MARGARITA BALLESTER
ALFORJA
L’amor és conversar amb els déus
a l’ombrós paradís de móres i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d’antigues llunes
-degotadís airet de branques molles-
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.
(Barcelona, 1942)
(Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona, La Magrana, 1999)
(Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona, La Magrana, 1999)
a la xarxa... i més... i més... i més... i més...
Margarita Ballester: tan discreta i bellíssima persona com gran poeta. D'escriptura molt pausada. Han passat ja molts anys des de l'últim 'Entre dues espases', però mira quin article més bonic li van dedicar en aquest blog: http://joancalsapeu.blogspot.com/2008/08/entre-dues-espases-de-margarita.html
ResponEliminaTant de bo puguem tornar-la a llegir aviat.
Gràcies per recordar-te'n, Mercè. Una abraçada!
Moltes gràcies Maria Josep per la visita a aquest blog i també per l'adreça que em dones d'eixe article que parla de la poeta Margarita Ballester. La veritat és que estic descobrint una immensitat de dones escriptores i poetes d'una qualitat excepcional. A hores d'ara la llista se'm fa interminable per poder aplegar a tot aquest món que vaig descobrint en cada publicació. Moltes de les quals fins el moment m'eren completament desconegudes, com la mateixa Margarita Ballester.
ResponEliminaGràcies a aquesta immensa finestra que és Internet.
Una abraçada,