Lloat siau sant Antoni,
patró de gossos i gats,
conills, ases i gallines,
de raberes i ramats.
Primer de res, bona festa
vos volíem desitjar,
que estigueu bo de salut
i ple de felicitat.
Ací mos teniu, com sempre,
amb el llapis en la mà,
a explicar-vos les misèries
d’esta vida terrenal.
Molt més mos agradaria,
cantar gràcies i bondats,
però no ho posa gens fàcil,
la tossuda realitat.
Putin mata a Ucraïna,
a Israel, mata Hamàs,
Netanyahu, a Palestina,
bombardeja els hospitals.
Amb la boca xicoteta,
alguns gosen remugar,
no mane Déu mos marmolen
els germans americans.
No sabem com ho apanyeu
en la glòria celestial,
però en la bola del món,
no tots els morts són igual.
Hi ha qui mor en una guerra,
hi ha qui falta en l’hospital,
hi ha dones i criatures
occides per criminals,
i hi ha els que venen en barca
de l’altra banda del mar,
que es veu que no passa res
si se n’ofeguen uns quants.
Digueu si no vos pareix
un poquet destrellatat
que un senyor amb bata blanca,
un mocador i un turbant,
que poa els diners amb pala
i se’ls gasta a gavadals,
presidisca la reunió
de l’escalfament global.
I d’això de l’amnistia,
no voreu un cas igual:
els que resen el rosari
diu que res de perdonar,
i els que no van mai a missa,
prediquen la caritat.
En lo temps de la calor,
Déu mos lliure de l’aixà.
Si enguany no heu vist la celístia
que a Madrid lluu en el Nadal,
no patiu que l’any que ve
tindreu l’AVE celestial.
En un punt arribareu
del cel a la Capital
sense pas pel Purgatori,
València ni Perpinyà.
Deveu saber que a Argentina,
el tal Milei que ha guanyat
és gran amic d’un Santiago
que no és Ramon ni Cajal.
A Xipre, Grècia i Bulgària,
governen ultramontans,
i a les terres del rei Jaume,
lo Cid torna a cavalcar.
No s’expliquen els peluts
l’èxit dels repentinats,
sent com són ells tan sabuts
i els altres tan illetrats,
amb un conseller que diu,
sobre això del valencià,
que la llei d’Ensenyament
se la pensa torejar.
I p’acabar l’inventari,
hem deixat lo principal:
digueu-mos si podrà ser
salvar la festivitat
que cada any este carrer
fa a la vostra santedat,
puix fa un temps que se sosté
amb agulletes de cap.
Ja voldria jo, fills meus,
lliurar-vos de tots los mals,
però prou faena tinc
amb els divins maldecaps.
Javhé i Jesús que no es parlen,
està que bufa l’Allah,
totes les santes de vaga,
i els àngels, desorientats.
P’a postres, el Torquemada
que ja duia un temps calmat,
ha olorat la fumaguera
i prepara una torrà.
Sobre això de l’amnistia,
no sabem per on pegar:
santa Eulàlia diu que negre
i la Mercè diu que blanc.
I en lo del canvi climàtic,
feu molt bé de criticar,
però mireu de no tindre
la casa per agranar.
Quant al tema dels sabuts,
farien bé de triar
si voldrien anar a missa
o són més de repicar.
I estos que s’envanixen
de capejar el valencià,
més valdria que llegiren
sor Isabel i Ausiàs March.
Per una altra banda, fills,
tampoc vos podeu queixar:
de la Cort sou rodalia,
i de Madrid, port de mar.
Teniu tota la raó
que és un motiu capital
fer l’homenatge que deu
cada carrer al seu sant.
Els anys no passen de bades,
i alguns membres del veïnat,
no s’ho prenguen malament,
però tenen una edat.
L’altre dia sant Josep
em va dir tot preocupat:
si els jóvens no s’arromanguen,
mos haurem de resignar.
Joan Olivares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada