El mes de juny de 2010 vaig obrir un blog que vaig batejar amb el nom De la Vall d’Albaida estant. Aleshores semblava una aventura que no sabia fins quan duraria. Enguany, aquesta aventura compleix tretze anys. Durant tots aquests anys he procurat parlar de moltes coses, tot i que el motiu que em va empènyer a obrir el blog, en un primer moment, era el de divulgar la poesia. I, la veritat és que així va ser en un principi. Hi ha hagut poesia personal i aliena —més aliena que personal—, més endavant comentaris de llibres, anècdotes viatgeres, llibres, pensaments que em passaven pel cap. Per acabar, incloent una miqueta de tot. També ha hagut moments de desídia d’escriure, de peresa, d’abandonar-ho, encara que he procurat vèncer-la. En aquests tretze anys sembla que els blogs han decaigut. Personalment, a mi m’agraden els blogs. Potser és veritat que ja no es visiten tant com fa uns anys, però, per a mi ha sigut una finestra oberta al món. Gràcies a tots els qui l’heu visitat, a tots els qui heu fet algun comentari. Gràcies. Moltes gràcies. Espere continuar com fins ara. Tinc ganes de continuar donant la tabarra a qualsevol que passe per aquest lloc.
Mentrestant...
Dia de festa
l’alegria no neix preparada.
fa temps, tant i tan poc, vam plantar un mango. va créixer. va necessitar poda. necessita sol. ja ha fet mangos, ja fa criatures a les branques, a vegades, moltes. aquesta primavera, una parella de tords hi ha fet niu. un dia de ventada va aparèixer un ou petit blau amb taquetes que ben bé podia haver caigut d’allí. no ho sé. el niu, com aquell de la col·lecció més bonica que havia vist, va persistir. un dia d’aquells dies, vam sentir uns piulets. ¿eren les cries? curiosa, vaig pujar, vaig pujar, vaig pujar fins a arribar a les branquetes i així i tot només la punta d’un bec. minúscul.
vaig baixar vaig tornar amb la màquina de fer retrats vaig allargar els braços vaig fotografiar a cegues. i aleshores vam poder veure la seva bellesa que està i està per arribar.
a pe. a peu. veronika paulics. traducció de joan navarro. Pruna llibres, 2018
A mi també m'agraden els blogs i els continue visitant. Ho faig una mica per militància i perquè tenen un ritme propi, més assossegat, al marge de la precipitació i de la immediatesa de les xarxes. Per molts anys al De la vall d'Albaida estant!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
EliminaHola Maria Josep, moltes gràcies per la visita. Una abraçada,
Elimina