RENADA-LAURA PORTET
avui tu, demà l'altre,
un ninet d'uns deu anys
amb pota de fusta,
i les nenes, totes les
nenes cap pelat
i mans arrapadisses
a les que jo, per entre
els esgarraps dels filferros,
lliurava el rodó pa de
pagès
i el sacrifici furtiu de
la meua ració
de la ja escassa
xocolata... «mercès, mercès» tremolaven les veus,
oh!, terra desterrada
dels camps de concentració
al pic del migdia de la
vergonya!
Morts, us faig meus!, màrtirs,
víctimes innocents tots
del ferotge «huracà»,
crivelleu, com d'una escletxa
de demència
la meua memòria
malsonyosa...
Recordo, sí, recordo,
i escolto
en la música de l'ombra
la veu que sabem no
tornarà
i que tanmateix ens fa
la mort tan germana i
tan viva...
Renada-Laura Portet
Perpinyà, de febrer de 1991
MONTSERRAT VAYREDA
La son xucla el
pensament,
deixa la vida
suspesa,
nua de goig i
tristesa,
sense passat ni
present.
Quan arriba,
lentament
dels nostres
sentits fa presa
i amb una dolça
escomesa
neutralitza el
moviment.
Dilueix dubte i
record
i callada com
la mort
al repòs dóna
acollida
fins que torna
a ser demà
i ens deixa en
el despertar
damunt el cor
de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada