POESIA, A GRAPATS! (4)

Acabe d'agafar el poemari, Pell d'ànima, de Josep Checa, de damunt de la tauleta de nit que he anat llegint des del dia que vaig assistir a la presentació. Algunes nits, abans d'anar-me'n a dormir, el fullege i tot seguit apague el llum de la làmpada i m'adorm sense dir ni pruna. Fa anys, algú em va dir que és molt relaxant llegir poesia abans d'anar-se'n al llit, i tenia molta raó. I si no s'ho creieu proveu-ho una temporadeta. Però, hui, de sobte, he volgut recordar el dia que vaig ser en Beniarjó i no aconseguia recordar-lo. Tot seguit he obert el llibre per veure la data de la dedicatòria, però el full estava en blanc. Amb tot  mentre tenia el  poemari a les mans he anat recordant detalls esparsos d'aquella nit. Hi havia moltíssima gent i no vaig tindre paciència per esperar el torn i me'n vaig anar sense que l'autor m'escriguera quatre lletres il·lusionades que m'hagueren ajudat a recordar aquella vetllada tan bonica. Davant la impossibilitat de recordar amb exactitud la data me n'he anat de cap a consultar-ho a Internet que tots sabem que és un pou sense fons. I sí, en la pàgina web del Premi Senyoriu d'Ausiàs March està tot ben explicat i anotat. Però... ai!, de sobte he pensat que anys enrere  haguera recordat la data del 14 d'abril ja què, en realitat, ha passat molt poc temps,  només tres mesos, però, vivim tan de pressa!, que em fa l'efecte que hagen passat tres anys: noticies, actes, quedades, reunions, missatges, correus electrònics, whatsapps, tuïts. Només a còpia d'agenda puc anar recordant les coses que he fet i les que esperen el seu torn. 

Mentrestant només podria dir que la lectura de Pell d'ànima és un passeig per l'univers recordat del poeta. Ara bé, una vegada publicats els poemes, la intenció del poeta queda en segon terme i és el moment del lector, de qualsevol lector, que fa seues les paraules amb què han estat expressats els versos. En més d'una ocasió havia criticat que la col·lecció en què s'editen els premis quedava una miqueta òrfena d'explicacions o millor dit molt sòbria per al meu gust ja que no diu res sobre l'autor, la seua obra, ni les endreces. Si de cas, ara hauré d'agrair les paraules de Josep Iborra en un dels escrits que porta per títol El joc de les lectures, en L'estupor:

 

La mer, la mer, toujours recomencée! Com la poesia. Com escriure-la o llegir-la. Les circumstàncies que ens porten a recomençar la lectura d'un poema són, sovint imprevisibles i fortuïtes. Les que m'han portat a rellegir El cementeri marí han estat donades per un atzar editorial[...]He començat a llegir el poema directament i he deixat per a després els textos complementaris. Tota lectura comporta una estratègia, una estratègia personal que cada u organitza a la seua manera i en funció d'un estat d'ànim, d'unes preocupacions, d'unes hores canòniques de lectura. Una mena d'ofici en un sentit litúrgic. Com hi ha un ofici en un sentit acadèmic, professional i en tantes altres coses més. Abans de  començar la lectura d'una obra, m'estime més de no llegir primer cap comentari sobre aquesta. Evite el pròleg, si n'hi ha, i fins i tot les ressenyes de la solapa.[...]Es tracta de preservar els registres d'una lectura de qualsevol interferència estranya. D'entrada, no deixar-se influir  per res que no siga la pura lectura d'un poema, d'una novel·la. Obrir-se només a la influència de l'obra, deixar que parle només ella. Constatar les resistències de l'obra i les resistències del jo, del lector. Després serà l'hora de verificar els contrastos pertinents, de constatar uns impactes que signifiquen una dispersió o una divergència o una coincidència amb els marcats per un altre lector... 

Per això i més, la lectura dels versos de Josep Checa, són tot un goig perquè en qualsevol vers, en qualsevol poema trobes detalls ínfims que et commouen l'ànima. 

Aquesta gata és d'un veí. Li agrada molt passejar-se per totes les teulades.

ÀNIMA DARDAIRE

Imperceptiblement, grimpa a la jaça de les golfes,

on un rosegador refiat es creu indemne.

Diposita el seu cos tou i tebi als teus peus.

Després de tot, ja hauries de saber

que sense un gest de complaença

farà el desdenyós i ordirà represàlies.

Sense pertorbar els sons de la casa,

murmura, per vici, un llastimós lament

i s'estiregassa a l'ampit solell

d'un març ruflo i pigallat d'ullades de sol.

Ànima dardaire, avui encara no ha resolt

si exigir, amb fregadisses i cops de cap,

amanyacs de sobretaula,

o enfonsar l'ullal d'agulla saquera

a tota cosa que bellugui.

No recorde el seu nom, perquè ja fa un grapat d'anys que no el tenim, però és l'únic gat negre que hem tingut.