Lloat siau sant
Antoni,
patró de gossos
i gats,
conills, ases i
gallines,
de raberes i
ramats.
Primer de res,
bona festa
vos volíem
desitjar,
que estigueu bo
de salut
i ple de
felicitat.
Ací mos teniu,
com sempre,
amb el llapis
en la mà,
a explicar-vos
les misèries
d’esta vida
terrenal.
Molt més mos
agradaria,
cantar gràcies i bondats,
però no ho posa
gens fàcil,
la tossuda realitat.
Putin mata a
Ucraïna,
a Israel, mata
Hamàs,
Netanyahu, a
Palestina,
bombardeja els
hospitals.
Amb la boca
xicoteta,
alguns gosen
remugar,
no mane Déu mos
marmolen
els germans
americans.
No sabem com ho
apanyeu
en la glòria
celestial,
però en la bola
del món,
no tots els
morts són igual.
Hi ha qui mor
en una guerra,
hi ha qui falta
en l’hospital,
hi ha dones i
criatures
occides per
criminals,
i hi ha els que
venen en barca
de l’altra
banda del mar,
que es veu que
no passa res
si se n’ofeguen
uns quants.
Digueu si no
vos pareix
un poquet
destrellatat
que un senyor
amb bata blanca,
un mocador i un
turbant,
que poa els
diners amb pala
i se’ls gasta a
gavadals,
presidisca la
reunió
de
l’escalfament global.
I d’això de
l’amnistia,
no voreu un cas
igual:
els que resen
el rosari
diu que res de
perdonar,
i els que no van mai a missa,
prediquen la
caritat.
En lo temps de
la calor,
Déu mos lliure
de l’aixà.
Si enguany no
heu vist la celístia
que a Madrid
lluu en el Nadal,
no patiu que
l’any que ve
tindreu l’AVE
celestial.
En un punt
arribareu
del cel a la Capital
sense pas pel
Purgatori,
València ni
Perpinyà.
Deveu saber que
a Argentina,
el tal Milei
que ha guanyat
és gran amic
d’un Santiago
que no és Ramon
ni Cajal.
A Xipre, Grècia
i Bulgària,
governen
ultramontans,
i a les terres
del rei Jaume,
lo Cid torna a
cavalcar.
No s’expliquen
els peluts
l’èxit dels
repentinats,
sent com són
ells tan sabuts
i els altres
tan illetrats,
amb un
conseller que diu,
sobre això del
valencià,
que la llei
d’Ensenyament
se la pensa
torejar.
I p’acabar
l’inventari,
hem deixat lo
principal:
digueu-mos si
podrà ser
salvar la
festivitat
que cada any
este carrer
fa a la vostra santedat,
puix fa un
temps que se sosté
amb agulletes
de cap.
Ja voldria jo,
fills meus,
lliurar-vos de
tots los mals,
però prou faena
tinc
amb els divins
maldecaps.
Javhé i Jesús
que no es parlen,
està que bufa
l’Allah,
totes les
santes de vaga,
i els àngels,
desorientats.
P’a postres, el
Torquemada
que ja duia un
temps calmat,
ha olorat la fumaguera
i prepara una
torrà.
Sobre això de
l’amnistia,
no sabem per on
pegar:
santa Eulàlia
diu que negre
i la Mercè diu
que blanc.
I en lo del
canvi climàtic,
feu molt bé de
criticar,
però mireu de
no tindre
la casa per
agranar.
Quant al tema
dels sabuts,
farien bé de
triar
si voldrien
anar a missa
o són més de
repicar.
I estos que
s’envanixen
de capejar el
valencià,
més valdria que
llegiren
sor Isabel
i Ausiàs March.
Per una altra
banda, fills,
tampoc vos
podeu queixar:
de la Cort sou
rodalia,
i de Madrid,
port de mar.
Teniu tota la
raó
que és un motiu
capital
fer l’homenatge
que deu
cada carrer al
seu sant.
Els anys no
passen de bades,
i alguns membres del veïnat,
no s’ho
prenguen malament,
però tenen una
edat.
L’altre dia
sant Josep
em va dir tot
preocupat:
si els jóvens
no s’arromanguen,
mos haurem de
resignar.
Joan Olivares.
