dimarts, 27 de juny del 2023

Tal dia farà... tretze anys.

El mes de juny de 2010 vaig obrir un blog que vaig batejar amb el nom De la Vall d’Albaida estant. Aleshores semblava una aventura que no sabia fins quan duraria. Enguany, aquesta aventura compleix tretze anys. Durant tots aquests anys he procurat parlar de moltes coses, tot i que el motiu que em va empènyer a obrir el blog, en un primer moment, era el de divulgar la poesia. I, la veritat és que així va ser en un principi. Hi ha hagut poesia personal i aliena —més aliena que personal—, més endavant comentaris de llibres, anècdotes viatgeres, llibres, pensaments que em passaven pel cap. Per acabar, incloent una miqueta de tot. També ha hagut moments de desídia d’escriure, de peresa, d’abandonar-ho, encara que he procurat vèncer-la. En aquests tretze anys sembla que els blogs han decaigut. Personalment, a mi m’agraden els blogs. Potser és veritat que ja no es visiten tant com fa uns anys, però, per a mi ha sigut una finestra oberta al món. Gràcies a tots els qui l’heu visitat, a tots els qui heu fet algun comentari. Gràcies. Moltes gràcies. Espere continuar com fins ara. Tinc ganes de continuar donant la tabarra a qualsevol que passe per aquest lloc. 

Mentrestant...

 



Dia de festa

l’alegria no neix preparada.

fa temps, tant i tan poc, vam plantar un mango. va créixer. va necessitar poda. necessita sol. ja ha fet mangos, ja fa criatures a les branques, a vegades, moltes. aquesta primavera, una parella de tords hi ha fet niu. un dia de ventada va aparèixer un ou petit blau amb taquetes que ben bé podia haver caigut d’allí. no ho sé. el niu, com aquell de la col·lecció més bonica que havia vist, va persistir. un dia d’aquells dies, vam sentir uns piulets. ¿eren les cries? curiosa, vaig pujar, vaig pujar, vaig pujar fins a arribar a les branquetes i així i tot només la punta d’un bec. minúscul.

vaig baixar vaig tornar amb la màquina de fer retrats vaig allargar els braços vaig fotografiar a cegues. i aleshores vam poder veure la seva bellesa que està i està per arribar.

 

a pe. a peu. veronika paulics. traducció de joan navarro. Pruna llibres, 2018

diumenge, 18 de juny del 2023

Dos poetes: Àngels Gregori i Josep Lluís Roig


 

Les llibreteres d'Ambra tenen això, que tan sovint com poden promouen activitats com ajuntar dos poetes olivenses com Àngels Gregori i Josep Lluís Roig i que  Teresa Pascual siga la que els presente. Tots tres noms ben coneguts entre l'àmbit literari de la Safor i més enllà per dialogar sobre poesia. Una vesprada de fabula.

 


 

Una música per a Brines

 

Dona’m una època d’entreguerres.

No hi distribuiré res de nociu

ja saps que tinc un lloc al cor on tu hi caps

i un apartament amb vistes a Salt Lake City.

Allà just ahir vaig somiar

que em  trucaves a deshora en la nit.

Em parlaves d’uns ocells en un vers

que acabaves d’escriure. Sonava la música.

I de sobre Elizabeth Bishop em cantava a l’orella

un poema des de Samambaia, a Petropòlis,

qquell  Salzburg tropical on Stefan Zweig

va viure els últims dies abans del triomf nazi.

Ni una sola mudança. Ni cap cotxe blindat.

Un edifici sòlid, el de la nostra infantesa.

 

Jazz. Àngels Gregori. Edicions Proa. Barcelona, 2023

 

 

21

 

L’arbre no és de la mà                que l’ha talat

sinó del bosc;                   així com no és la mort

de qui mor, ni dels cucs,    sinó dels vius

que poden veure el buit,    com camina en la vida,

el buit, com per inèrcia.     Perquè el cadàver

mai no torna a ser arbre    talat sinó que és bosc

i és de tots però meu,                 també meu dins del bosc.

Així, parlaré d’ell     que és com contar

el buit que habita en mi.

 

La fam tendra. Josep Lluís Roig. Premi Maria Beneyto. XL Premis Literaris Ciutat de València.

 


 

dijous, 1 de juny del 2023

Marinada de Mercé Estrela Tena

 


L'entrada de la paraula, Marinada, el diccionari la defineix com a brisa de mar. I la brisa de mar no és altra que la brisa diürna que bufa des del mar cap a la terra aportant humitat terra endins i refrescant-la. Amb aquest títol Mercé Estrela Tena va guanyar el quaranta-dosè Premi de Poesia "25 d'abril" Vila de Benissa 2022.  

Divendres passat vam estar a la llibreria Ambra en la presentació que va fer Ferran Garcia-Oliver del poemari de Mercé Estrela Tena. Poeta que, per cert, no coneixia i que em va sorprendre mentre passaven una estona ben entretinguda amb la conversa que van mantindre entre el Ferran, com a presentador, i Mercé al voltant del poemari Marinada.


Entre estepes i pebrella

te de roca i farigola,

escolte oceans remots

escopir petxines buides,

meduses i soll d'humans.

 

Danses d'aire desfullen el pi ver,

li obren escates i en salten pinyons.

 

Sola, vagarege desficiosa.

despulle de tellerines la sorra,

prenc barretets i garotes als rocs.

 

Amb enyorança i gaudi, invocaré 

la claredat de la mirada verda,

als llavis malmesos per marinades,

la salabror del cabell amerat.

 

Flaire de sal, dins Marinades. Mercè Estrela Tena