Abans que toque a la
porta el setembre amb el calendari d'activitats que, sembla que ve fort, i
aprofitant que la calor ens ha deixat respirar una miqueta, vull fer net
d'algunes coses que havia anat deixant en espera. En aquesta entrada done per
conclosa algunes de les presentacions que havia assistit, però que per una cosa
o altra havia deixat de comentar.
Sol passar-me moltes
vegades que m'avisen d'alguna activitat i ja estic compromesa per a una altra.
Em fa molta ràbia... però no es pot fer res. No tinc el don de la ubiqüitat.
Casualitats o no, darrerament, cada vegada que Maria Rosa Sabater m'avisava que
feia una presentació d'algun dels seus poemaris, A ritme de tango o Hivern tancat, jo ja tenia prevista una altra activitat o estava de viatge. Així
que li vaig dir que m'avisara amb més temps per previndre la cita. I així va
ser. No vaig poder anar a la presentació d'Hivern tancat que va fer a Beniopa, estava de viatge, però vaig ser a Gavina
Llibres de Gandia el dia 8 de juny.
No és que conega massa
Maria Rosa Sabater, però el poc que l'he tractada puc dir que és una persona
que va pel món amb el cor en la mà i donant tot el que té, a qui passe pel seu
costat demanant un favor. Al seu costat tant pots riure com plorar.
I aquella vesprada. Sí,
la vesprada que vaig acudir a la llibreria on es feia la presentació es va
omplir de gom a gom. I quin poder de convocatòria té aquesta Maria Rosa? Mentre
una flauta i una guitarra omplien de música la sala, unes veus: la d'amics i
coneguts anaven desfilant davant dels qui conformàvem el públic i ens
agombolàvem amb els versos d'Hivern tancat.
Perquè en Hivern tancat hi ha retalls de vida que
tots, en major o menor mesura, hem tancat amb pany i clau. I ara una veu
poètica ens permet endinsar-nos en aquest clos com a metàfora de l'hivern, tot
i que, qualsevol estació de l'any pot fer d'hivern.
Per què modifiquem els
mots
i els arranquem el sabor
de la desolació?
Podríem enfonsar-los a
terra
i cobrir-los amb ganxos
de ferro.
Així, si torna a
aparèixer
la seua acció
destructora
ens trobarà absents del
lloc del delicte.
En qualsevol cas,
tu m'has inculcat que la
vida
ens dona llibertat de
moviments
i podem triar.
