunes coses que havia anat deixant en espera. En aquesta entrada done per conclosa algunes de les presentacions que havia assistit, però que per una cosa o altra havia deixat de comentar

Sol passar-me moltes vegades que m'avisen d'alguna activitat i ja estic compromesa per a una altra. Em fa molta ràbia... però no es pot fer res. No tinc el don de la ubiqüitat. Casualitats o no, darrerament, cada vegada que Maria Rosa Sabater m'avisava que feia una presentació d'algun dels seus poemaris, A ritme de tango o Hivern tancat, jo ja tenia prevista una altra activitat o estava de viatge. Així que li vaig dir que m'avisara amb més temps per previndre la cita. I així va ser. No vaig poder anar a la presentació d'Hivern tancat que va fer a Beniopa, estava de viatge, però vaig ser a Gavina Llibres de Gandia el dia 8 de juny. 



No és que conega massa Maria Rosa Sabater, però el poc que l'he tractada puc dir que és una persona que va pel món amb el cor en la mà i donant tot el que té, a qui passe pel seu costat demanant un favor. Al seu costat tant pots riure com plorar. 

I aquella vesprada. Sí, la vesprada que vaig acudir a la llibreria on es feia la presentació es va omplir de gom a gom. I quin poder de convocatòria té aquesta Maria Rosa? Mentre una flauta i una guitarra omplien de música la sala, unes veus: la d'amics i coneguts anaven desfilant davant dels qui conformàvem el públic i ens agombolàvem amb els versos d'Hivern tancat

Perquè en Hivern tancat hi ha retalls de vida que tots, en major o menor mesura, hem tancat amb pany i clau. I ara una veu poètica ens permet endinsar-nos en aquest clos com a metàfora de l'hivern, tot i que, qualsevol estació de l'any pot fer d'hivern.



Per què modifiquem els mots

i els arranquem el sabor

de la desolació?



Podríem enfonsar-los a terra

i cobrir-los amb ganxos de ferro.

Així, si torna a aparèixer

la seua acció destructora

ens trobarà absents del lloc del delicte.



En qualsevol cas,

tu m'has inculcat que la vida

ens dona llibertat de moviments

i podem triar.




dimarts, 28 d’agost de 2018

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Renada-Laura Portet; Montserrat Vayreda (57)



RENADA-LAURA PORTET







avui tu, demà l'altre,
un ninet d'uns deu anys amb pota de fusta,
i les nenes, totes les nenes cap pelat
i mans arrapadisses
a les que jo, per entre els esgarraps dels filferros,
lliurava el rodó pa de pagès
i el sacrifici furtiu de la meua ració
de la ja escassa xocolata... «mercès, mercès» tremolaven les veus,
oh!, terra desterrada dels camps de concentració
al pic del migdia de la vergonya!
Morts, us faig meus!, màrtirs, víctimes innocents tots
del ferotge «huracà»,
crivelleu, com d'una escletxa de demència
la meua memòria
malsonyosa...
Recordo, sí, recordo,
i escolto
en la música de l'ombra
la veu que sabem no tornarà
i que tanmateix ens fa
la mort tan germana i tan viva...


Renada-Laura Portet

Perpinyà,  de febrer de 1991

a la xarxa... i més... i més... i més...i més...



 
MONTSERRAT VAYREDA




La son xucla el pensament,

deixa la vida suspesa,
nua de goig i tristesa,
sense passat ni present.

Quan arriba, lentament
dels nostres sentits fa presa
i amb una dolça escomesa
neutralitza el moviment.

Dilueix dubte i record
i callada com la mort
al repòs dóna acollida

fins que torna a ser demà
i ens deixa en el despertar
damunt el cor de la vida.


a la xarxa... i més...
 


dissabte, 18 d’agost de 2018

POESIA, A GRAPATS! (4)



Acabe d'agafar el poemari, Pell d'ànima, de Josep Checa, de damunt de la tauleta de nit que he anat llegint des del dia que vaig assistir a la presentació. Algunes nits, abans d'anar-me'n a dormir, el fullege i tot seguit apague el llum de la làmpada i m'adorm sense dir ni pruna. Fa anys, algú em va dir que és molt relaxant llegir poesia abans d'anar-se'n al llit, i tenia molta raó. I si no s'ho creieu proveu-ho una temporadeta. Però, hui, de sobte, he volgut recordar el dia que vaig ser en Beniarjó i no aconseguia recordar-lo. Tot seguit he obert el llibre per veure la data de la dedicatòria, però el full estava en blanc. Amb tot  mentre tenia el  poemari a les mans he anat recordant detalls esparsos d'aquella nit. Hi havia moltíssima gent i no vaig tindre paciència per esperar el torn i me'n vaig anar sense que l'autor m'escriguera quatre lletres il·lusionades que m'hagueren ajudat a recordar aquella vetllada tan bonica. Davant la impossibilitat de recordar amb exactitud la data me n'he anat de cap a consultar-ho a Internet que tots sabem que és un pou sense fons. I sí, en la pàgina web del Premi Senyoriu d'Ausiàs March està tot ben explicat i anotat. Però... ai!, de sobte he pensat que anys enrere  haguera recordat la data del 14 d'abril ja què, en realitat, ha passat molt poc temps,  només tres mesos, però, vivim tan de pressa!, que em fa l'efecte que hagen passat tres anys: noticies, actes, quedades, reunions, missatges, correus electrònics, whatsapps, tuïts. Només a còpia d'agenda puc anar recordant les coses que he fet i les que esperen el seu torn. 



Mentrestant només podria dir que la lectura de Pell d'ànima és un passeig per l'univers recordat del poeta. Ara bé, una vegada publicats els poemes, la intenció del poeta queda en segon terme i és el moment del lector, de qualsevol lector, que fa seues les paraules amb què han estat expressats els versos. En més d'una ocasió havia criticat que la col·lecció en què s'editen els premis quedava una miqueta òrfena d'explicacions o millor dit molt sòbria per al meu gust ja que no diu res sobre l'autor, la seua obra, ni les endreces. Si de cas, ara hauré d'agrair les paraules de Josep Iborra en un dels escrits que porta per títol El joc de les lectures, en L'estupor:

 
La mer, la mer, toujours recomencée! Com la poesia. Com escriure-la o llegir-la. Les circumstàncies que ens porten a recomençar la lectura d'un poema són, sovint imprevisibles i fortuïtes. Les que m'han portat a rellegir El cementeri marí han estat donades per un atzar editorial[...]He començat a llegir el poema directament i he deixat per a després els textos complementaris. Tota lectura comporta una estratègia, una estratègia personal que cada u organitza a la seua manera i en funció d'un estat d'ànim, d'unes preocupacions, d'unes hores canòniques de lectura. Una mena d'ofici en un sentit litúrgic. Com hi ha un ofici en un sentit acadèmic, professional i en tantes altres coses més. Abans de  començar la lectura d'una obra, m'estime més de no llegir primer cap comentari sobre aquesta. Evite el pròleg, si n'hi ha, i fins i tot les ressenyes de la solapa.[...]Es tracta de preservar els registres d'una lectura de qualsevol interferència estranya. D'entrada, no deixar-se influir  per res que no siga la pura lectura d'un poema, d'una novel·la. Obrir-se només a la influència de l'obra, deixar que parle només ella. Constatar les resistències de l'obra i les resistències del jo, del lector. Després serà l'hora de verificar els contrastos pertinents, de constatar uns impactes que signifiquen una dispersió o una divergència o una coincidència amb els marcats per un altre lector... 


Per això i més, la lectura dels versos de Josep Checa, són tot un goig perquè en qualsevol vers, en qualsevol poema trobes detalls ínfims que et commouen l'ànima. 

Aquesta gata és d'un veí. Li agrada molt passejar-se per totes les teulades.


ÀNIMA DARDAIRE

Imperceptiblement, grimpa a la jaça de les golfes,
on un rosegador refiat es creu indemne.
Diposita el seu cos tou i tebi als teus peus.
Després de tot, ja hauries de saber
que sense un gest de complaença
farà el desdenyós i ordirà represàlies.
Sense pertorbar els sons de la casa,
murmura, per vici, un llastimós lament
i s'estiregassa a l'ampit solell
d'un març ruflo i pigallat d'ullades de sol.
Ànima dardaire, avui encara no ha resolt
si exigir, amb fregadisses i cops de cap,
amanyacs de sobretaula,
o enfonsar l'ullal d'agulla saquera
a tota cosa que bellugui.

No recorde el seu nom, perquè ja fa un grapat d'anys que no el tenim, però és l'únic gat negre que em tingut.