dimarts, 25 de març del 2014

LA TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ TRAVESSA LA VALL D'ALBAIDA

 

Enguany, Escola Valenciana i la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i l’Ús del Valencià han concedit al CRA de Carbonera l’honor de ser els amfitrions de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Vall d’Albaida. Així que els belgidans, els beniatjarencs i els otosins han preparat moltes activitats per a rebre a tots els qui vulguen visitar-los els propers diumenges dels dos caps de setmana vinents, 30 de març en Beniatjar,  6 d’abril en Otos.


Com tots els anys, de ben segur que no faltaré a l’esdeveniment, ara no tinc fills en edat escolar, però m’agrada mantenir aquesta relació amb el món de l’escola i veure com creixen i s’enforteixen  els vincles entre tots, nens, pares, mares, famílies, coneguts. 


TOTS A LA TROBADA!

Ai! Alguna sorpresa preparen en Beniatjar. Per si de cas jo vaig preparada amb un quadre de ganxet de trenta x trenta. Aquesta va ser l’ordre. Ja vos diré.

Ja veieu estic feta una crafty. Encara que aquesta parauleta la trobe una miqueta estranya, però vaja no és que la diga jo, sinó que és la resta de la gent la que la utilitza per sobre d'altres que es podrien utilitzar.    

divendres, 21 de març del 2014

TAN SOLS LA PARAULA NUA


La portada de la nova reedició
 
PASTORETS I PASTORETES
Ontinyent (València)


Pastorets i pastoretes
ja podeu aparellar
sabatetes i calcetes
qu’al Jesús, qu’al Jesús
ham de acurtar.


Enguany he triat una cançó que porta per títol Pastorets i pastoretes  que he trobat al llibre de Cançons populars valencianes. Ontinyent i Bèlgida on s’explica que els nens d’Ontinyent la canten els dies de Nadal pels carrers mentre demanen l’Aguinaldo. Llibre que  darrerament s'ha reeditat gràcies a l’Associació de Veïns el LLombo d’Ontinyent amb el suport de la Institució Alfons el Magnànim, de l’historiador Antonio Calzado, del Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis i de La Taska.


BONES FESTES A TOTS.

dissabte, 8 de març del 2014

DONA, MARE I UN GRAPAT DE COSES

Divendres de la setmana passada, 28 de febrer, com tots els anys vam celebrar el sopar dels socis i col·laboradors de l'IEVA, i com cada any es va donar el premi fer comarca que l'assemblea anual de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida escull entre persones o entitats que han destacat per seu dinamisme envers la comarca. Enguany, el premi l'han rebut el Col·lectiu de Dones Malva tant pel que aglutinen com per que compleixen vint anys d'existència, i des d'on han anat fent un grapat de coses al llarg d'aquestos anys. Coneixia aquesta col·lectiu de fa temps, però mai se m'havia ocorregut comprovar que feien fins que aquestos dies he estat tafanejant per la seua pàgina web. 

Remenant calaixos m'he trobat aquestes preciocitats de ganxet que al llarg dels anys m'han regalat i que he anat guardant. Uns agarradors que la tia Maria feia a tots els nebots,  amics dels nebots i resta de la família.  
Una altres agarradors que la veïna Mercedes, que passa els hiverns en Barcelona i els estius als poble,  ens ha fet a tots els veïns del barri on vivim.




Un pot de ganxet per posar les culleretes del cafè amb un pot de vidre de iogurt, un altre  per embolicar una pastilla de sabó que vaig rebre a canvi de regalar un ordinador i posar en servei.



  Ho aprofite, hui, Dia de la Dona per felicitar-les amb uns versos de Teresa Pascual que des que els vaig llegir torne de tant en tant perquè em suggereixen moltes coses. En aquest moment aquestos versos són un homenatge a totes les mares que ens han precedit.


L'OBLIT NO ARRIBA A TOTES LES ESTANCES

L'oblit no arriba a totes les estances
i en elles, mare, vas guardar la por
creient que els teus fils mai la trobarien,
i hui que em veig servint-me dels teus gestos,
que el meu horror se sembla tant al teu,
que puc, com tu, sofrir que els ulls es perden,
oberts, cansats, i vells de repetir-se,
sé que en secret i quan ningú mirava
ens deixares les claus al replanell.

Curricullum Vitae
Eumo i Cafè Central, Barcelona, 1996.

Una funda per guardar el  paquet de mocadors de paper que la tia Vicentica sempre tenia a punt per regalar en qualsevol compromís que se li presentara.

  
I finalment, la meua modesta aportació de ganxet. Unes flors diminutes que vaig fent amb tota classe de materials que trobe per davant i vaig  penjant-les per les finestres

dimecres, 5 de març del 2014

LES FLORS DE L'HIVERN

Reconec que darrerament vaig una miqueta atrafegada, estic enllestint el treball de final de carrera. Són, per mi, paraules majors! perquè al cap i a la fi haig de demostrar tot el que he aprés al llarg d'anys, molts, ho reconec, però no és el mateix la distància amb el centre d'estudi, ni l'edat amb què vaig començar, tot i que res a dir amb el ànims, a hores d'ara, me'n queden per a bona estona.



Violers

Somriu, el violer groc,
enriolant de flaires els somnis,
les condormides narius hivernals.

De tant en tant quan m'ho permet l'horari que m'he imposat em passege per alguns blocs i tafanege el que s'hi diu per la xarxa. Fa uns quants dies vaig llegir l'entrada de l'amic AlfredRussel, en la que parlava de les flors d'hivern. Haig de confessar que tinc predilecció pels violers, de tots els colors, que floreixen en ple hivern i alegren la cara menys amable de l'hivern. Enguany, aquestes plantes hivernals les tinc un poc oblidades, més que això diria que me n'havia oblidat de mirar-les i controlar la seua floració, que per alguna estranya raó sembla un poc endarrerida. Aquestes plantes cal anar replantant-les de tant en tant perquè les mates envelleixen, i es tornen desarreglades. En acabar la floració, procure collir les baines que contenen les llavors abans que s'obriguen, i s'escampen les llavors, ja que si no ho faig acaben eixint en llocs no desitjats,  sobretot, en les zones de pas.


Hortènsies d'hivern
De fet, des que vaig llegir les paraules de l'Alfred m'ha fet alçar el cap i mirar més enllà,  fixar-me en les flors hivernals, tant en els violers com en les hortènsies d'hivern o en els pensaments. El jardí hivernal té una estranya bellesa que no té res a envejar a les altres estacions de l'any, perquè al cap i a la fi compleix la seua comesa, descansar per al temps que ha de vindre, i mentrestant comprovar com són d'atraients els colors  d'aquestes flors i com de saberudes les abelles que venen a passejar-se atretes per la flaire que desprenen.

Pensaments